La banca es lucra en plena crisi inflacionista amb altes comissions, crèdit més car i l'estalvi poc remunerat

"Els marges d'intermediació estan sent molt amples, els tipus d'interès de l'estalvi no pugen i venim d'una etapa en què els bancs s'han nodrit de les comissions. I això passa en ple procés de canvi de les oficines bancàries que, per la seva saturació, està expulsant els clients cap a allò digital", descriu Antonio Luis Gallardo, economista d'Asufín (Associació d'Usuaris Financers), que defineix l'exercici del 2022 com "un any estrany amb una accelerada dels tipus d'interès" que tindrà clares repercussions en el negoci financer i els clients.

Les paraules de l'economista ofereixen un diagnòstic tan precís com breu sobre l'evolució que fa anys que desenvolupen els bancs espanyols, i d'una manera més intensa després de la pandèmia: les comissions per la prestació de serveis financers continuen com un puntal dels comptes de resultats mentre la xarxa d'oficines d'atenció al client continua minvant amb, segons les dades del Banc d'Espanya, 4.479 tancaments el 2021 i els primers nou mesos del 2022 que revelen una intensificació del desmantellament.

Això suposa que en 21 mesos han tancat una de cada cinc sucursals que seguien formant part d'una xarxa en què 6.370 més havien baixat la persiana en els quatre anys anteriors. Un procés que corre paral·lel a la reducció de les plantilles, amb 80.000 baixes en una dècada, a una eliminació de caixers automàtics i a una migració del negoci a internet, on ja es fan més de la meitat de les operacions i on la irrupció dels neobancs ha pres gairebé un terç del mercat a la banca tradicional.

"Els productes són més cars i les comissions, que van pujar amb l'argument que els bancs amb prou feines tenien marge d'intermediació, no es redueixen. És un moment per ser més generosos, però no s'està repercutint la pujada d'aquest marge al client , que sent que el servei és cada vegada pitjor", apunta Gallardo, que crida l'atenció sobre els baixos índexs de morositat que es donen al mercat financer espanyol i sobre l'augment progressiu d'aquests marges i de "la bretxa d'interessos".

Aquesta bretxa d'interessos és el resultat dels diferents interessos amb què, segons les dades del Banc d'Espanya, els bancs espanyols remuneren els dipòsits i graven els crèdits dels diferents grups de clients, un indicador que fa mesos que creix.

Concretament, la bretxa d'interessos entre estalvi i hipoteques per a les llars va créixer més d'un punt entre el gener i l'octubre per assolir el 2,49%, mentre l'existent entre els dipòsits i els crèdits de consum va augmentar set dècimes per situar-se al 7,57 %.

Això significa que els bancs, que per altra banda han frenat la portabilitat de tipus variable a fix poc després d'haver pujat les comissions, cobren a les llars dos punts i mig més per les hipoteques i set i mig pels crèdits del que els paga pels estalvis que dipositen a les seves oficines. En el cas de les empreses, la bretxa entre els dipòsits i els crèdits s'ha duplicat en nou mesos per assolir el 2,76%, mentre que l'existent entre terminis i préstecs s'ha multiplicat per 2,5 per vorejar el 2%.

"La banca està aprofitant un cúmul de circumstàncies, i ens preocupa aquest marge d'intermediació. Està remunerant els diners com quan l'euríbor a dotze mesos estava en negatiu, però tancarà l'any gairebé al 3%", recorda Gallardo, que adverteix de com "aquest desequilibri a la bretxa d'interessos inflarà els comptes de resultats dels bancs".

Coincideix en l'anàlisi amb Carlos Sánchez Mato, economista i professor del Departament d'Economia Aplicada de la Complutense, que crida l'atenció sobre la baixa remuneració dels dipòsits, alhora que pronostica com "el primer trimestre del 2023 veurem elements potents d'augment" dels marges al sector financer, i aquests diners surten d'on surten", que resulta ser, concretament, de les butxaques dels clients de la banca, siguin famílies o empreses.

"Hi ha feina, i la gent està afrontant raonablement bé la pujada dels marges empresarials i del crèdit, però això no és sostenible en el temps", assenyala. "L'ocupació s'està comportant extraordinàriament bé i l'acomiadament està deixant de ser la primera opció en cas de complicacions, i això està endarrerint els efectes de la detracció de recursos de les llars i les empreses que duu a terme el sector financer", anota el professor, que afegeix que "famílies i empreses van aguantant i l'ocupació no se n'està ressentint, però quan l'extracció de rendes toqui la massa de la classe treballadora i de la classe mitjana afectarà el consum, i això ens arrossegarà a tots"

El consum de les llars és el principal component de la demanda a l'economia espanyola, amb un pes mitjà del 56,7% al PIB dels últims 15 anys que supera la suma de la inversió (21,2%), la demanda externa (1,13%) i la resta del consum públic i privat (20,7%). D'aquí ve la importància que té mantenir-lo a la superfície per al conjunt del teixit productiu i comercial espanyol, tal com va passar amb els ERTO i els avals de l'ICO durant la pandèmia.