BarcelonaBarcelona es queda sense funerària pública: només BComú, CUP i els regidors no adscrits li donen suport

Barcelona seguirà sense tenir una funerària pública que contribueixi a rebaixar els preus d'un sector marcat per l'opacitat, els preus elevats i, en molts casos, per les pràctiques oligopolístiques. La funerària pública, una demanda ciutadana, no ha rebut el suport del ple municipal, que ha tombat el projecte que suposava ampliar la competència a Serveis Funeraris de Barcelona (SFP) i Áltima, les dues companyies que controlen més del 90% del sector a la capital catalana. En concret, la proposta del Govern ha rebut els vots favorables de Barcelona en Comú, la CUP i els dos regidors no adscrits -Juanjo Puigcorbé i Gerard Ardanuy-, mentre que ERC s'ha abstingut i la resta de l'oposició -PDeCAT, Cs, PSC i PP- hi ha votat en contra.

El regidor de Presidència de Barcelona, Eloi Badia, ha lamentat la decisió: "Som la ciutat on morir-se és més car. Volem una funerària pública que ofereixi un servei de qualitat amb preus assequibles. No esperem al proper mandat", ha expressat. Badia ha criticat el posicionament d'ERC i PSC, i els ha acusat d'afavorir la privatització dels serveis funeraris per donar suport al març de 2011 a la venda del 35% de SFB: "Avui recollim els fruits d'aquesta mala decisió", i ha ironitzat que el PDeCAT vol rescatar al tanatori de Collserola i no vulgui crear-ne un a Montjuïc.

Segons la proposta que fa uns mesos va presentar Badia, la funerària pública oferiria un servei estàndard per uns 2.900 euros, notablement inferior al preu mig avui a la ciutat, que se situa per sobre dels 6.000 euros, segons informes tant de l'OCU com del propi Ajuntament. FSB és una societat mixta, en què un 15% és del Consistori i el 85% restant de Mémora, el gegant del sector a Catalunya, ja que controla 34 tanatoris i 151 sales de vetlla, gairebé el 20% del total. Mémora és propietat d’un fons de pensions canadenc anomenat Ontario Teachers’ Pension Plan, que va comprar-la l’any passat després d’abonar 450 milions al fons britànic 3i Group, que la controlava des del 2008. 

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha assegurat no entendre ERC i PSC, i ha lamentat que no s'hagi aconseguit un acord d'esquerres: "Més del 80% de dels votants del PSC i ERC volen una funerària pública. Som aquí per la gent, però està guanyat el partidisme, el classisme i l'electoralisme". Aquest ple extraordinari ha arribat després que Badia anunciés aquest dimarts una inspecció del sistema de facturació i preus de SFB que ha portat a obrir també una auditoria, els resultats de la qual es coneixeran a finals de març, per un cas que un ciutadà va portar a la Síndica de Greuges de Barcelona que apunta a "irregularitats".

Crítiques de l'opoició

Sònia Recasens (PDeCAT) ha alertat que la funerària és un qüestió que mereix la màxima sensibilitat i que requereix "allunyar-se de posicions demagògiques, populistes i d'usos partidistes", i ha retret que Colau digués que en aquest ple se sotmetien a aprovació 60 vetlles quan, al seu parer, se'n votaven només sis. Koldo Blanco (Cs) ha dit que BComú no ha dialogat amb els professionals, els treballadors ni l'empresa, i ha assegurat que han elevat un cas puntual a categoria: "Això és jugar brut", i ha recordat que els serveis gratuïts i bonificats ja s'estan prestant, pel que no cal una funerària pública.

El regidor d'ERC, Jordi Coronas, ha dit que van pactar amb BComú ajustar un preu de 1.800 euros per als serveis bàsics per aconseguir enterraments dignes, i ha subratllat que aquesta mesura podria estar en funcionament des de juny si Colau hagués volgut: "Prefereixen fer campanya de resoldre problemes de la ciutadania". La regidora del PSC Carmen Andrés ha retret a Badia no tenir un model clar i no arribar a consensos, i ha criticat que votessin en el consell d'administració de SFB incrementar un 16% el preu dels serveis més econòmics -dels 1.800 a els 2.072 euros-: "Tenen dret a veto", li ha recordat.

Alberto Fernández (PP) ha insistit en la necessitat d'abaixar els preus, tot i que ha assegurat que crear-ne sis sales de vetlla no incidirà en el preu quan ja n'existeixen 88, pel que ha reclamat una millor competència, i també ha recordat a Colau que ja va existir una funerària municipal: "ICV no va marxar del Govern quan es va externalitzar". Maria Rovira (CUP) ha dit que, des del principi, han vist favorablement revertir la privatització de SFB i la creació d'una funerària pública: "Ha de ser un objectiu a llarg termini", i ha dit que és primordial que els treballadors continuïn en els seus llocs de treball.