"Allò que no es denuncia no existeix i hem d'anar amb compte amb aquells discursos que menyspreen la denúncia"

El passat juliol, en el marc de la Junta Local de Seguretat, es feia públic que, durant el primer semestre de 2025, el Pla d'Acció contra les violències sexuals havia registrat a Barcelona un nivell de resolució d'investigacions superior al 85%. També que havia augmentat el nombre de detinguts un 31,9% i el d'investigats un 14,9%.

Tot i això, d'entre les set víctimes de feminicidi per violència registrades a Catalunya durant els primers 15 dies d'aquest mes de desembre, només una dona havia denunciat el seu agressor. Analitzem aquestes dades, així com els recursos que les víctimes de violència masclista tenen al seu abast, amb la sergenta Andrea Garcia, cap de la Unitat Central d'Atenció i Seguiment a Víctimes de Mossos d'Esquadra. 

En quins eixos es fonamenta el Pla d'Acció contra les violències sexuals vigent actualment a Mossos d'Esquadra?

El pla neix amb una sèrie d'estratègies que identifiquen el focus en l'àmbit de la prevenció comunitària, de la seguretat ciutadana i de la coordinació amb altres professionals que també treballen en el marc de les violències sexuals, per tal d'augmentar sobretot la detecció en altres àmbits.

Un dels objectius dins d'aquesta prevenció comunitària ha estat donar a conèixer quines altres conductes més enllà del sexe no consentit són constitutives de delicte, no és així?

El que hem fet bàsicament ha estat donar a conèixer quin és el model policial d'atenció a les víctimes i ajudar que la gent sigui conscient que hi ha conductes com els tocaments no desitjats, ser perseguida en una discoteca o l'exhibicionisme, que abans potser passaven desapercebudes i que són igualment constitutives de delicte. Es tracta de conductes abusives que també poden ser constitutives d'infracció administrativa i, per tant, són sancionables, tant a l'àmbit penal com a l'administratiu.

Conductes com els tocaments no desitjats, ser perseguida en una discoteca o l'exhibicionisme, que abans passaven desapercebudes, són constitutives de delicte

Es tracta de comportaments que abans passaven desapercebuts i que en l'imaginari social i sobretot de les dones, que són les principals víctimes d'aquestes violències sexuals, eren conductes molt normalitzades. Les dones no ho deien a ningú perquè pensaven que no tindrien cap conseqüència i això és denunciable. I per tal d'estendre la detecció d'aquestes altres situacions el que hem fet és implicar a professionals comunitaris, és a dir, discoteques, personal de seguretat, hotels, restauració, transport públic i privat, etc.

Quines altres tasques de divulgació duen a terme al voltant d'aquestes altres agressions, que són les que realment s'han incrementat en el si del nostre país?

A més d'implicar molts sectors públics i privats per tal que col·laborin en aquesta detecció i en facilitar aquestes primeres actuacions amb la víctima o amb la persona agressora, en termes de seguretat ciutadana s'han reforçat dispositius d'administració i de patrullatge en zones d'alta concurrència, sobretot en zones d'oci o en llocs on amb els ajuntaments s'ha pactat algun dispositiu, com festivals o festes majors, on s'ha participat en la informació en els punts liles. Al capdavall, des de Mossos busquem agents detectors que ens ajudin a poder actuar des de la immediatesa. 

S'han reforçat dispositius d'administració i de patrullatge en zones d'alta concurrència, sobretot en zones d'oci, festivals o festes majors

També cal fer una crida entre les dones per tal que denunciïn tant les violències sexuals més flagrants, com la violació, com aquestes que dèiem, més lleus. 

Així és, perquè així sabrem, entre altres coses, cap a on hem de fer virar les nostres estratègies sobretot en l'àmbit policial i judicial. Al cap i a la fi, la denúncia és el sistema que podem oferir de protecció cap a les persones que pateixen situacions de violència. I no només violència de naturalesa sexual, sinó de manera transversal, per a totes les violències (masclistes, discriminació...).

Tot i això, aquests darrers anys han detectat que encara preval el discurs que amb les denúncies no s'arriba a res, oi?

Així és. Un discurs que, d'altra banda, l'únic que fa és posar en risc les dones que pateixen violència. És cert que la denúncia és un procés molt dificultós en el que moltes vegades no es veuen reflectides les necessitats de la víctima, o el resultat és desmereixedor d'allò que ha passat, però hem de veure la part positiva, que és que la policia té coneixement del seu cas i la pot protegir. Per tant, ja estem trencant aquest silenci perpetu que provoca i pretén perpetuar l'agressor. 

