Amb l'hegemonia del PSC i una participació baixa: així han estat les eleccions europees a Catalunya

Les eleccions europees del 9 de juny arribaran tot just quatre setmanes després que els catalans hagin votat en els comicis al Parlament del 12-M. En principi, això contribueix a situar el PSC en la posició de favorit, aprofitant el vent de cua favorable del recent pas per les urnes. En tot cas, cal tenir en compte que es tracta d'unes eleccions en què hi ha una única circumscripció estatal, de manera que Catalunya no escull directament els seus propis representants a l'Eurocambra i, per tant, els ciutadans no votaran una candidatura del PSC, sinó del PSOE.

Seran els novens comicis al Parlament Europeu que es faran a Catalunya des que el 1986 l'Estat espanyol va ingressar a la UE -aleshores Comunitat Econòmica Europea (CEE)- i a grans trets es pot afirmar que tradicionalment han estat unes eleccions marcades per una participació baixa i per una hegemonia clara dels socialistes.

Pel que fa a la participació, només ha superat el 60% en dues ocasions -1987 i 2019-, mentre que el tercer nivell més elevat -54,8- correspon al 1999. Són, justament, les tres vegades en què les europees han coincidit amb les municipals, un fet que indubtablement va estirar a l'alça l'assistència als col·legis electorals. El sostre de participació, amb un 67,9%, va donar-se el 1987, en les primeres eleccions europees celebrades a l'Estat. Des d'aleshores va caure sempre per sota del 55%, amb l'excepció del 2019, quan va elevar-se al 60,9%.

Els darrers comicis, celebrats el 2019, van registrar un increment de participació, amb Puigdemont i Junqueras de caps de llista de Junts i ERC

Val a dir que aquests darrers van ser uns comicis europeus clarament marcats pel Procés, ja que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras lideraven les candidatures de Junts i ERC, respectivament, units al BNG i Bildu en el cas dels republicans. En un context influenciat per la repressió -Junqueras acumulava un any i mig empresonat i Puigdemont portava el mateix temps a l'exili belga- la mobilització independentista va situar la participació per damunt del 60%.

En canvi, en les tres cites anteriors -2004, 2009 i 2014- més de la meitat dels electors catalans van optar per l'abstenció. El 2004, la participació va ser només del 39,8%, mentre que cinc anys després va caure encara més fins al 36,9%, en ple impacte de la crisi econòmica derivada de l'esclat de les bombolles immobiliària i financera. El 2014 recuperaria deu punts -46,2% de participació- en un moment de crisi del bipartidisme tradicional -va guanyar ERC- i ja amb el conflicte territorial com a epicentre de la política catalana.

Quin va ser el partit més votat a cada elecció? 

Si posem el focus en els resultats, el Partit Socialista ha estat l'opció més votada a Catalunya en les europees de 1987, 1989, 1999, 2004 i 2009, mentre que ha estat la segona el 1994 i el 2019 i la tercera el 2014. L'antiga Convergència i Unió (CiU) va imposar-se el 1994 i va quedar segona el 1987, 1989, 1999, 2009 i 2014, i va tornar a guanyar el 2019, ja amb la marca de Junts. Finalment, ERC va ser el partit preferit el 2014 i va ser tercer el 2019. Tradicionalment el PP havia estat la tercera força a les europees a Catalunya -va ocupar aquesta posició als comicis de 1987, 1989, 1994, 1999 i 2009-, però va ascendir al segon lloc el 2004, quan va superar per poc CiU.

Els socialistes catalans han comptat normalment amb entre dos i tres representants a l'Eurocambra, escollits dins la candidatura del PSOE. En les cinc ocasions en què s'han imposat en aquest tipus d'eleccions van reunir entre el 34,6% -1999- i el 42,9% -2004- dels vots a Catalunya, mentre que el 1994 van veure's superats per CiU al caure al 28,2%. Els seus pitjors resultats van donar-se el 2014, quan tot just van quedar-se en el 14,3% dels sufragis. Cinc anys després ja van començar a superar el seu enfonsament electoral i van elevar-se al 22,1%, a 6,5 punts de Junts i Puigdemont, però vuit dècimes i 30.000 vots per damunt de l'ERC de Junqueras.

En l'època de l'antic bipartidisme a Catalunya, CiU va moure's entre un mínim del 27,6% de les paperetes -1989- i un màxim del 31,5% -1994-, per caure bruscament al 17,4% el 2004, quan va quedar també per darrere del PP, a banda del PSOE. Des d'aleshores sempre ha superat el 20% dels sufragis a les europees, amb el sostre del 28,6% del 2019, quan va apropar-se al milió de vots (981.357, en concret).

Fins el 2004, ERC no va superar el 10% de suports a l'Eurocambra, xifra que va doblar el 2014 -23,7%- i el 2019 -21,2%-. Pel que fa al PP, entre 1994 i 2009 sempre obtenia entre el 17% i el 18% de les paperetes, però va caure per sota del 10% el 2014 i el 2019 -només el 5,2%-, coincidint amb la irrupció europea de Ciutadans.

L'antic Centre Democràtic i Social (CDS), la formació impulsada per l'expresident espanyol Adolfo Suárez després de la implosió de la Unió de Centre Democràtic (UCD) i l'antiga ICV -avui Comuns- són les altres formacions que han obtingut eurodiputats a Catalunya. En el cas d'ICV -en coalició amb la llista estatal d'Esquerra Unida- només ha superat el 10% dels vots en dues ocasions, el 1994 i el 2014.