Aragonès afrontarà la sortida de Junts del Govern amb celeritat i ja gestiona la substitució al Consell Executiu

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha mantingut la seva agenda durant el matí d'aquest divendres transcendental per al seu Govern. Però ha passat tota la tarda tancat amb els seus col·laboradors més estrets al Palau de la Generalitat esperant el resultat de la consulta a les bases de Junts sobre si els socis del fins avui Executiu de coalició continuaven o baixaven del vaixell.

Finalment, pocs minuts després de les cinc de la tarda arribava la demolidora notícia, Aragonès perdia la meitat del Consell Executiu amb la decisió de la militància de Junts de trencar amb Esquerra i deixar el Govern de coalició. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha comunicat el resultat al president per via telefònica abans de fer-se públic. La votació, a més, no ha deixat cap dubte o marge a les interpretacions. El 'no' s'ha imposat amb un 55,73% dels vots davant del 42,39% del 'sí', amb una àmplia participació del 79% dels poc més de 6.000 afiliats.

La pregunta evident és què passarà a partir d´ara amb el Govern de la Generalitat de Catalunya? Totes les fonts del Palau de la Generalitat consultades asseguren que Aragonès està disposat a continuar endavant amb un Govern en solitari d'Esquerra Republicana. Un plantejament que el president de la Generalitat i els republicans ja havien traçat abans de la consulta tal com va avançar Públic.

Les decisions es prendran amb màxima celeritat: "Ni una setmana més de paràlisi"

Però aquestes mateixes fonts asseguren que les decisions es prendran amb màxima celeritat: "aquest procés ja ha comportat massa paràlisi per al Govern en un moment crític per al país i hem de donar resposta a la crisi oberta per Junts amb la marxa de l'Executiu de manera immediata". "Ni una setmana més de paràlisi", asseguren. O sigui que la setmana que ve el nou Consell Executiu hauria d'estar en funcionament, amb els nomenaments realitzats –que no es descarta que puguin ser signats aquest mateix cap de setmana– i les preses de possessió dels càrrecs materialitzades.

Primeres trucades als nous consellers i conselleres

Segons fonts del Palau de la Generalitat, Aragonès ja disposa d'una llista de possibles consellers i conselleres, però s'han pres mesures de discreció i informació restringida per intentar que no es filtrin els noms fins que no estiguin confirmats. La idea, apunten, seria fer un Govern una mica més reduït que l'actual amb la concentració d'alguna conselleria i que el perfil dels nous membres de l'Executiu no sigui exclusivament d'Esquerra i abraci persones d'altres espais polítics del sobiranisme. El que a la seva investidura va definir com a "via àmplia". Aquesta mateixa tarda s'han fet els primers contactes amb els possibles candidats i les candidates a assumir les responsabilitats del Consell Executiu.

"Hem previst tots els escenaris i estàvem preparats per a la sortida de Junts del Govern"

Si fem cas de les fonts del Palau de la Generalitat, la notícia de la ruptura ha estat rebuda amb desgrat però sense sorpresa a la presidència de la Generalitat. "No era la notícia que esperàvem, malgrat tot la voluntat era continuar amb el Govern actual", asseguren. Però aquestes mateixes fonts admeten que Aragonès estava preparat per a la notícia: "Hem previst tots els escenaris i estàvem preparats per a la sortida de Junts del Govern". Després de setmanes o mesos de convulsions i enfrontaments constants, a Esquerra han arribat a la conclusió que el més prioritari és "aconseguir estabilitat per al Govern per afrontar els reptes que té el país davant, com la crisi energètica, la inflació, l'atur…", assegura un membre de l'Executiva.

Els pressupostos, primer repte

El primer repte que haurà d'afrontar Aragonès és la confecció dels nous pressupostos de la Generalitat. El conseller d'Economia, Jaume Giró, de Junts, deixa els comptes molt avançats i amb la negociació tant amb el PSC com amb els comuns a mitges. El nou titular de la conselleria s'haurà de fer càrrec d'aconseguir que la principal llei d'un govern tiri endavant amb el probable rebuig dels exsocis de Junts. L'aritmètica parlamentària situa el PSC ara al centre de l'equació, tal com ja va avançar Públic. I tot apunta tant per les declaracions del seu primer secretari, Salvador Illa, com per les del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que els socialistes estan disposats a apuntalar aquests pressupostos i per tant assegurar un mínim d'estabilitat inicial al Govern en solitari d'Esquerra.

