BALEARSBalears aposta per un canvi de paradigma per garantir el dret a l'habitatge

Crear el dret subjectiu –i efectiu– a l'habitatge, frenar l'especulació amb vivenda pública, garantir els subministraments bàsics o facilitar des de l'Administració serveis d'acompanyament són alguns dels punts clau de la primera llei d'habitatge de les Balears. Després de dos anys i mig de debat, aquest dimarts s'aprovarà a la fi la normativa, si no hi ha sorpreses de darrera hora. Tant els partits que governen –PSIB-PSOE i MÉS per Mallorca– com els que donen suport al govern –Podem i MÉS per Menorca– coincideixen que aquesta llei arriba tard. Tard no només en la legislatura, sinó en la vida democràtica de les Illes. Tot i això, apunten, ha servit per cercar el consens entre les forces progressistes i establir una llei que pugui seguir funcionant a llarg termini.

Per a qui també arriba tard aquesta llei és per a la PAH. La portaveu a Mallorca, Àngela Pons, assegura que el col·lectiu du demanant una normativa "urgent" en matèria d'habitatge des del 2014 i que no s'ha materialitzat fins ara. Tanmateix, Pons fa una lectura positiva de la llei, tot i que li "sorprèn" la postura del PP i Ciutadans, que es van reunir amb la PAH abans que s'obrís el període d'al·legacions de la llei i on van mostrar –sobretot els de la formació taronja– "molt interès per les nostres propostes i molta contundència en les al·legacions que ens presentaren". Això, però, va quedar en fum.

El PP i Ciutadans han anat en bloc tant a l'hora de presentar esmenes com a l'hora de votar contra algunes de les propostes de la llei. L'escull principal, i on els blocs esquerra-dreta s'han fet més palpables, ha estat en una de les principals mesures de la llei: la de l'obligació dels grans tenidors –persones físiques o jurídiques que tinguin més de deu habitatges– a cedir a l'Administració els habitatges buits per fer-hi lloguer social. El PP i Ciutadans ho qualifiquen d'intervencionisme. El Govern i els seus socis, de responsabilitat social.

Una llei prioritària

La situació que pateixen les Balears en matèria d'habitatge és excepcional en molts sentits. Les Illes tenen el dubtós honor d'encapçalar tots els rànquings de preu de l'habitatge, sigui de compra o de lloguer. La ciutat de Palma i l'illa d'Eivissa són els llocs en què el problema s'agreuja més, tot i que és generalitzat. A les Illes es destina, de mitjana, un 42% del sou a pagar el lloguer, tot i que les recomanacions indiquen que no s'hauria de superar el 30%.

A l'alt preu de l'habitatge s'hi sumen altres factors, com el fet que les Balears, al ser illes, siguin un territori finit a més de sobresaturat. Per mantenir uns estàndards mínims de conservació i sostenibilitat del territori, a les Illes s'ha de deixar de construir, a més de frenar la pressió turística que any rere any creix.

Això, sumat a la "manca de continuïtat de les polítiques d'habitatge" com ho defineix el conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, han convertit aquesta llei en prioritària. "És una llei més necessària que mai i que fa un plantejament a llarg termini. No és una declaració d'intencions, és una llei d'accions", explica Pons. El fet d'establir mesures concretes per garantir l'habitatge, així com eines per a la ciutadania posen "la ciutadania al centre", en paraules de la diputada de MÉS per Menorca, Patrícia Font.

La base d'aquesta llei és, doncs, l'establiment del dret subjectiu a l'habitatge, que es tradueix en mesures concretes i la definició de la funció social de l'habitatge. Així, amb el nou dret la ciutadania podrà reclamar que el Govern balear faci aquest dret efectiu, ja sigui de manera directa a través d'habitatge públic o de manera indirecta a través d'ajudes. Si per alguna raó l'Administració no ho compleix, se li podran demanar responsabilitats.

És una de les mesures de la llei de les quals Àngela Pons se sent més orgullosa, ja que per primera vegada la ciutadania pot reclamar a l'Administració en matèria d'habitatge. Tot i això, la portaveu de la PAH veu que hi ha mesures molt positives però "que necessiten molta voluntat política per aplicar-les". "La llei és positiva, però tenim seriosos dubtes sobre el seu desplegament i funcionament. És necessari, per exemple, començar a desenvolupar les oficines i els registres d'habitatges buits, però no sabem ni com es farà ni en quins terminis", assegura. Segons el conseller Pons, "ja s'està treballant en els primers reglaments que s'aprovaran en els pròxims mesos".

La PAH va ser un dels col·lectius implicats en la redacció de la llei, sobretot en els articles que fan referència a la garantia de subministraments bàsics. És un altre dels punts que es valoren d'aquesta llei, que "reculli les demandes de les plataformes i hagi sorgit de la mobilització social, de baix cap a dalt", en paraules de la diputada de MÉS per Mallorca, Joana Aina Campomar.

El lloguer passa davant a la compra

Un altre dels objectius d'aquesta llei és que no hi hagi cases sense gent. Per això, a través del servei d'habitatge buit s'establirà un registre d'habitatges dels grans tenidors i aquells que faci dos anys que estan buits s'hauran de cedir a l'Administració, que hi farà lloguer social durant tres anys. Aquest lloguer, explica Pons, no superarà mai el 30% del sou de la persona que l'hagi demanat.

