BARÒMETRE DEL CEOERC guanyaria ara les eleccions i l'independentisme surt reforçat

Les dades del darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que s'ha fet públic aquest divendres, revelen que ERC guanyaria les eleccions al Parlament, si aquestes se celebressin ara, amb un 24% del vots, el que es traduiria en una forquilla d'entre 35 i 37 escons. Els republicans se situen amb escreix per davant de les dues forces majoritàries al Parlament, Ciutadans i JxCat, que quedarien pràcticament empatades en la segona posició.

El partit d'Inés Arrimadas aconseguiria un 21,4% dels vots, entre uns 29 i uns 30 escons, mentre que "la llista del president", Junts per Catalunya, se situaria entre els 27 i 29 escons amb un 17,9% dels vots. Esquerra torna a ser al capdavant de les enquestes, com ja va passar els mesos anteriors a les eleccions del 21 de desembre, tot i que en aquella ocasió va acabar sobrepassat per la campanya electoral de Puigdemont i Arrimadas. L'enquesta s'ha recollit durant un mes intens, per les decisions judicials que impliquen l'expresident a l'exili, per l'apropament dels presos polítics a institucions penitenciàries catalanes i l'inici dels contactes entre els governs català i espanyol.

Pel que fa als socialistes, el partit de Miquel Iceta augmentaria la seva presència al Parlament dels 17 escons actuals fins als 21 com a màxim i els 19 com a mínim, amb un 15,5% dels vots. El relleu a l'executiu espanyol pot haver comportat una millora en la imatge del socialisme a Catalunya, que agafa aire darrere Ciutadans. Sense sorpreses al front lila de Catalunya En Comú-Podem, que ara ocupa 8 escons, i que es mantindria entre els 8 i els 10 diputats. El partit de Domènech no aconsegueix superar el llindar dels 10 escons, un sostre que també afrontava a les enquestes del passat desembre.

Els enxamparia la CUP, que tornaria a fer salt electoral amb un 7% dels vots i entre 8 i 10 diputats, respecte els 4 que manté ara. El vot de càstig cap a la moderació republicana i la situació judicial de Puigdemont torna a farcir l'anticapitalisme al Parlament. El Partit Popular de Catalunya tornaria a ocupar l'última posició, amb el 3,8% dels vots i entre 3 i 4 escons. 

Majoria independentista reforçada

Amb les expectatives d'Esquerra, JxCat i la CUP, el Parlament no només revalidaria la majoria independentista, sinó que l'ampliaria a entre els 70 i els 76 escons (ara en té 70), sobretot per una presència major dels anticapitalistes. Un resultat que es fa públic en un moment de menor mobilització als carrers respecte a la tardor catalana del 2017, i a l'espera de la del 2018, que també es preveu carregada. Si es complissin els vaticins de l'enquesta, la CUP tornaria a ser una peça clau per arribar a pactes en el front independentista, després que en aquesta legislatura hagi perdut part del pes que disposava durant el mandat de Carles Puigdemont.

L'altre escenari que es presenta són els possibles pactes fora del bloc independentista, com ara un hipotètic front d'esquerres que ja s'havia sondejat en altres ocasions. Si ERC, el PSC i lels Comuns arribessin als seus millors resultats esperats, podrien sumar els 68 diputats que necessiten per formar Govern, tot i que ara per ara no sembla una fórmula factible, donada la situació dels presos republicans i exiliats republicans. En cap cas podrien formar govern els partits constitucionalistes, que en el millor dels escenaris es quedarien a més de 10 diputats de formar Govern.

El CEO també recull que les aspiracions independentistes a la societat catalana es mantenen amb una tímida baixada. A la pregunta "vol que Catalunya esdevingui un Estat independent?" un 46,7% respon que sí, davant el 44,9% que no ho vol. El suport a la independència baixa 1,3 punts, mentre que el no puja des del 43,7%. L'enquesta mostra que la tendència entre les dues posicions ha tendit a igualar-se des de l'octubre de 2017, mes del referèndum. Des de llavors, el CEO ha recollit dades en dues ocasions.

A més, l'opció independentista es manté en la primera posició amb diferència davant Catalunya com a "Estat dins una Espanya federal", seguir amb la via autonòmica o relacionar-se des de l'estatus de "regió", tot i que l'independentisme també experimenta una baixada percentual.