Un any desplegant la Llei de la ciència per consolidar Catalunya com a pol de recerca europeu

Ara fa just un any, el 13 de gener de 2023, entrava en vigor la Llei de la ciència de Catalunya, aprovada poc abans per una àmplia majoria del Parlament de Catalunya. La nova norma concep el model català de recerca, desenvolupament i innovació (l’R+D+I) com una eina per contribuir al benestar de les persones, la competitivitat de les empreses, l’eficàcia de les institucions públiques i la sostenibilitat. Una llei que posa especial èmfasi en el servei a la ciutadania donant resposta als grans desafiaments socials, fomentant la transferència de coneixement i la divulgació científica i la recerca transparent i col·laborativa.

La llei ha anat complint les seves etapes i desplegant-se a fi de refermar l’aposta de país per una societat i economia basades en el coneixement generat a Catalunya i per consolidar el país com a pol de recerca referent del sud d’Europa. Un gran repte que també buscar millorar el finançament públic i privat de la recerca i afavorir el mecenatge científic. “Amb la Llei de la ciència de Catalunya posicionem la recerca, el desenvolupament i la innovació com a prioritats polítiques, socials i econòmiques del país”, va remarcar el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, quan la cambra catalana va donar el seu vistiplau a la nova norma.

Actualment, el sistema català d’R+D+I ja es caracteritza per la seva excel·lència, liderant per exemple la captació de fons competitius de recerca: els centres catalans representen la quarta institució europea en obtenció de fons Horizon Europe de la CE i Catalunya amb l’1,8% de la població de la UE ha obtingut el 3,3% d’ajuts a la ciència del Consell Europeu de Recerca. També des del nostre sistema de coneixement es despleguen programes d’èxit d’atracció de talent científic com ICREA o els Doctorats Industrials, amb un gran efecte multiplicador en termes d’ocupació i impacte científic.

Governança

En matèria de governança, en el seu primer any de vida la llei ha avançat amb la constitució de dos dels seus ens claus. D’una banda, el maig de 2023 es va constituir la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI), que promou la coordinació interna de la Generalitat en el foment de la recerca i en defineix les línies estratègiques de finançament públic. Més recentment, el passat 22 de desembre, es va constituir el Consell per a la Recerca i la Innovació a Catalunya (CORICAT), conformat per 14 personalitats rellevants de la recerca i la innovació i presidit pel Dr. Joan Massagué, que assessorarà el Govern en el disseny de les seves estratègies.

A més, el Govern ja ha designat els seus representants al Consell del Mecenatge en Recerca, Desenvolupament i Innovació, que entrarà en funcionament properament.

Estratègies

En l’àmbit del full de ruta que dibuixa la Llei de ciència, el Govern ja ha presentat i aprovat dos dels quatre plans i estratègies previstos a la normativa. A l’estiu, es va aprovar el Pla estratègic d’innovació i transferència del coneixement, que té com a objectiu situar Catalunya entre les regions europees més dinàmiques en transferència i innovació. El pla cerca afavorir la transformació de la recerca en accions en favor del progrés, la competitivitat i el benestar.

El passat 5 de desembre, es va aprovar el Pla estratègic universitari en recerca i transferència d’excel·lència, una iniciativa per enfortir la recerca a les universitats i fomentar la generació de coneixement d’impacte i la transferència.

A tot això cal afegir, que ja estan elaborades i pendents d’implementació les dues estratègies restants. Per una banda, l’Estratègia catalana de ciència oberta, que facilitarà disposar la producció científica i les dades de l’activitat de recerca en repositoris amb accés obert i de manera entenedora. I de l’altra, l’Estratègia d’igualtat de gènere en la ciència, que té per objectiu promoure la paritat de dones i homes i incorporar la perspectiva de gènere en la producció de coneixement.

Infraestructures

Les passes endavant de la Llei de la ciència també s’han de notar sobre el terreny, assentant l’anomenat arc científic de recerca, una anella de centres, infraestructures i grans projectes de coneixement per optimitzar les capacitats de la ciència feta a Catalunya.

D’entre aquests projectes, destaquen la posada en marxa del supercomputador Mare Nostrum 5 al Barcelona Supercomputing Center, l’impuls a la construcció del sincrotró de quarta generació ALBA 2 de Cerdanyola del Vallès, la planta de preproducció de semiconductors Innofab, també a Cerdanyola del Vallès, o la fusió i redimensionament de centres de recerca. També cal ressaltar l’avenç en altres projectes estratègics, com ara la Ciutadella del Coneixement (Barcelona) i dins d’ella, l’edifici BiomedBIST (conegut com a Mercat del Peix), el Centre de Teràpies Avançades i Emergents de Catalunya (CTAEC) o la Vall de la Quàntica.