Babord, la sòlida i inèdita aliança entre els Comuns i la CUP que està a punt d'assolir l'alcaldia de Vilassar de Mar

El proper dimarts, dia 25, Vilassar de Mar (Maresme) celebrarà un ple extraordinari per debatre i votar la moció de censura registrada la setmana passada per Babord, el PSC i ERC contra l'alcaldessa, Laura Martínez (Junts). Si, com sembla, la moció tira endavant -els tres grups sumen la majoria absoluta en reunir 11 dels 21 regidors del ple-, la nova batllessa serà Elena López, candidata de Babord i fins ara cap de l'oposició municipal. 

Seria la primera vegada que l'alcaldia de la localitat costanera, de poc més de 21.000 habitants, recauria en Babord, una formació assembleària que constitueix un fenomen inèdit en la política catalana. Sota aquesta marca s'hi agrupen la CUP i els Comuns, a banda de persones independents d'esquerres en molts casos vinculades a moviments socials del municipi. Fins al 2015, l'alcaldia sempre havia estat en mans de l'antiga CiU o el PSC, mentre que els dos següents mandats va passar a ERC i el 2023 la va obtenir Junts.

Babord va presentar-se en societat fa més d'una dècada, el juny del 2014, encara que les converses entre les assemblees locals de la CUP i d'ICV -aleshores els Comuns encara no existien- havien arrencat la tardor anterior. Era un moment d'ebullició, en què sota l'esclat del 15-M i del Procés independentista es vivia una proliferació de noves candidatures i confluències d'esquerres que assaltarien les institucions a les eleccions municipals del 2015, amb un resultats sovint espectaculars, amb la victòria de Barcelona en Comú a la capital com a exemple més sonat.

Van proliferar candidatures que agrupaven les antigues ICV i EUiA amb persones vinculades als cercles de Podem, llistes de la CUP amb persones de Podem, d'altres entre CUP i EUiA i, inclús, entre la CUP i ICV. En la gran majoria de casos, però, l'experiència no va anar més enllà d'un sol mandat i, fins i tot, van sovintejar les ruptures de grups municipals enmig de la legislatura.

A diferència d'altres confluències d'esquerres sorgides el 2015, Babord no només s'ha mantingut sinó que s'ha enfortit

Babord, en canvi, no només va mantenir-se, sinó que s'ha consolidat i a les últimes eleccions, les del 2023, va obtenir els seus millors resultats amb 1.957 vots -el 22,06%- i cinc regidors, superant els quatre obtinguts el 2015 i els tres de 2019. Com s'explica la pervivència inèdita de Babord? Quins són les seves grans banderes polítiques? A què respon la moció de censura? De tot plegat en parlem amb Martí Casares, antic militant d'ICV i implicat en el projecte des de l'inici, i amb Elena López, regidora des del 2019 i futura alcaldessa si, com està pactat, triomfa la moció.

"Anar més enllà d'una simple coalició"

Sobre l'origen de Babord, Martí Casares comenta que després de les eleccions locals del 2011, tant ICV-EUiA com la CUP comptaven amb un regidor al consistori i que "tenien molt bona sintonia entre ells i en la majoria de casos votaven el mateix". "Això és el que ens va portar a dir que havíem d'anar més enllà, perquè des d'una perspectiva molt local fèiem una política d'esquerres molt comuna. I diria que el que era diferent era la voluntat de no voler fer simplement una coalició electoral, sinó una cosa molt més àmplia i a partir d'aquí vam trobar gent que havia estat al PSC i n'havia sortit emprenyada i estava interessada en fer una alternativa d'esquerres, gent del 15-M o gent que havia militat en moviments locals", relata.

Amb el vaixell de Babord disposat a navegar electoralment, el compromís era clar: ni la CUP ni ICV-EUiA concorrerien als comicis i els seus militants vilassarencs formarien part del moviment estrictament local com a membres individuals i, com recorda Casares, "si calia, ja ens barallaríem amb les cúpules [nacionals] dels partits perquè ho acceptessin".

