El bacteri que ha causat la mort a tres nadons a Catalunya viu als intestins

Les unitats de neonatologia dels hospitals catalans estan en alerta. Fa una mica més d'un parell de setmanes dos bebès prematurs van morir en la planta de la Vall d’Hebron, a Barcelona; i aquest dimarts, els mitjans han reportat una tercera mort molt similar. Les tres víctimes havien nascut al voltant de les 24 setmanes de gestació i patien una infecció produïda per Klebsiella, un bacteri hospitalari que els últims anys s'ha tornat tan resistent als antibiòtics que pot ser letal. Aquest últim episodi, ocorregut en dos dels hospitals més importants de Catalunya, dóna la raó als advertiments que fa anys ve fent l'Organització Mundial de la Salut (OMS): els bacteris superresistentes són cada vegada més virulentes i és urgent desenvolupar nous fàrmacs que aconsegueixin vèncer-los.

Per saber quines infeccions causa el bacteri Klebsiella, com es propaga i com ens podem protegir, Públic ha parlat amb un dels experts més reconeguts de l'àmbit de les malalties infeccioses: Antoni Trilla, cap del servei d'epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Què és el bacteri Klebsiella?

La Klebsiella és un bacteri molt corrent que habita en el tub digestiu de les persones (boca, l'esòfag, l'estómac i els intestins, fins a l'anus) i en la majoria d'elles no causa cap complicació. De fet, protegeix a l'ésser humà d'altres gèrmens i l'ajuda a fer la digestió. En l'àmbit científic, forma part de la família de les enterobactèries i és d'una grandària microscòpica: “En observar-la en el laboratori, té una forma semblant a una càpsula de medicament”, explica Trilla.

Ara bé, la Klebsiella pot acabar produint infeccions en determinades persones. En aquest sentit, Trilla assenyala quatre vies de contagi, totes per contacte: “Pots infectar-te amb bacteris del teu propi cos, en el moment de néixer per transmissió placentària de la mare al fill, per una contaminació a l'hospital o perquè la Klebsiella pot sobreviure a l'ambient unes hores, per exemple en mobles o gots”. El nom de Klebsiella li ho va donar el microbiòleg alemany que la va descobrir: Edwin Klebs (1834-1913).

Com es contagia?

Com avançava el doctor, “de tant en tant, aquest bacteri pot provocar una malaltia infecciosa en alguns pacients”, especialment en aquelles persones que tenen les defenses baixes. “Els immunodeprimits”, com es diuen en termes mèdics. Trilla cita el cas dels bebès prematurs, però també parla dels pacients que estan fent quimioteràpia, dels diabètics i les persones que tenen insuficiència renal o que estan intubades perquè han patit un accident de grans dimensions.

L'escenari més freqüent d'aquest contagi? L'hospital. “Els immunideprimits poden agafar infeccions de Klebsiella al carrer, però la majoria de les vegades es produeix en els entorns hospitalaris perquè l'experiència ens diu que, si els bacteris conviuen amb l'ús d'antibiòtics, és més probable que es facin resistents”.

Les conseqüències més habituals d'aquest contagi són infeccions de pulmó, d'intestí, en les vies urinàries o en ferides. Però també hi ha casos d'infeccions generalitzades o sèpsies, que són més greus.

Pot produir la mort?

La mortalitat en els pacients afectats de Klebsiella “no és molt alta”. La majoria de casos es tracten amb antibiòtics i els malalts es curen. Ara bé, la recuperació depèn molt de la “resistència del pacient”. De manera que com més feble sigui el seu organisme, més probabilitats tindrà de no tirar endavant. “Les infeccions per Klebsiella són molt freqüents als hospitals i la majoria se superen amb antibiòtics, però cada any hi ha gent que mor, i els nadons prematurs són un dels grups que corren un risc més alt”, sentencia Trilla.

Com ens podem protegir?

La higiene de les mans influeix molt en el contagi d'aquest bacteri. En aquest sentit, explica Trilla que els hospitals segueixen moltes indicacions diàries i dediquen altres esforços a la formació dels seus professionals per intentar reduir la freqüència d'infeccions d'aquest tipus. Parla de protocols de neteja per col·locar sondes i catèters, de llistes de comprovacions “exhaustives”. “Malgrat això, tot i intentar fer-ho tan bé com sigui possible, cap hospital del món se salva de les infeccions associades a la seva assistència”, reconeix l'especialista.

En cas que es detecti una infecció, els hospitals–com ha succeït en el cas dels nadons prematurs de Barcelona i Girona– també actuen: s'extrema la higiene i s'aïlla els pacients que tenen la Klebsiella per evitar que es transmeti a uns altres.