ATEMPTATS A CATALUNYACrit ciutadà a Barcelona contra el terrorisme i les polítiques bel·licistes

"Els que avui som aquí hem vingut per cridar ben fort, com una sola veu: 'No tinc por". Així s'ha expressat l'actriu Rosa Maria Sardà, que ha protagonitzat l'acte final de la manifestació contra el terrorisme, a la Plaça de Catalunya, acompanyada de la portaveu de l'associació Ibn Battuta, Míriam Hatibi. Un acte auster, brevíssim -en català i castellà- en què no hi ha intervingut cap polític, i en què s'han condemnat uns "crims que només persegueixen provocar el terror a través de la mort i la devastació, per intentar trencar el nostre model de convivència".

"No consentirem que ens humiliï ni ens venci el terrorisme, perquè quan ells colpegen, en lloc de dividir-nos ens troben més units que mai en la defensa insubornable de la llibertat i la democràcia, des de la nostra diversitat de cultures i creences", ha afirmat Sardà, en nom dels organitzadors. "Som molts milions de persones els que rebutgem la violència i defensem la convivència", ha assenyalat, entre els aplaudiments del públic -que encara ha aplaudit més quan s'ha lloat el paper dels cossos de seguretat després dels atemptats. A més de conjurar el perill d'una reacció intolerant davant del terrorisme gihadista, quan ha dit que "ni la islamofòbia, ni l'antisemitisme ni cap expressió de racisme ni de xenofòbia tenen cabuda en la nostra societat.

Mig milió de persones, segons la Guàrdia Urbana, han omplert el centre de la ciutat, en una gran manifestació convocada per l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat per condemnar els atemptats gihadistes de la setmana passada a La Rambla, a Cambrils i a Sant Just Desvern, que van costar la vida a 15 persones i van deixar més d'un centenar de ferits, dels quals 27 encara estan ingressats en diferents hospitals catalans. Una manifestació en què no han faltat ni la polèmica ni els xiulets, especialment dirigits al rei Felip VI.

La marxa, amb un caràcter a la vegada institucional i ciutadà, ha comptat amb una massiva presència d'autoritats i representants polítics, amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el president del Govern, Mariano Rajoy, i el rei Felip VI, com a grans protagonistes. Però en un calculat segon terme.

Polítics en segona fila

La manifestació ha estat encapçalada per 75 representants de diferents cossos de seguretat i d'emergència -Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana, policia epanyola, Guardia Civil, policies locals de Cambrils, Alcanar i Ripoll, Protecció Civil i Bombers-, per membres d'entitats veïnals i de la comunitat musulmana, que han portat una gran pancarta blanca amb un únic lema: "No tinc por". També han format part d'aquesta capçalera personal sanitari dels vuit grans hospitals catalans, treballadors de la neteja, taxistes i comerciants de La Rambla. Immediatament al darrera, ha marxat una delegació d'entitats que treballen per la pau, els drets humans i contra el racisme, així com familiars de les víctimes. I només després, els líders polítics.

Aquesta solució salomònica es va adoptar després d'una certa polèmica pel lloc que hi havia d'ocupar Felip VI -que va confirmar la seva presència fa només dos dies-. Diversos sectors, principalment de l'esquerra -i molt en particular, la CUP i Podem Catalunya-, havien rebutjat la possibilitat que el monarca encapçalés la manifestació, al·ludint als vincles de la casa reial espanyola amb la monarquia saudita, a qui acusen de finançar el salafisme a nivell internacional. Dos hores abans de la marxa, a més, unes 170 entitats han celebrat una concentració alternativa entre la Rambla de Catalunya i el carrer Aragó, en protesta per la presència de Felip VI i de Rajoy en la manifestació.

Polèmica presència del rei

Alguns dels manifestants han portat pancartes contra el monarca, i la seva arribada i la de Rajoy ha estat rebuda amb una sonora xiulada, que s'ha anat repetint regularment, alternant -o simultanejant- els crits de "no tinc por". Aquestes xiulades han contrastat amb els aplaudiments que han rebut els cossos de seguretat.

