Barcelona busca el suport del Ple municipal per interposar querelles contra el franquisme

La ciutat de Barcelona va patir l'execució de 1.717 persones condemnades a pena de mort entre 1939 i 1959. Onze d'elles eren dones. 23 van ser executades mitjançant garrot vil i la resta van ser afusellades al Camp de la Bota. Però aquí no acaba la llista de penalitats. Molts anys després, el 1973, també seria assassinat el jove Salvador Puig Antich després d'un judici que més aviat va poder qualificar-se de teatre.

En memòria dels assassinats i també dels ciutadans que van patir la repressió, l'Ajuntament de Barcelona ha iniciat el camí per intentar acabar amb la impunitat del franquisme. Si fa tot just unes setmanes el consistori anunciava que es querellaria en nom de Salvador Puig Antich, ara el Govern municipal de la ciutat busca el suport del Ple de l'Ajuntament perquè avali la seva estratègia per acabar amb la impunitat franquista i interposar querelles contra els crims de la dictadura.

La ciutat de Barcelona va patir l'execució de 1.717 persones condemnades a pena de mort entre 1939 y 1959

Concretament, la declaració que es votarà aquest divendres en el Ple, i que ha estat elevada per entitats memorialistes i de víctimes, emplaça  l'Ajuntament a "interposar les accions penals que siguin procedents davant els jutjats que corresponguin"  per a que "s'investiguin delictes comesos en el context de crims de lesa humanitat per la dictadura franquista "que van afectar" els ciutadans i ciutadanes "de Barcelona.

La declaració, segons les fonts contactades per aquest diari, rebrà suport més que suficient per per a ser aprovada.

Suport a la Querella argentina i a les víctimes

La Declaració Institucional, a la qual ha tingut accés aquest diari, també estableix que les accions penals que s'executin a Barcelona es faran "sense perjudici de continuar impulsant" la causa oberta a l'Argentina que investiga els crims del franquisme i que es coneix popularment com 'la querella argentina'.

Així mateix, el text també compromet l'Ajuntament a "donar suport i acompanyar les iniciatives ciutadanes encaminades a iniciar procediments davant les jurisdiccions competents per determinar responsabilitats en els crims perpetrats durant la dictadura franquista".

Presentada per la societat civil

La Declaració Institucional ha estat elevada al Govern municipal per 16 organitzacions polítiques, socials i de defensa dels Drets Humans de Barcelona. Concretament per l'Associació Catalana d'ex-presos polítics del franquisme; Amical Mauthausen i altres camps; Associació Conèixer Història, Associaciò Pro-Memòria dels inmolats per la llibertat a Catalunya; Comissions Obreres de Catalunya; Confederació General del Treball; Fundació Andreu Nin; Fundació Salvador Seguí; Grup d'Estudis Polítics; Institut de Drets Humans de Catalunya; La Comuna; Memorial Democràtic de Treballadors ii Treballadores de Seat; International Comission of European Citizens; Iridia; Centre per la Defensa dels Drets Humans; Observatori DESC; i SOS Nadons Robats Catalunya.