L'altre gran eix és la consolidació d'un parc públic d'habitatge. Per primera vegada, el Govern ha de fer un Pla d'habitatge per deu anys on es contempla la construcció de 5.000 habitatges públics que ho seran sempre, ja que "la qualificació d'habitatge de protecció oficial no tindrà caducitat i per tant mai entrarà al mercat lliure", assegura Pons. Per a Campomar aquest fet "és un canvi radical en la concepció de l'habitatge", mentre que el diputat de Podem, Aitor Morràs, ho qualifica de "desmercantilització del dret a l'habitatge, ja que passa de ser un negoci a ser un dret en què no cal comprar".

La diputada Joanaina Campomar també destaca que, per primera vegada, s'estableix un servei d'acompanyament per a les persones que necessitin assessorament en matèria d'habitatge. Aquest servei és gratuït i s'estableix com obligatori a la normativa, on també s'especifica que haurà de comptar amb persones expertes en diversos àmbits –des de personal tècnic a advocats o psicòlegs–. Des de la PAH remarquen la necessitat d'una plantilla "amb empatia i coneixements per atendre les famílies en situació de vulnerabilitat", a més de reclamar que no s'externalitzin aquests serveis.

Posar les bases d'un canvi cultural

La llei es presenta com una norma ambiciosa, i ja al seu preàmbul estableix que es busca "iniciar un canvi cultural", un canvi de paradigma en la concepció de l'habitatge que comença per potenciar el lloguer, passa per minimitzar la construcció a través de la rehabilitació i cessió d'habitatges buits i acaba en l'autoorganització de la ciutadania a través de l'opció de les cooperatives d'habitatge.

Per a la diputada Patrícia Font, un dels punts forts de la llei és que mostra que "igual que hi ha diversitat de famílies, hi ha diversitat en les formes de viure i models d'habitatge". Aquesta diversitat es demostra amb la inclusió de la cessió d'ús del sòl per part del govern a cooperatives d'habitatge, una "mesura legal avançada i pionera", segons Morràs. Aquest règim de cessió d'ús permetrà que construeixen en sòl públic i que hi puguin viure, per exemple, fins a 75 anys tornant aquest sòl després a mans públiques.

Pau Morata, membre de Gatzara Ecosocial, parla també del dret a superfície, "una fórmula que permet a la cooperativa construir l'edifici sobre un sòl sense comprar-lo, sigui públic o privat". Amb aquesta fórmula, se cedeix el solar per un temps llarg i la cooperativa evita els costos de compra. L'objectiu del Govern balear és crear un registre de solars i facilitar així l'accés per part de les cooperatives a sòl públic.

L'illa d'Eivissa, a causa del gran problema que hi ha amb l'habitatge, ha estat la primera illa on s'han començat a desenvolupar cooperatives d'habitatge. De moment, n'hi ha dues constituïdes i una en procés, Axla Cooperativa, i que ja agrupa a 30 famílies. Morata explica que aquesta cooperativa, juntament amb les altres dues, obriran la porta a què altra gent s'organitzi i en creï més. Una feina que, apunta, s'ha de complementar amb el canvi de normativa: "els efectes de la nova llei es veuran amb el temps, però l'èxit no dependrà només del marc legal, sinó de la capacitat autoorganitzativa que tinguem com a societat".

Una esmena que eclipsa la llei

Fa cosa d'un mes, les alarmes saltaven als mitjans illencs: a la llei d'habitatge s'incloïa una esmena per ampliar el centre de tecnificació del tenista Rafael Nadal i donar-li ús turístic. Aquesta esmena es va incloure per part del PP però va ser supervisada pel Govern, fet que va provocar tensions entre MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i Podem amb els socialistes.

L'esmena va ser inclosa amb els vots a favor de PP, Ciutadans i PSIB i contempla que el centre, a banda d'ampliar-se, pugui comptar amb 214 places turístiques. Tant les tres formacions com els col·lectius ecologistes illencs ho van qualificar d'"urbanisme a la carta", però el PSIB-PSOE ho va justificar dient que era una oportunitat de "desestacionalització i fins i tot de diversificació de l'economia".

Els socialistes van apel·lar a l'interès general per incloure aquesta esmena a la llei d'habitatge i la dreta, davant les crítiques, va apel·lar a la rellevància esportiva de Nadal arreu del món. La introducció i posterior aprovació de l'esmena va marcar el final del debat previ a l'aprovació de la llei, que va acabar amb la presentació de vots particulars per part de MÉS per Menorca i Podem.

Aquestes dues formacions, juntament amb MÉS per Mallorca, van votar en contra d'introduir l'esmena i hi votaran en contra al ple on s'aprovi la llei d'habitatge. Així i tot, tots tres coincideixen en el fet que desvirtua el resultat final de la normativa i, com apunta Font, "el debat de la llei al Parlament arriba pervertit i el titular serà per l''esmena Nadal'".

Sigui com sigui, la primera llei d'habitatge de les Balears arriba blindada al Parlament per evitar la impugnació –com en tantes altres ocasions– per part del govern espanyol. Després de veure els precedents de les normatives catalana i andalusa, i basant-se en la navarresa, el Govern ha volgut garantir la seva seguretat jurídica. "Si el govern espanyol presenta recursos, estam perfectament preparats per demostrar que la llei compleix tots els requisits", afirma el conseller Pons.

Després de més de dos anys i molts debats, abans que acabi el mes de maig quedarà aprovada una de les lleis clau de la legislatura d'esquerres a les Balears. Una llei que, tot i establir les bases per garantir el dret a un habitatge digne i canviar el model de tinença, adverteixen, no soluciona de manera immediata ni global un dels principals problemes de la ciutadania de les Illes.