André Ventura, el líder ultra messiànic que replica amb èxit a Portugal l'estratègia de Marine Le Pen a França

"Soc el nou líder de la dreta", va proclamar exultant André Ventura després de conèixer-se els resultats electorals de la primera volta de les eleccions presidencials portugueses. Ventura (Lisboa, 1983) no havia guanyat les eleccions; de fet, el candidat socialista, António José Seguro, havia obtingut una distància més holgada de la que projectaven les enquestes (31%). Però el triomf simbòlic de diumenge passat va ser per a l'extrema dreta, que va tornar a trencar el seu sostre electoral amb un 23% del vot i va aconseguir passar, per primera vegada en la història, a la segona volta de les eleccions presidencials.  

Portugal, un dels últims països europeus a tenir representació legislativa de l'extrema dreta —el seu debut parlamentari data tot just de l'octubre del 2019—, ha viscut en menys d'una dècada un ascens vertiginós de la formació ultra Chega! (prou, en portuguès). Un moviment polític ultranacionalista nascut sota el lideratge messiànic d'André Ventura, que fa cinc anys va debutar com a candidat presidencial amb un 11,9% del vot que ara ha duplicat.

Tots els sondejos publicats fins ara coincideixen a assenyalar que Ventura, excomentarista esportiu, no podrà vèncer el veterà militant socialista António José Seguro. Però a les files de Chega impera un optimisme estratègic. La formació ultra sosté que el seu avanç sostingut acabarà neutralitzant el "vot de la por" i el "vot útil" a què apel·len la majoria de partits en aquesta segona volta.

Els de Ventura estan convençuts que l'escenari lusità replica el fenomen de Marine Le Pen a França: les aliances transversals per frenar-los, lluny d'afeblir-los, acaben incrementant el seu suport a mitjà termini.

Una dècada de creixement sostingut  

Chega es va fundar l'abril del 2019 com una escissió del Partit Socialdemòcrata (PSD), la formació de la dreta tradicional portuguesa, amb l'objectiu de presentar-se a les eleccions europees celebrades el maig d'aquell any. El seu líder des de la fundació del partit ha estat André Ventura, un jove advocat habitual als mitjans de comunicació, a més d'exmilitant i exregidor del PSD, que va abandonar per la seva "feblesa" en qüestions com la migració i la seguretat.

L'èxit de Chega rau en l'hiperlideratge d'André Ventura, el seu hàbil maneig de les xarxes socials, la seva hiperactivitat als mitjans de comunicació i la seva capacitat per hibridar el liberalisme econòmic amb un autoritarisme social que ressona a les zones rurals i als cinturons industrials.

En desplaçar el focus cap a la "immigració descontrolada" i la "inseguretat ciutadana", Chega ha aconseguit captar no només el votant desencisat del centredreta, sinó també les forces de seguretat i un electorat de classe treballadora que se sent "abandonat" per les elits de Lisboa.

Ventura, tot i provenir d'una família benestant, va agitar la bandera del discurs "antielit" en un país sacsejat per la crisi econòmica del 2008 i una greu crisi de governabilitat en l'última dècada.

La trajectòria de la formació reflecteix una escalada sense precedents en la democràcia lusitana: del marginal 1,29% obtingut en el seu debut parlamentari a les eleccions europees del 2019, ha passat a consolidar-se com la segona força política del país després d'aconseguir un 22,76% del vot a les eleccions legislatives del maig del 2025. Menys de mig any després, Ventura ha millorat en unes dècimes el resultat i s'ha reivindicat com el nou líder de la dreta portuguesa.

No obstant això, la primera gran victòria de Chega ha estat condicionar els governs en minoria del PSD. El primer ministre lusità, Luís Montenegro, s'ha vist forçat a adoptar algunes de les posicions de Chega, que en els darrers anys ha aconseguit situar al centre del debat la migració i la seguretat com a temes estrella.

El mapa electoral mostra un suport significatiu al sud i a l'interior del país. André Ventura ha consolidat el sud com el seu gran feu, imposant-se a l'Algarve i avançant a l'Alentejo, antic bastió del Partit Comunista. La dada més eloqüent es registra a Penedono, el municipi amb el salari mitjà més baix de Portugal, on Ventura s'ha alçat com el candidat més votat, demostrant que el seu missatge antisistema ha arrelat en les rendes més baixes i a les zones rurals que se senten oblidades per l'administració central de Lisboa.

Un socialdemòcrata tebi com a rival  

António José Seguro encarna el retorn de la vella guàrdia institucional a la primera línia política lusitana. Curtit en la gestió ministerial i amb experiència parlamentària tant a Lisboa com a Brussel·les, el seu lideratge al capdavant del Partit Socialista (2011-2014) va estar marcat per un pragmatisme d'Estat que avui és el seu principal actiu —i el seu flanc més criticat per l'esquerra portuguesa—. La seva decisió històrica de facilitar els pressupostos d'austeritat del conservador Passos Coelho el 2012, en ple epicentre de la crisi financera, el va definir com un "moderat" que prioritzava "l'estabilitat per damunt de la ideologia". Un full de ruta que ara recupera per erigir-se en l'últim dic de contenció davant el discurs de ruptura de la dreta radical.

Natural de Penamacor, un municipi arran de la frontera amb Extremadura, el candidat socialista ha recollit la idea d'un "front ampli" davant l'extrema dreta que el situa com el clar favorit per a la segona volta del pròxim 8 de febrer.

Seguro ha articulat una campanya de caràcter "transversal", reivindicant-se com el garant de la pau social i de l'arquitectura democràtica del país. El seu missatge de "reconciliació nacional", centrat a reforçar el paper moderador de la Presidència, busca els vots del debilitat PSD, el candidat del qual va quedar en cinquena posició amb un 11,3% del vot.