Barcelona inaugura el refugi antiaeri de la Torre de la Sagrera, el quart visitable de la ciutat

El districte de Sant Andreu de Barcelona ha inaugurat aquest cap de setmana el refugi antiaeri de la Torre de la Sagrera. Amb aquest, ja són quatre el que hi ha oberts al públic regularment a la ciutat, sumant-se al refugi 307 -al Poble-sec-, i els de la plaça del Diamant i de la plaça de la Revolució, ambdós a Gràcia. Les visites guiades les gestiona la Federació Torre de la Sagrera, i es fan en grups reduïts de cinc persones, els divendres a la tarda i els dissabtes al matí. Tenen una durada aproximada d’una hora i costen tres euros. 

L'espai va sortir de nou a la llum l’any 2014 amb motiu de les obres de rehabilitació i ampliació de l’edifici situat al carrer de Berenguer de Palou, conegut com la Torre de la Sagrera, per tal de transformar-lo en un casal de barri. Es va confirmar que es tractava d’un refugi antiaeri de la Guerra Civil espanyola, i el districte de Sant Andreu va iniciar les obres de rehabilitació per obrir-ho al públic a finals de l’any 2022. Han suposat una inversió total de 295.000 euros.

Amb l’obertura del refugi s’aconsegueix un nou punt d’interès cultural de preservació del patrimoni al nord de la ciutat vinculat a la memòria històrica. La regidora del districte de Sant Andreu, Marta Villanueva, ha destacat que l’obertura del refugi suposa "recuperar part de la memòria històrica del barri i posar a disposició dels veïns i veïnes un nou espai que serveix per explicar i entendre el passat d’un barri industrial com és la Sagrera".

Els tècnics del Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB) van inspeccionar l'espai el 2015, confirmant el bon estat general de conservació de les estructures i de les restes trobades. Es tracta de tres latrines, dos pous de ventilació o de treball i una font d’aigua, així com una petita sala circular amb bancs correguts i fornícules per emmagatzemar aliments o líquids. Les galeries conserven el cablejat elèctric i les resistències de porcellana, així com un parell de bombetes originals in situ.

A més, les parets encara s’hi poden veure grafits de dibuixos infantils i altres escrits fets per les persones que s’hi van refugiar. Altres grafits fan referència a les hores o preus dels manobres i els paletes que van participar en la construcció del refugi, elements geomètrics i noms propis.

El refugi excavat al subsòl de la finca segueix el sistema constructiu de galeries en mina, compost per tres galeries principals i les dues entrades, amb un total de 88 metres de longitud. L’amplada oscil·la entre els 0,80 metres en l’accés des del soterrani de la finca i l’1,20 metres a les galeries principals, amb una alçada d’1,80 metres. El refugi està bastit amb murs de formigó i d’obra, i una coberta de volta de canó de maó.

Un refugi per explicar la història

La proposta museogràfica busca posar en valor l’espai i el context territorial on se situa incorporant elements gràfics i sonors per ajudar a una millor interpretació patrimonial durant la visita. També aposta per singularitzar les característiques que conformen aquest refugi, i per això destaca el caràcter social que durant la Guerra Civil va tenir, ja que va ser utilitzat pel veïnat i els obrers del barri que treballaven en les indústries del voltant.

El refugi antiaeri de la Torre de la Sagrera es va construir l’any 1937, durant el conflicte bèl·lic, per part de privats i va acabar sent utilitzat pel veïnat. No estava censat, i per tant no tenia número com els inclosos dins del llistat de refugis del Servei de Defensa Passiva Antiaèria o de la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat (1938). Per això es desconeixia la seva localització.