Teníem la voluntat de no voler fer simplement una coalició electoral, sinó una cosa molt més àmplia

La democratització de l'Ajuntament, amb una major participació de la ciutadania en la presa de decisions; l'aposta per protegir el sòl agrícola de Vilassar i la lluita contra la massificació urbanística; o la defensa d'uns serveis municipals "públics i de qualitat", d'una fiscalitat justa, del dret a l'habitatge, a través de la potenciació de polítiques de "lloguer social i cooperatives d'habitatges", o la millora del transport públic són algunes de les línies programàtiques que han marcat Babord des de la seva creació. Sempre sota la premissa de "construir un poble socialment just on tothom hi pugui veure dignament".

Posar l'accent en "allò que ens uneix"

En una dècada d'especial intensitat política a Catalunya, Casares no nega que s'han viscut tensions dins de Babord i que "en alguns moments han estat importants", però matisa que si bé "a vegades han vingut de discrepàncies entre ICV [ara Comuns] i la CUP, no sempre ha estat així, també n'hi ha hagut entre gent de l'assemblea més propartits i gent més antipartits".

Així, per exemple, entre els partits van haver-hi tensions sobre per a qui sumaven els vots a Babord a nivell supramunicipal -Consell Comarcal del Maresme i Diputació de Barcelona-, i després que anessin primer a la CUP, en els últims comicis es va acordar que no anaven ni cap a la formació anticapitalista ni cap als Comuns. Pel que fa al Procés, Casares explica que es va decidir que "Babord seria un partit que es proclamaria independentista, estarà a favor de la república catalana, però acceptarà que dins de l'assemblea hi hagi persones que no siguin independentistes". Una fórmula possible gràcies al fet que els militants provinents de l'antiga ICV al municipi eren majoritàriament independentistes, però que alhora va permetre integrar activistes d'esquerres que no n'eren.

A l'hora d'explicar les claus de la continuïtat del projecte, la regidora Elena López destaca que "hi ha gent que portem molt de temps en el nucli de Babord, això ens ha permès conèixer-nos molt i tenir-nos molta confiança tant entre nosaltres com en el grup. A més a més, hem tingut molt clar que primer som Babord i ningú avantposa mai els interessos de la CUP o els Comuns, sinó els dels veïns. Per a nosaltres ha estat una manera natural i fàcil de funcionar".

Hem tingut molt clar que primer som Babord i ningú avantposa mai els interessos de la CUP o els Comuns

Casares hi afegeix que "hem tingut la sort que sempre hem mantingut una presència important a l'ajuntament i això ens ha donat una visibilitat important al poble. Sempre hem intentat sortir fora de l'ajuntament i fer coses, hem estat els que hem muntat actes diversos, manifestacions...". A més, reflexiona que tot i l'ebullició de candidatures diverses d'esquerres sorgides cap al 2015, "no vam tenir mai gaire la sensació de formar part d'un moviment global, sinó que ens hem centrat molt a nivell local, a Vilassar".

Finalment, apunta que "hem volgut unir en comptes de desunir i hem posat l'accent en allò que ens uneix i no en les discrepàncies". En aquest sentit, recalca com a factor important que han posat molta atenció a les cures internes, un fet que ha contribuït a gestionar les inevitables discrepàncies en qualsevol grup humà. De la mateixa manera, han tingut en compte factors com ara fins a quin punt "la política crema les persones", qüestió que s'ha gestionat a través d'un sistema de relleus dels seus representants al consistori que ha permès que força persones dins de Babord ja tinguin experiència institucional.

Moció contra la "paràlisi" del govern

Sobre la voluntat d'articular una alternativa de govern a Junts, Elena López recorda que després dels comicis del maig de 2023 Babord ja va plantejar conformar un executiu conjunt amb ERC -que té tres regidors- i el PSC -tres més-, però que aleshores no va ser possible, perquè aquests dos partits "no ho van veure". Els republicans, de fet, havien tingut l'alcaldia entre 2015 i 2023, però a les eleccions havien experimentat un enorme retrocés en passar de nou a tres representants. Per tot plegat, van optar per quedar-se a l'oposició en primer terme, si bé al novembre d'aquell any van entrar al govern que fins aleshores integrava la coalició entre Junts i la plataforma local Estimem Vilassar, que havia sumat nou regidors.