Al final, és cert que cada any malauradament moren assassinades moltes dones i, en el cas que hagin denunciat els seus agressors, això significa un fracàs perquè són dones que van confiar en el sistema i això implica l'existència de qüestions que encara s'han de polir, però, tot i això, hi ha una gran quantitat de dones que encara ho viuen en silenci perquè no hi confien. Moltes li ho expliquen a algú del seu cercle de confiança, però encara no hi ha aquesta canalització cap a la policia per poder investigar-ho.

Allò que no es denuncia no existeix i hem d'anar amb compte amb aquests discursos que menyspreen la denúncia, perquè aquesta denúncia és una solució i una forma de protegir la dona. Hem de contribuir a valorar la denúncia i hem de fer-ho tots: és una obligació moral i legal que tenim tots els professionals, no només els jutges i la policia.

I què hi ha de la violència sexual dins de l'àmbit de la parella o exparella? 

Es tracta d'una tipologia de violència que els darrers anys ha tendit sempre a l'alça. De fet, aquest 2025 ha incrementat en gairebé un 3% respecte a l'any passat. Són dades que reflecteixen que en l'àmbit de les parelles i les exparelles, les dones ja identifiquen i denuncien certes conductes, i això és important, perquè a vegades el consentiment queda diluït pel fet de ser parella.

A vegades, certes conductes sexuals es normalitzen pensant que no cal l'aprovació per part de la dona, i això és un error i és un delicte. Aquestes conductes són, tanmateix, un indicador de risc molt important, perquè en aquestes situacions l'agressor no està reconeixent l'autonomia de la mateixa parella i, un cop que deixa de banda el consentiment per mantenir relacions sexuals amb ella, la violència va en escalada i pot haver-hi situacions de violència molt més greus en un temps relativament curt. Per tant, s'ha de denunciar.

En ocasions, certes conductes sexuals es normalitzen pensant que no cal l'aprovació de la dona, i això és un error i un delicte

Des del sistema integral d'atenció a les víctimes, en el qual s'agrupen les víctimes de violència domèstica i de gènere, però també de matrimonis forçats, mutilació genital femenina i delictes d'odi i discriminació, s'ha observat també un increment sostingut durant els darrers mesos, la qual cosa posa en relleu encara més la importància d'aquesta divulgació.

Exacte, perquè a més són xifres molt elevades. Actualment, tenim en seguiment gairebé unes 25.000 dones en tots aquests àmbits. El 74% d'aquestes 25.000 dones tenen una ordre de protecció inicial i dues de cada tres tenen una ordre de protecció vigent, bé sigui una mesura judicial, bé una ordre de no comunicació o una prohibició d'apropament per part de l'agressor. De les dones que compten amb una ordre de protecció per part del jutjat i que continuen en seguiment, tenim protegides 153 amb risc molt alt, 11 amb risc alt i 122 amb risc mitjà. El gruix més gran, no obstant això, el conformen aquelles dones que tenen una protecció policial que és més física, d'acompanyaments, de vigilància, etcètera.

Aquest 2025 hem incrementat un 24,1% les proteccions policials respecte a l'any anterior, la qual cosa significa que Mossos d'Esquadra, col·laborant amb altres professionals que treballen amb les víctimes com poden ser els CIE, els serveis socials o les entitats, hem pogut detectar millor el risc i protegir millor les víctimes. 

Radiografia de les violències sexuals a Catalunya

Durant els mesos de febrer i març de 2025 el Departament d'Interior i Seguretat Pública va dur a terme l'Enquesta de les violències sexuals a Catalunya 2024 (EVSC24). D'entre les 8.700 dones enquestades, un 67,3% declarava haver patit algun fet de violència sexual des dels 15 anys. Un 15,5% n'havia viscut algun durant el darrer any, fet que mostra la continuïtat del fenomen en el temps. L'estudi posava de manifest tanmateix com les violències sense accés corporal (62%) continuen sent les més freqüents, mentre que la digital emergeix com una nova forma de victimització.

Aquestes violències digitals ja afecten el 24,8% de les víctimes i dues de les seves modalitats (comentaris ofensius en línia i enviament d'imatges sexuals explícites) ja se situen entre les cinc més declarades durant el darrer any. D'altra banda, els resultats mostren que les dones més joves són les concentren els nivells més alts de victimització sexual: la franja d'entre 16 i 24% concentra el 45,6% dels testimonis, seguida de la de 25 a 29 anys (31,6%), 30 a 49 anys (18,7%), 50 a 64 anys (8,1%) i majors de 65 anys (1,6%). També que les violències sexuals dins l'àmbit de la parella i l'ex-parella continuen sent una realitat significativa i persistent, representant el 30,9 % de les que han estat víctimes de violència sexual aquest darrer any, o que les agressions provenien de persones conegudes per les víctimes en el 54,9% dels casos.