Anna Balletbó, Lluís Prenafeta o Toni Cruz, entre les personalitats catalanes que han mort aquest 2025

L'any 2025 serà recordat per la mort de diverses personalitats catalanes i mundials. Entre altres, destaquen noms com els de l'exdiputada socialista Anna Balletbó, protagonista involuntària del cop d'estat del 23-F; Lluís Prenafeta, mà dreta de Jordi Pujol; Toni Cruz, exmembre de La Trinca; o Manuel de la Calva, la meitat del Duo Dinámico. A més, el periodisme ha perdut aquest any noms com Joan de Sagarra i Lluís Permanyer.  

En clau internacional, enguany també han mort noms com l'expresident de l'Uruguai Pepe Mujica, l'escriptor Mario Vargas Llosa o Jorge Mario Bergoglio, el papa Francesc. El bisbe de Roma, de 88 anys, no va poder superar els greus problemes respiratoris que el tenien hospitalitzat i el Dilluns de Pasqua "va tornar a la casa del Pare". Cap de l'Església catòlica des del 2013, va ser un pontífex molt popular, sempre bolcat cap als més vulnerables. 

Els noms que han mort aquest 2025  

L'any va començar amb la mort als 77 anys del científic Joan Guinovart, fundador i exdirector de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, el dia 1 de gener. El dia 7 als 96 anys va morir Jean-Marie Le Pen, fundador del Front Nacional i referent de l'extrema dreta europea. Al febrer, destaquen les morts de Marc Lloret, teclista i fundador de Mishima, de 51 anys, o la religiosa Viqui Molins, als 88.

Ja el 14 d'abril es va produir una de les morts més destacades, com la de l'escriptor peruà i Nobel de Literatura Mario Vargas Llosa als 89 anys, un dels escriptors més importants de la literatura contemporània en castellà. Aquell mes també va morir el papa Francesc, el Dilluns de Pasqua a dos quarts de vuit del matí als 88 anys d'edat. El pontífex havia estat diverses setmanes hospitalitzat per problemes respiratoris, i havia reaparegut tot just el diumenge abans de morir al balcó per impartir una benedicció als assistents a la plaça de Sant Pere del Vaticà. 

L'endemà, el 22 d'abril, va morir Lluís Prenafeta als 86 anys, exsecretari general de Presidència (1980-1990) i mà dreta de Jordi Pujol. Retirat de la vida política, el 2009 va ser arrestat i condemnat pel cas Pretòria de corrupció urbanística. Ja al maig va morir Enric Morist, president de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, de forma sobtada als 59 anys, així com el cronista i escriptor Joan de Sagarra, fill del reconegut poeta i dramaturg Josep Maria de Sagarra, amb  87 anys. El maig també serà recordat per la mort de l'expresident de l'Uruguai Pepe Mujica als 89 anys. 

A l'estiu destaca la mort al juliol de Toni Cruz, productor televisiu i membre de La Trinca, als 78 anys. També va ser un dels fundadors de Gestmusic, que va impulsar programes com Crónicas Marcianas, Operación Triunfo i No passa res!. De l'agost cal recordar noms com l'expresident de l'Aragó Javier Lambán als 67 anys, el catedràtic i exdirector del MNAC, Eduard Carbonell, als 79 anys, o el cantant i compositor Manuel de la Calva, la meitat del Dúo Dinámico, als 88 anys.

De finals d'any destaquen la mort al setembre als 62 anys de Víctor Terradellas, exresponsable de relacions internacionals de CDC, investigat i detingut per la suposada trama russa del Procés, així com l'expresident de la Junta d'Extremadura Guillermo Fernández Vara als 66 anys, a l'octubre. Aquest mes també va morir Lluís Permanyer als 86 anys, gran cronista de la ciutat de Barcelona, així com Anna Balletbò als 81, exdirigent del PSC i diputada del Congrés durant 20 anys. Fou protagonista involuntària durant el cop d'estat del 23 de febrer del 1981, perquè estava embarassada i els assaltants la van deixar sortir.

L'11 de novembre moria Angelina Torres, la dona més gran de Catalunya, als 112 anys. El desembre serà recordat per la mort de Robe Iniesta als 63 anys, líder d'Extremoduro i un dels pares del rock espanyol. I més recentment la de Joaquim Arenas als 87, uns dels artífexs de la immersió lingüística a l'escola catalana.