La pressió per a la convocatòria d'eleccions serà forta i vindrà exigida des de l'independentisme. Amb especial virulència des de Junts

La pressió per a la convocatòria d'eleccions serà forta i vindrà exigida des de l'independentisme. Amb especial virulència des de Junts i possiblement també la CUP se sumi a la demanda. Però si els socialistes no el deixen caure, Aragonès té assegurat un cert recorregut de la legislatura. L'any vinent és electoral, primer amb les municipals al maig i posteriorment amb les eleccions generals a la tardor. Amb aquest escenari no sembla que a Pedro Sánchez li interessi la inestabilitat que afegiria unes eleccions a Catalunya ja que la seva prioritat és intentar mantenir una certa estabilitat que li permeti aconseguir resultats econòmics i revertir les enquestes amb el PP.

Això situaria el Govern en solitari -no es pot descartar que en algun moment s'incorporin els comuns- d'Aragonès el 2024 encara que potser amb els pressupostos següents prorrogats. Però amb dos pressupostos aprovats i dues terceres parts de la legislatura amortitzades, la situació seria molt diferent per obrir-se a unes eleccions avançades en aquell moment.

Al món dels càrrecs municipals de Junts el resultat ha deixat una profunda inquietud

Si es compleix el calendari que tenen penjat al Palau de la Generalitat suposaria prop de dos anys de travessia del desert per a Junts després de decidir la sortida del Govern. Al món dels càrrecs municipals de Junts el resultat ha deixat una profunda inquietud ja que sense la palanca que suposa el poder de la Generalitat les eleccions municipals seran més complicades per als candidats i candidates del partit. També ha estat un gerro d'aigua freda per als entre 250 i 300 alts càrrecs de Junts que en poques hores hauran d'abandonar els despatxos.

Junts esquiva l'escissió

En termes interns de Junts, el resultat s'ha d'interpretar com una victòria clara del sector que lideren la presidenta del partit, Laura Borràs, i l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, partidaris de la ruptura total amb Esquerra i la sortida del Govern. I una derrota per als partidaris de quedar-se capitanejats pels consellers Juame Giró i Victòria Alsina. El resultat té diversos efectes a l'ecosistema de Junts. En primer lloc, evita una escissió contundent i ràpida.

El resultat té diversos efectes a l'ecosistema de Junts. En primer lloc, evita una escissió contundent i ràpida.

Afins a Borràs ja havien amenaçat els darrers dies de deixar el partit i preparar una nova formació si no guanyava l'opció de ruptura. Aquest escenari queda descartat. Els partidaris de la continuïtat no preveuen formar un nou partit i el secretari general, Jordi Turull, té l'encàrrec d'intentar mantenir la cohesió interna. Però a efectes pràctics, Junts perdrà molts dels seus principals actius, ja que alguns dels principals membres del Govern no tenen escó al Parlament i se n'aniran cap a casa encara que no trenquin amb el partit. Ningú s'atrevirà a impulsar una nova formació contra Borràs i Puigdemont, molt més amb el desastrós resultat que va aconseguir el PDeCAT quan ho va intentar.

Al terreny estratègic a Junts ha guanyat la facció partidària de la tensió permanent. Amb l'Estat, amb els partits no independentistes, però també amb els competidors electorals de l'independentisme com Esquerra. La bronca i la tensió s'imposen com a tàctica principal en un partit que trenca així amb l'herència del que fos el màxim exponent de la governabilitat, ni més ni menys que la CDC de Jordi Pujol.

"Ha guanyat l'ànima de moviment d'alliberament nacional i ha perdut la del partit clàssic"

També guanya un concepte molt menys rígid de la formació, més gasos i populista: "Ha guanyat l'ànima de moviment d'alliberament nacional i ha perdut la del partit clàssic", comenta un dirigent partidari del no. La votació indica que a les bases de Junts han guanyat pes militants de nova incorporació allunyats del concepte de partit d'ordre dels vells militants que van passar de Convergència a Junts. Cal esperar que Junts es posicioni en el dia a dia, però de moment tot apunta que mantindrà una forta bel·ligerància contra les propostes d'Esquerra. Això sí, des de la tercera força del Parlament i sense tenir la palanca de ser cap de l'oposició que ostenta el PSC de Salvador Illa com a partit guanyador de les eleccions.

Finalment, la victòria del sector més irredempt de Junts incorpora més tensió en un fortament fracturat independentisme. La tensió entre ERC i Junts augmentarà i les crítiques de la CUP als dos partits majoritaris no es preveu que afluixi. La ruptura del Govern obre un futur incert per a l'independentisme que tindrà difícil mantenir la seva actual majoria absoluta en un futur si quan arribin les noves eleccions hi acudeix profundament enfrontat i dividit. Però que fins i tot si manté aquesta majoria, la impossibilitat de travar aliances entre ells podria provocar un perillós bloqueig institucional si Esquerra i el PSC no estan disposats a reeditar un tripartit d'esquerres, cosa que ara mateix i malgrat la situació els republicans descarten totalment. Aragonès i Esquerra s'han fixat l'objectiu de "recosir confiances" entre l'independentisme però vist el resultat a Junts sembla ara mateix més un desig que una fita assolible.