Barcelona és la segona ciutat europea amb més morts pel canvi climàtic durant l'onada de calor

Barcelona és la segona gran ciutat europea que va registrar més morts atribuïbles al canvi climàtic durant la darrera onada de calor. Un estudi de l'Imperial College London i l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres apunta que es van produir 340 defuncions entre el 23 de juny i el 2 de juliol, 286 atribuïbles a l'augment de temperatura vinculat al consum d'energia fòssil, un 84%. L'escalfament global va provocar que les temperatures es disparessin fins als 29 graus de mitjana durant l'onada, tres graus més respecte a una situació climàtica normal. 

El document publicat aquest dimecres analitza els efectes que va tenir l'escalfament global on l'onada de calor a un total de 12 grans ciutats europees. Segons les dades presentades, el canvi climàtic causat per la crema de combustibles fòssils i la desforestació va provocar que l'episodi de calor de finals de juny i principis de juliol fos entre 2 i 4 graus centígrads més càlid, en comparació a una onada de calor sense l'efecte humà.

Les dades varien entre els territoris, amb Londres o París registrant una desviació mitjana de les temperatures de 3,95 i de 3,72 graus, respectivament. També destaca Madrid, amb desviacions de 3,68 graus, mentre que les menys accentuades corresponen a Atenes (2,1 graus) i Roma (2,45 graus). En total, es van registrar 2.300 defuncions al llarg dels deu, 1.500 de les quals s'expliquen per l'augment de la temperatura atribuïble a l'escalfament global, un 65%.

Barcelona és així la segona de la llista que pitjor xifres presenta. Segons l'estudi, només la supera Milà, que amb una població lleugerament superior va registrar 317 defuncions. La resta de ciutats que segueixen la llista són París (235 morts atribuïbles al canvi climàtic), Londres (171), Roma (117), Madrid (108), Atenes (96), Budapest (47), Zagreb (31), Frankfurt (21), Lisboa (21) i Sàsser (6).

Els autors denuncien que la calor és una amenaça "infravalorada", ja que la majoria de les morts vinculades a ella "es produeixen en llars i hospitals, fora de la vista del públic, i en rares ocasions es notifiquen". L'anàlisi subratlla que el balanç de víctimes mortals en diverses ciutats europees va ser més elevat que altres desastres naturals més recents, com ara la dana que va afectar el País Valencià a finals de 2024 (amb 224 morts registrades) o les inundacions del nord-oest d'Europa l'any 2021 (amb 243 morts).

 Afectació sobre els grups d'edat  

L'estudi també indica que un 88% de les morts vinculades al canvi climàtic durant l'onada de calor corresponen a persones majors de 65 anys. No obstant això, els investigadors adverteixen que episodis com el d'aquests últims dies "poden posar en perill la vida de tots els grups d'edat". Segons els càlculs dels científics, els efectes del canvi climàtic sobre l'onada de calor van provocar la mort de 25 persones en la franja d'edat entre 20 i 44 anys.

El nombre de víctimes s'eleva a les 158 quan es passa a analitzar el grup d'edat entre els 45 i els 64 anys, i puja fins a les 212 entre la població d'entre 65 i 74 anys. Les xifres, però, es disparen amb els dos últims grups d'edat, amb 424 entre 75 i 84 anys i fins a 684 defuncions entre els majors de 85 anys.