La banca comença a pujar lleugerament les hipoteques després de la polèmica de l'impost

La banca ha iniciat una tímida pujada dels interessos de les hipoteques després de la polèmica generada entorn el pagament de l'Impost d'Actes Jurídics Documentats (AJD), iniciada el 18 d'octubre amb tres sentències del Suprem que eximien del seu pagament als consumidors i que van establir una nova jurisprudència que el ple de la Sala Tercera va revocar dos dies abans que el Govern, per decret, establís el 8 de novembre que les entitats financeres havien d'assumir el tribut.

Després d'aquesta decisió, alguns directius dels principals bancs, com José Ignacio Goirigolzarri, de Bankia, anunciaven la decisió de "mantenir" les condicions de les seves hipoteques "assumint el cost de l'impost", mentre entitats com CaixaBank modificaven les condicions dels seus préstecs per adquirir habitatges per fer-se càrrec de les despeses de notaria, gestoria i registre (cosa que el Congrés inclourà en la nova Llei Hipotecària, a més d'endurir els requisits per a les execucions), als quals sumava els de la taxació.

Tot i això, l'última Taula de Tipus d'Interès del Banc d'Espanya, que fa una mitjana de les condicions de les entitats financeres, revela una pujada del 0,04% a la TAE (Taxa Anual Equivalent) en el mes d'octubre, quan va començar la polèmica, en el conjunt del sector. Va passar del 2,21% al 2,25%.

Aquell mes, l'Euríbor, el principal índex de referència hipotecari, només va pujar un 0,012% per situar-se en -0,157% abans de créixer un altre 0,008% al novembre i cinc mil·lèsimes més aquest desembre. És a dir, que el gruix del repunt no és atribuïble a l'evolució d'aquest indicador.

Aquest augment de quatre centenes suposa que els bancs recuperen en els crèdits en nivell mínim de l'AJD, del 0,5% (500 euros per cada 100.000 prestats), ja que eleva a 504 euros els interessos per cada 100.000 euros a 20 anys i en 650 quan el préstec és a 25.

No obstant això, només dues comunitats, Navarra i Euskadi, apliquen el tipus mínim del 0,5%, mentre el gravamen puja al 0,75% a Canàries, l'1% a La Rioja, a l'1,2% en Balears i Astúries i Madrid aplica un sistema progressiu del 0,4% fins a 120.000 euros, el 0,5% fins a 180.000 i el 0,75% a partir d'aquí. Les deu restants, Andalusia, Aragó, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Catalunya, Extremadura, Galícia, Murcia i la Comunitat Valenciana, apliquen el màxim de l'1,5%.

"La banca pot camuflar les pujades"

L'encariment, en qualsevol cas, manté els interessos de les hipoteques per sota dels pics de març (2,26%) i agost (2,28%), encara que trenca la tendència a la baixa de mitjans d'any i els consolida per sobre del 2,2% que havia començat a perdre's el 2017, després de diversos exercicis per sobre del 3%. I també manté en la TAE un diferencial de 0,15 punts pel que fa a la mitjana comunitària, amb la qual amb prou feines hi ha diferències per als interessos del primer any del préstec, que se situa entorn de l'1,6%, així com un altre de 0,4 per a les operacions a més de deu anys.

Per a Rubén Sánchez, portaveu de l'associació de consumidors FACUA, "és complicat atribuir la pujada a la polèmica de l'AJD, encara que coincideix en el temps”. En qualsevol cas, afegeix, "la banca pot camuflar una pujada en els seus productes que resulta molt difícil de detectar per al consumidor si vol recuperar el que va a haver de pagar".

“Sí que es notaria molt una pujada del diferencial amb l'Euribor —explica—, però les entitats financeres poden exigir al client vinculacions que ara en molts casos no demanen, com la contractació d'assegurances de vida i de llar amb les seves pròpies companyies, que poden suposar-los ingressos milionaris que no apareixen en el rebut mensual”.

Una pujada pràcticament indetectable

El repunt dels interessos de les hipoteques detectat pel Banc d'Espanya és, en efecte, pràcticament imperceptible en les ofertes que maneguen les entitats financeres i en les faciliten els webs de cerca i comparació de crèdits.

Així, el seguiment realitzat per Público en les vuit setmanes transcorregudes des de les primeres sentències del Suprem assenyala que la TAE de les hipoteques variables a vint anys es manté en general en una forquilla del 0,8% al 0,9% anual més l'Euribor, que manté la cotització negativa fins on va caure el febrer de 2016, amb Abanca al nivell inferior i amb excepcions per a dalt com a ING i Openbank (+0,99%), Sabadell (+1,1%) i Bankia, que està prop de duplicar aquesta mitjana en afegir un 1,7% a l'índex europeu.

Dins d'aquest grup, Coinc, la branca digital de Bankinter, i Pibank, la marca amb la qual opera a Europa l'equatoriana banca Pichincha, són els únics que ofereixen hipoteques sense vinculacions com l'obligació de contractar assegurances de vida o de llar.

Les hipoteques fixes inclouen interessos més elevats, en aquest cas amb una forquilla de més d'un punt entre el 2,48% i el 2,5% de Openbank (amb una baixada del 0,13% en dos mesos) i Kutxabank i el 3,45% i el 3,57% de Sabadell.

El lleuger repunt del negoci hipotecari després de desplomar-se

Una altra cosa és que a la banca li interessi més pujar els interessos de les hipoteques que tractar d'augmentar el seu negoci per la via contrària, és a dir, per intentar guanyar clients a força d'oferir condicions més avantatjoses en els seus crèdits.

La polèmica sobre qui havia d'assumir el pagament de l'AJD va arribar quan, com a conseqüència de l'esclat de la bombolla immobiliària i les posteriors caigudes del mercat d'habitatge, onada d'execucions i escanyament del crèdit en general, la banca espanyola havia vist reduir-se en 220.000 milions la seva cartera de préstecs hipotecaris en cinc anys, la qual cosa ha afectat de manera notable a l'evolució dels seus comptes.

La contractació d'hipoteques per a l'adquisició d'habitatges encadena cinc anys d'augments en els quals porta i va pel camí de duplicar-se: dels 19.972 milions d'euros en 199.703 operacions de 2013 als 36.664 en 312.843 de l'any passat i els 32.442 en 265.082 de gener a setembre, la projecció del qual apunta, sense conèixer els efectes de l'aturada que va provocar la polèmica de l'impost, al fet que el negoci superarà amb escreix els 40.000 milions al tancament de l'exercici.

Serien, en tot cas, una mica més d'un terç del volum contractat el 2008 i amb prou feines una cinquena part del rècord de 2007, quan el nombre d'hipoteques superava notablement al de les compres: la casa es rehipotecaba per finançar negocis o intentar salvar els que començaven a fer aigües.

En aquests mateixos onze anys, el preu de l'habitatge va registrar dues fases diferenciades: va caure una mica més d'un terç entre finals de 2007 i principis de 2014 per pujar des de llavors un 26% que el situa un 20% per sota, segons indica l'Índex de Preus d'Habitatge de l'INE(Institut Nacional d'Estadística).