Economia‘Ball de cadires’ a la Cambra de Comerç de Barcelona

Als darrers comicis només va votar un 1,5% d’un cens de més de 420.000 empreses catalanes. En aquestes, el panorama sembla diferent. Per primera vegada, les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona es presenten amb tres candidats i un resultat incert. Atesa aquesta conjuntura, s’estan produint una sèrie de moviments per trobar una quota de representativitat i influir en el plenari. Com si es tractés d’una representació empresarial de Joc de Trons, els candidats mouen fitxa per imposar-se en les eleccions. Entre el 2 i el 7 de maig es pot votar electrònicament i el dia 8 és la cita presencial.

La llista de candidats l’encapçala Carles Tusquets, president de Banca Mediolanum, i considerat l’home continuista a l’entitat. La segona la formen l’exresponsable de Damm i Cacaolat Enric Crous, i el president de la companyia tecnològica, Numintec, José María Torres. L’última la lidera Ramon Masià, administrador de la consultora ServiAux. Al voltant d’aquestes, hi ha una sèrie de satèl·lits que es posicionen per donar suport a una o un altra candidatura. Un dels actors principals, la patronal de la petita i mitjana empresa catalana, Pimec, ja ha recolzat el tàndem Enric Crous i José María Torres.

Sense escenificar un suport tan explícit, associacions com ‘50a50’ han sortit a l’escenari per defensar la igualtat de gènere a la Cambra de Comerç de Barcelona. El mateix moviment per prendre posicions l’han fet el Cercle Català de Negocis i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que han presentat una candidatura per aconseguir la màxima representació. A les eleccions del maig, estan en joc 60 vocalies del plenari, de les quals 40 s’escullen per sufragi universal.

Entre la continuïtat i el sobiranisme

"Creem futur". Així s’anomena la candidatura de Carles Tusquets. El que va ser fundador de Fibanc i president del Cercle d’Economia és el preferit de les elits empresarials barcelonines i de les grans firmes. Tusquets té l’estigma de ser el candidat ”la Caixa” i el successor natural de Miquel Valls, l’actual president de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Una candidatura amb un 40% d’empreses de territori, dos terços de pimes i un terç de dones i de persones de menys de 50 anys. Són els avals que presenta Enric Crous, que ha format part de Mercabarna i Fira de Barcelona. Juntament amb José María Torres, proclamen el lema "Dels nostres". Un dels membres d’aquesta llista és el president de Bon Preu, Joan Font, també conegut pels seus posicionaments sobiranistes.

Al voltant de la candidatura Crous i Torres s’ha donat a conèixer un moviment encapçalat per l’ANC i el Cercle Català de Negocis. També en formen part Sobirania i Justícia i la Fundació Catalunya Estat. El seu objectiu és condicionar l’elecció del nou president a través de la seva presència al plenari. El seu lema es resumeix en "Les cambres: eines de país". La plataforma està integrada per 40 empresaris. “Es tracta d’una candidatura col·lectiva sense candidat que tractarà d’entrar al plenari”, indica la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie. L’ANC vol “traslladar els valors republicans” a la Cambra de Comerç de Barcelona, la més important de Catalunya si es tenen en compte els indicadors econòmics.

El president del Cercle Català de Negocis, Albert Pont, critica el sistema de representació de l’entitat. Com a exemple, indica que “empreses com El Corte Inglés puguin representar els botiguers sense presentar-se a cap elecció”.

‘Divorci’ empresarial

“Superar el divorci entre la Cambra de Comerç i la realitat empresarial”. Aquest és l’objectiu de l’advocat i economista Ramon Masià, l’altre candidat als comicis. Masià, que havia sigut cap de campanya dels presidents Antoni Negre i Miquel Valls, s’ha erigit ara amb el lema "Anem per feina!’" Alhora, Masià forma part del comitè d’executiu de Turisme de Barcelona.

La tripleta de dones integrada per Isa Moll, Carol Daunert i Noemí Moya lideren la candidatura femenina 50a50. Aquesta reivindica la igualtat de gènere també a la Cambra de Comerç. “Les dones empresàries, directives i professionals volem un canvi real”, asseguren.

Els moviments entre candidats, entitats i empresaris no s’aturaran fins al dia de les eleccions. El darrer ha sigut el del fundador del fabricant de motocicletes elèctriques Silence, Carlos Sotelo. Sotelo s’ha afegit a la llista de Ramon Masià.

L’actual president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, ja ha confirmat que a finals de juny deixarà el seu càrrec. Després de 17 anys al capdavant de l’entitat, Valls manté la neutralitat sobre el seu successor, però ha demanat que sigui algú “amb experiència internacional i que se centri a defensar Barcelona”.

Valls critica que la Generalitat hagi imposat la modalitat del vot electrònic a les cambres, però que hagin de ser aquestes qui organitzin tot el procés. “S’haurien d’haver responsabilitzat del sistema perquè és l’Administració qui ho va decidir”.

En una primavera marcada per les cites electorals, la de la Cambra de Comerç de Barcelona en serà una més, que es decidirà el 8 de maig. A diferència dels comicis polítics, aquí els pactes i les negociacions ja s’han iniciat prèviament. D’entre Tusquets, el tàndem Crous i Torres o Masià sortirà el successor de Miquel Valls. Els empresaris catalans tenen l’última paraula.