Aragonès apuja el preu del "sí" d'ERC a Sánchez i vol un acord sobre les condicions del referèndum

Amb l'amnistia no n'hi haurà prou i del que es tracta ara és d'assentar les bases per tal que Catalunya pugui exercir el seu dret a l'autodeterminació a través d'un referèndum. A grans trets, aquest és el preu d'ERC pel "sí" a la investidura de Pedro Sánchez, a qui li exigeix un "compromís" per acordar les condicions d'aquesta votació.

L'ha fixat aquest dimarts el president del Govern, Pere Aragonès, en el llarg discurs -dues hores- amb què ha obert el debat de política general del Parlament i que li ha servit, entre d'altres qüestions, per entrar a un nivell de detall més elevat del que ha fet fins ara Junts, l'altra formació independentista catalana de qui depèn Sánchez per seguir a la Moncloa.

En la línia del que ha fet els darrers dies la cúpula d'Esquerra, Aragonès ha donat per feta l'amnistia als represaliats del Procés –"és inevitable, passarà, estic convençut que serà una realitat- i ha situat l'autodeterminació en el centre de la "segona fase" de la negociació de la investidura. Amb la intenció d'aconseguir un "compromís" a curt termini, que hauria de materialitzar-se els propers anys, amb l'objectiu d'haver tancat un acord durant l'actual legislatura estatal -que si Sánchez és investit podria allargar-se fins al 2027- que estableixi les condicions perquè Catalunya voti sobre la independència.

Aragonès planteja tancar durant la legislatura estatal un acord sobre les condicions per fer un  referèndum 

Després de fer un petit avançament a l'inici de la intervenció, Aragonès ha desgranat la seva posició al voltant la investidura de Sánchez al final del seu discurs. Encara que ha fet diverses apel·lacions al conjunt de l'independentisme per tal d'aprofitar l'"oportunitat" que ofereix l'escenari sorgit de les eleccions generals, les seves paraules evidencien també la voluntat d'ERC d'apujar el seu llistó negociador i intentar aconseguir part dels focus i l'atenció mediàtica que acaparen Carles Puigdemont i Junts.

Malgrat que les dues forces independentistes sumen els mateixos diputats al Congrés -set en cada cas-, la voluntat negociadora de Junts suposa una novetat, mentre que ERC acumula diversos anys sent un dels principals socis parlamentaris del PSOE.

L'amnistia "inevitable"

Amb la pretensió de posar en valor l'estratègia negociadora seguida per ERC fins ara, Aragonès ha recalcat que els darrers quatre anys "s'han fet passes molt importants", per tal d'"acabar amb la repressió" i la "judicialització" del conflicte, entre les que ha destacat els indults, la reforma del codi penal per eliminar el delicte de sedició o la pròpia existència de la taula de diàleg entre governs. Per a ell, han servit "per començar a fer possible una negociació que ha de continuar" i que ha tenir com a següent estació una amnistia que és una "condició indispensable" per continuar abordant la investidura de Sánchez.

"En els propers mesos podré rebre al Palau de la Generalitat al president Puigdemont"

"L'amnistia és inevitable. Passarà. Estic convençut que serà una realitat", ha subratllat Aragonès, per afegir que "en els propers mesos podré rebre al Palau de la Generalitat al president Puigdemont, a la Marta Rovira i la resta d'exiliats i exiliades com vaig fer amb els presos i les preses polítics".

A la pràctica ja fa uns quants dies que ERC dona per feta l'amnistia -aquest mateix dilluns, la seva portaveu, Raquel Sans, havia assegurat que ja s'havia culminat la "negociació política" i ara s'estava en una fase "més tècnica"-, una posició que contrasta amb el que exposen des de les files socialistes, on rebaixen els avenços de les converses i en cap cas donen per tancat un acord per l'amnistia.

Mantenir que aquesta és inevitable permet a ERC elevar el seu llistó negociador i intentar capitalitzar la demanda del referèndum, una qüestió que també s'explica per la seva particular pugna amb Junts per l'hegemonia de l'independentisme. De fet, Junts ha criticat el discurs del president i ha assegurat que "no té credibilitat" per negociar l'autodeterminació.

Els republicans necessiten ampliar els "èxits" de la seva aposta per la negociació

En qualsevol cas, després de les dues desfetes electorals que li van suposar tant les municipals del 28 de maig com les generals del 23 de juliol -amb la pèrdua de centenars de milers de vots en els dos casos-, els republicans necessiten ampliar els "èxits" de la seva aposta per la negociació. Si no ho aconsegueixen, poden continuar patint fugues de vots i perdre les opcions de mantenir-se al capdavant de la Generalitat després de les properes eleccions al Parlament. Una cita que, si Aragonès resisteix fins al final del mandat, arribaria l'hivern del 2025.

Llarg horitzó negociador

Com ja va fer durant el seu discurs de la Diada de l'11 de setembre, Aragonès ha reiterat que "l'amnistia per si sola no resol el conflicte de sobirania" amb l'Estat i, per tant, només és el "punt de partida d'una nova fase de la negociació". Una nova fase en què ERC celebra que s'hi hagi sumat Junts i que ha de servir per "abordar el fons" del conflicte.

En aquest sentit, l'exigència d'Aragonès a Sánchez és clara: "s'ha de comprometre que trobarem la via perquè la ciutadania de Catalunya voti". I tot plegat amb l'horitzó temporal (2023-2027) de la legislatura estatal, per tal que en els "propers quatre anys" es trobi "la fórmula" per resoldre el conflicte, que per a Aragonès passaria per una votació de la ciutadania catalana a través d'un referèndum d'independència.

El plantejament del president dibuixa un llarg escenari negociador amb el PSOE

Fent constants crides a la unitat sobiranista -ERC vol evitar que un hipotètic acord per abordar el fons del conflicte pugui ser capitalitzat per Puigdemont i Junts-, el president considera que aquesta resolució "passa per establir unes regles del joc acordades per totes les parts", punt en el que ha reivindicat com a possible eina l'Acord de Claredat que justament va plantejar en el debat de política general de l'any passat.

Sigui a través d'aquesta via o d'una altra, del que es tracta, segons ha detallat, és realitzar una proposta que permeti "construir un consens intern i ampli en el si de la societat catalana sobre com hem de poder votar sobre la independència de Catalunya", per després acordar-ho amb el Govern espanyol. "Estem disposats a guanyar o perdre en un referèndum, però el que no farem mai, mai, mai, és renunciar a exercir els nostres drets col·lectius com a poble", ha rematat Aragonès.

Més enllà del titular cridaner, la realitat de fons és que el plantejament d'Aragonès dibuixa una llarga negociació amb el PSOE per tancar la possible investidura de Sánchez i, sobretot, una segona etapa encara més complexa i prolongada en el temps -durant tota la legislatura, de fet- per buscar vies de resolució al conflicte territorial. Les properes setmanes donaran pistes de fins a quin punt aquesta és una via transitable, partint de la base que els socialistes no tenen cap intenció d'acceptar un referèndum d'autodeterminació per a Catalunya.