Es dona el cas que és el primer cop que un rei espanyol participa en una manifestació. Felip de Borbó, quan era Príncep d'Astúries, ja havia desfilat en la manifestació de condemna contra l'atemptat gihadista de l'11 de març del 2004 en un tren de rodalies de Madrid, i aquella va ser la primera vegada que es manifestava un membre de la família reial espanyola.

Els dies previs a la manifestació també han vist altres polèmiques, amb acusacions creuades entre sobiranistes i unionistes sobre la utilització política dels atemptats, tant als mitjans com per part dels governs català i central. I també hi ha hagut picabaralles per la presència de banderes a la marxa, amb Colau demanant que aquesta no fos "en cap cas, una manifestació de banderes", i amb el vicepresident del Govern català, Oriol Junqueras, considerant "compatible" la marxa amb les banderes. Una picabaralla que s'ha estès a les xarxes socials, amb més contundència. Finalment, però, la major part de manifestants ha optat per no dur cap bandera, amb l'excepció de la part inicial de la marxa oberta als assistents en general, on sí s'han vist nombroses estelades i amb algunes -moltes menys- banderes espanyoles.

Al final de Passeig de Gràcia, molt a prop de Plaça de Catalunya, una gran pancarta que deia "Gracias Majestad, España contra el terrorismo", ha provocat tensió i desenes de Mossos d'Esquadra han envoltat al grup que portava la pancarta. Una gran quantitat de manifestants els escridassaven "Vosaltres, feixistes, sou els terroristes". Finalment els agents han fet un passadís de protecció perquè els que portadors de la pancarta poguessin sortir de la concentració.

Polèmiques a banda, la classe política catalana i espanyola ha respost unànimement davant la convocatòria. Per part del Govern central, a més de Rajoy, hi han estat presents la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria, i bona part del consell de ministres, amb els titulars de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, de Justícia, Rafael Català, d'Afers Exteriors, Alfonso Dastis, i de Defensa, María Dolores de Cospedal, entre d'altres. Per part de l'executiu català, han acompanyat Puigdemont el vicepresident Oriol Junqueras i els seus consellers, i per l'Ajuntament han escoltat Colau nombrosos regidors. També hi han estat presents tots els presidents autonòmics, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els presidents del Congrés i del Senat. Igualment hi han acudit l'expresident del Govern central José Luis Rodríguez Zapatero, i els líders de diferents partits d'àmbit català i estatal.

Omplir sense desbordar

La manifestació ha transcorregut a partir de les sis de la tarda al llarg de tot el Passeig de Gràcia de Barcelona, des dels Jardinets de Gràcia, on tenia el seu teòric lloc de partida, fins a la Plaça Catalunya, a tocar d'on es va cometre l'atemptat de La Rambla. Preveient una resposta massiva dels ciutadans, però, la marxa s'ha convertit més aviat en una concentració: la capçalera s'ha situat a la Gran Via, a només tres carrers de Plaça Catalunya, i el recorregut s'ha fet a velocitat extremadament lenta, amb aturades regulars. En les hores prèvies, Colau havia cridat els barcelonins a "desbordar" els carrers. Tot i la forta afluència a la manifestació, que omplia el Passeig de Gràcia mitja hora abans de l'inici de la marxa, en cap moment hi hagut problemes per incorporar-se a la marxa -excepte en els trams més propers a la capçalera-, i es podia caminar amb certa comoditat pels carrers adjacents, incloent-hi la part exterior de la Plaça de Catalunya.

Acabats els breus parlament a Plaça Catalunya, s'han llegit dos textos de dos poetes. El primer, omnipresent aquests dies, una encesa lloa de Federico García Lorca a La Rambla "el carrer més alegre del món". El segon, un poema de Josep Maria de Sagarra en què defineix el passeig barceloní com "la sala de ball de Barcelona". Per acabar amb un altre clàssic: la interpretació del Cant dels Ocells, a càrrec de Peter Thiemann i Guillem Gràcia. Una interpretació que s'ha escoltat en un respectuós silenci, trencat tot just després pels crits de "No tinc por". I per noves xiulades posteriors.

En l'escenari, decoració floral a càrrec del Gremi de Floristes de Barcelona, simbolitzant un element tradicional i característic de La Rambla. I els mateixos floristes també han participat repartint gratuïtament 70.000 flors, "contra la violència i el terrorisme". Sense cap intencionalitat política, en aquest cas.