Les darreres setmanes, però, la situació política local s'ha capgirat. A finals de gener ERC deixava el govern i dues setmanes més tard ho feien els dos representants d'Estimem Vilassar, de manera que l'executiu de Laura Martínez s'ha quedat amb només set regidors, d'un total de 21, el que ha obert la porta a la moció. En aquest sentit, la cap de llista de Babord considera que al Govern local "fallen moltes coses" i que l'hagin deixat tant ERC com Estimem Vilassar respon a què "era impossible governar amb l'equip de Junts, l'alcaldessa és una persona autoritària, que no ha sabut liderar la cohesió de l'equip de govern".

En dues setmanes, el govern local va passar de tenir la majoria absoluta a quedar-se amb només set regidors

Entre d'altres qüestions, subratlla que ni tan sols s'han pogut aprovar els pressupostos del 2025, malgrat que fins a finals de gener el govern disposava de majoria absoluta al ple. A més a més, López cita "el conflicte del govern amb els treballadors de l'Ajuntament, que des de fa anys demanen una nova valoració i relació dels llocs de treball perquè el municipi té una plantilla infradotada" o que l'acció de govern "estigui paralitzada", davant la incapacitat de Junts d'"entendre's amb ningú".

Encara que la moció ha generat tensions dins el PSC, bàsicament per un cert rebuig per part de la federació comarcal del partit -que podria comportar l'obertura d'un expedient als regidors implicats-, la regidora de Babord assegura que "no tenim cap dubte que tirarà endavant". I afegeix que "és cert que a nivell comarcal el PSC ha manifestat alguns dubtes en el procés de negociació, però ho estan solucionant".

Allunyar la ciutadania de l'antipolítica

Tant López com Casares consideren que la salut del projecte de Babord és bona i, per tant, té futur. "Ningú pensa que vagi de baixa, sempre hem tingut el suport dels Comuns i de la CUP, i hem estat absolutament autònoms a l'hora de fer política i plantejar les nostres propostes. Hi ha hagut algun moment de tensió, però ens n'hem sortit i tenim la sensació que el moviment va cap amunt. El fet de convertir-nos en la primera força d'esquerres i en alternativa al govern fa que no siguem un partit qualsevol que es pugui dissoldre", detalla Casares.

Sempre hem estat absolutament autònoms a l'hora de fer política i plantejar les nostres propostes

Així mateix, afegeix que el moviment ha aconseguit coses com "apropar la gent a la política i estimular la seva participació". "Veure que hi ha llocs on algú que es podria barallar no ho fa, sinó que busca la unitat, se'n surt i li dura, em sembla que és apropar la gent a la política i això per a mi és allunyar-la d'antipolítiques", afegeix.

López, al seu torn, admet que "no entenc que no hi hagi més projectes similars que hagin reeixit". I, com Casares, posa en valor la voluntat "d'apropar-nos més a la ciutadania", un fet que si assoleixen l'alcaldia s'ha de traduir en qüestions com fer audiències públiques de manera periòdica "perquè els ciutadans se'ns puguin adreçar de manera directa".

En definitiva, accions que ajuden a "generar la consciència que la ciutadania no es pot desentendre de la política" i que "et permeten connectar la política amb la vida real de les persones". Perquè al final, com diu un lema clàssic de l'esquerra, "tota política que no fem nosaltres, la faran contra nosaltres", un fet que s'accentua en una època de creixent amenaça d'unes extrema dretes en auge. I a Vilassar de Mar això ha passat per una unitat entre la CUP i els Comuns que amb el pas del temps s'ha enfortit i cohesionat i que ara, per primer cop, pot liderar l'ajuntament.