Arrenca el ball de noms per escollir el candidat de BComú a les municipals: Pisarello a la 'pole position'

Quan falta poc més d'un any i mig per a les eleccions municipals de la primavera del 2027, Barcelona en Comú haurà d'afrontar els propers mesos el procés per escollir qui encapçalarà la candidatura. Òrfena del lideratge d'una Ada Colau que va deixar l'Ajuntament l'octubre de l'any passat i que a poc a poc ha anat esvaint la possibilitat de retornar al consistori que va liderar com a alcaldessa entre 2015 i 2023, la recent marxa de Janet Sanz, la seva successora al capdavant del grup municipal, ha encetat el ball de noms dels possibles alcaldables. 

Ara mateix, el que sona amb més força és el del diputat al Congrés Gerardo Pisarello, que ja va ser primer tinent d'alcaldia de la ciutat durant el primer mandat de Colau (2015-2019). De moment, però, l'únic que ha explicitat la seva voluntat d'optar a liderar la candidatura és el periodista i escriptor Roberto Enríquez, més conegut com a Bob Pop, si bé sembla que les seves opcions de ser l'escollit són escasses. 

Pel que fa a Sanz, quan el govern municipal estava en mans dels Comuns va ser la tinent d'alcaldia d'Urbanisme i Mobilitat i com a tal una de les principals defensores del projecte de les superilles, una de les grans apostes de la formació. Tot i que ha estat capaç de dibuixar-se un perfil polític propi, no ha acabat d'arrelar en l'electorat barceloní en part a causa de l'ombra que generava la potència de l'alcaldessa.

Provinent de l'antiga ICV, el perfil de Sanz era diferent del de la mateixa Colau o del de Pisarello, persones provinents de l'activisme social que van fer el salt a la institució el 2015, en plena onada del moviment 15-M. Sanz, en canvi, ja acumulava aleshores quatre anys com a regidora del consistori, on va continuar quan la seva formació va convertir-se en una de les parts integrants de Barcelona en Comú, sorgida inicialment com una confluència d'esquerres. Posteriorment, les organitzacions preexistents s'han diluït dins seu, consolidant la marca de BComú.  

En l'anunci del seu comiat, fa dues setmanes Sanz no va voler oblidar-se de la seva "mare política", Ada Colau. Des de la seva marxa de la política institucional, ara fa un any, el retorn de Colau sempre ha sobrevalorat dins BComú, però a poc a poc la possibilitat s'ha anat evaporant. Centrada en l'activisme -com mostra la seva presència a la Flotilla en solidaritat a Gaza- i en la seva tasca al capdavant de la Fundació Sentit Comú, l'hipotètic retorn de Colau a la vida institucional passaria ara mateix per altres àmbits i no pas pel municipal, si és que s'arriba a produir. I això, òbviament, obre el ball de noms per liderar una candidatura que vol aspirar a recuperar l'alcaldia.

 Gemma Tarafa, l'altra pota del tàndem?  

Aquest particular joc de cadires no s'explica només des de la dimensió electoral, és a dir externa, sinó també des de la dimensió interna, de força dels diferents corrents de l'organització. I ara mateix els que partirien amb avantatge són dirigents molt propers a Colau, que com ella provenen de l'activisme social i que van fer el salt a la institució el 2015, en detriment d'altres amb passat a l'antiga ICV.

Gerardo Pisarello, actual diputat dels Comuns al Congrés on és secretari primer de la Mesa, ha aparegut ràpid al tauler de joc. El polític nascut a l'Argentina és un dels fundadors de Barcelona en Comú i va ser la mà dreta de Colau en el seu primer mandat, com a primer tinent d'alcaldia. Molt proper a ella i amb ganes de tornar a Barcelona, la seva intel·lectualitat política i la voluntat de teixir aliances amb altres forces d'esquerra el reforcen. A més, fonts consultades de diferents espais destaquen la "bona relació" de Pisarello amb tot l'entorn de l'esquerra, un element important de cara a teixir hipotètiques aliances postelectorals.

A favor de Pisarello hi juga la bona relació amb tot l'entorn de l'esquerra

No és aquest el cas d'Ernest Urtasun, actual ministre de Cultura, i un altre dels noms que ha aparegut a escena. Després de gairebé una dècada al Parlament Europeu, va tornar fa dos anys a la política espanyola. Antic dirigent d'ICV, no té el suport del gruix de la militància per plantejar-se i, per tant, no sembla una opció. A més, la seva relació amb Podem és inexistent, cosa que podria complicar una possible confluència electoral a la capital amb la formació morada.

Com ja van avançar fa uns mesos els portaveus de BComú, Max Cahner i Laura Cañadas, a Públic, la voluntat de la formació és anar cap a un tàndem electoral. I diverses informacions apunten que qui podria acompanyar Pisarello és Gemma Tarafa, que com ell és fundadora de BComú, on va arribar des de l'activisme, i és una persona molt propera a Colau.

Actual regidora a l'oposició, des del novembre Tarafa també és la coordinadora nacional dels Comuns, al costat de Candela López. Comissionada de Salut en el primer mandat de Colau a l'alcaldia (2015-2019), el 2019 es va convertir en càrrec electe i va assumir la regidoria de Salut, Envelliment i Cures i a les eleccions del 2023 ja anava de número cinc de la candidatura, només per darrere de Colau, Jordi Martí -ara mateix alt càrrec del Ministeri de Cultura-, Janet Sanz i Guille López.

La previsió és que la tria de noms es desencalli abans d'acabar l'any. Però mentre no n'apareguin nous amb força -un altre podria ser el de Jaume Asens, també extinent d'alcaldia però que no te intenció de deixar el seu escó al Parlament Europeu, el tàndem Pisarello-Tarafa pren força. I més en una formació que fins ara no ha tingut una cultura política de fer grans batalles internes per escollir els seus lideratges i que continua amb la intenció que el nucli fundador en mantingui el control. I més quan la cartera de possibles candidats no és elevada.