Unitat malgrat les diferències

La manifestació s'ha viscut sota un ambient de tensió que, alhora, s'ha superat per una proclama conjunta d'unitat contra els atemptats . Hi ha hagut escridassades en diferents punts del recorregut, especialment al rei. Malgrat alguns moments puntuals de tensió, el clam majoritari ha estat de repulsa als atemptats. Informa Guillem Amatller.

En Jonàs Corrons s'ha desplaçat fins a Passeig de Gràcia on ha explicat els seus motius per sortir al carrer. “Busco la pau. Estic en contra dels terroristes que volen imposar la seva doctrina de manera violenta”, ha afirmat. “També ho faig en solidaritat amb les víctimes”. L'Enrique, un altre manifestant, ens atén amb una bandera espanyola envoltada al coll: “crec que avui és un dia per deixar de banda la ideologia i, malgrat que hi ha estelades i banderes d'Espanya, crec que de moment estan convivint prou bé”, ha dit. Jordi Seguer, en la mateixa línia, ha tret ferro a les diferents banderes mostrades i ha defensat la llibertat d'expressió per exhibir-les: “que cadascú s'expressi com vulgui” ha dit.

"Aquest és un acte cívic en reconeixement a les víctimes. No hi hauria d'haver banderes"

La presència del rei era un dels elements més polèmics de la marxa. “No em sembla bé que l'actual cap de l'Estat es faci fotos amb dirigents de l'Aràbia Saudita. Al marge d'altres debats, no m'agrada la seva presència per aquest motiu”, ha dit Maria Arias. Com ella opinen molts dels que han assistit a la manifestació.

L'Alba Ruiz és membre de la Trobada Europea de Joves per la Pau. Per ella“els fets portats a terme pels terroristes jihadistes van en contra de la Pau i els condemnem”. Lluis Ros, president de la Plataforma d'afectats per la Crisi, ha criticat que se centri el debat exclusivament en els autors dels fets: “és de vital importància anar a les causes que provoquen el terrorisme. No és un tema que es pugui solucionar només policialment, sinó que també cal revisar allò que el provoca”.

Cap a les 18:00 entre Gran Via i Passeig de Gràcia, un grup de persones amb banderes espanyoles ha increpat un altre sector que portaven estelades sota el crit “banderes no”. En Rafael ha vist la polèmica de prop. “Aquest és un acte cívic en reconeixement a les víctimes. No hi hauria d'haver banderes. Ni de les unes, ni de les altres. Si uns porten les seves, els altres també les portaran. Solució: banderes no”. L'escena ha viscut el seu moment màxim de tensió quan els portadors d'estelades s'han encarat amb els manifestants que els estaven cridant. Després d'un intercanvi d'opinions, el conflicte s'ha donat per tancat.

La jornada ha estat marcada també per un fort dispositiu policial i pel difícil accés a punts clau de la comitiva. El desplaçament dins de la manifestació ha sigut fluït i no s'han hagut de lamentar incidents. La sortida de Barcelona s'ha vist marcada per certes aglomeracions en punts claus, pel que Rodalies de Catalunya ha recomanat marxar esglaonadament, tot i que a poc a poc s'ha anat recuperarant la normalitat també en el transport públic.

Concentració a Ripoll

A la mateixa hora que començava la manifestació a Barcelona, es celebrava a la ciutat de Ripoll una altra concentració en favor de la convivència.

Ripoll ha estat com se sap la localitat en la que residien la major part dels membres de la cèl·lula gihadista responsable dels atemptats de Barcelona i Cambrils.

Els concentrats a Ripoll aquest dissabte han afirmat que tenen "el seu cor i el seu pensament" amb les víctimes dels atemptats, i han emfasitzat la necessitat de donar suport a l'educació multicultural.

La germana d'un dels presumptes terroristes detinguts s'ha adreçat als concentrats amb paraules d'agraiment per la seva presència a l'acte de solidaritat amb les victimes i de rebuig a la xenofòbia.

En el seu discurs emocionat ha explicat la necessitat de fer autocrítica tots plegats per tal d'evitar que altres joves abracin ideologies extremistes "que res tenen a veure amb l'Islam".