Alessandro di Battista, el Moviment 5 Stelle i el coratge que Itàlia buscava

Alessandro di Battista té el coratge que Itàlia buscava. Té la joventut que indueix a la creença de la renovació, la gosadia per pronunciar el desencant i l'enuig com fins ara pocs o ningú ho havia fet, i la desvergonya per fer-ho en un púlpit i no relegar la crítica a un remuc de bar. Di Battista és un dels rostres que il·lustra millor el que pretén –però, almenys fins avui, no aconsegueix– el Movimento 5 Stelle (M5S). I just llavors, diu que deixa la política. El seu mandat com a diputat de la República Italiana va acabar al març, després de només dos anys ocupant l'escó. Però el cert és que segueix fent mítings.

La versió oficial –que no l'única– sobre que es retirés tan aviat de la primera línia és que esperava un fill. Va decidir inclinar la balança més cap a la seva vida personal que cap a la professional, i no es va presentar a la reelecció. No obstant això, des que va anunciar (a bombo i platerets) que es quedaria en segon pla, la seva popularitat no ha fet altra cosa que créixer. És cert que la seva activitat política continua, mentre Itàlia segueix tractant de trobar un pacte per formar govern, mentre el rellotge de sorra es va esgotant.

Després d'imposar-se als comicis del 5 de març, fa més de dos mesos, el partit no ha estat fins ara capaç d'aconseguir un aliat per governar. Autodefinit com a partit anti-stablishment, titllat de populista per molts, el Movimiento 5 Stelle és en qualsevol cas un dels exemples més eloqüents de la deriva d'Europa, a la cerca d'una pretesa regeneració democràtica a través de la intervenció d'outsiders en les institucions: des del mateix Beppe Grillo, fundador del moviment, bloguer i còmic, fins al propi Alessandro di Battista, cooperant de vocació.

Tot i que no és exactament un millenial, Di Battista (Roma, 1978), es maneja amb habilitat a les xarxes socials. Criat a la frontera entre el món analògic i el digital, està present en totes les plataformes i les gestiona diligentment i de forma diferenciada per maximitzar el seu impacte en els diferents targets. En el seu feed de Instagram, 142K de seguidors es delecten amb instantànies com la gran abraçada a Beppe Grillo, el còmic fundador del M5S, amb el primer bany a la piscina del seu fill Andrea, breus vídeos d'entrevistes a la televisió amb posats en parella, selfies amb amics o capvespres per la geografia italiana. O, més recentment, l'anunci que se'n van tots tres (Alessandro, la seva parella i el bebè) a San Francisco una temporada, per escriure, aprendre i viure el seu somni. Un perfil dissenyat per ser una màquina de generar empatia i que, si més no, provoca admiració a parts iguals per la seva vida ideal i per la seva eficàcia comunicativa.

Després d'una primera joventut bohèmia i intrèpida com a cooperant internacional, els primers apropament d'Alessandro di Battista a la política no arriben fins als 2008, quan es presenta a les eleccions de la comuna de Roma, a les llistes Amici di Beppe Grillo. Però el seu llançament a l'escena pública arriba realment el 2011, sota l'abraçada del còmicm quan publica un polèmic post al seu blog sobre els interessos ocults de la multinacional italiana del sector de l'energia, Enel, a Guatemala. Di Battista va arribar al país centreamericà primer en una estada d'un any com a voluntari en temes d'educació i salubritat, però després va tornar en un tour per Llatinoamèrica que va donar fruit en el seu primer llibre Sulle nuove politiche continentali (Sobre les noves polítiques continentals).

La seva trajectòria literària ha evolucionat des d'aleshores. Acostant-se als quaranta, s'atreveix amb la gairebé-autobiografia. Lettera a mio figlio sul coraggio di cambiare (Carta al meu fill sobre el coratge de canviar), una mena d'al·legat a la llibertat de fer política, barrejat amb el canvi de vida que suposa la paternitat. L'obra, que va començar a escriure quan la Sara, a qui sempre es refereix com la seva "companya", no la seva esposa, estava amb prou feines de dos mesos d'embaràs, té com a punt de partida una paternitat no planejada. L'entreteixit de les dues trames la justifica a marxes forçades a força de vigílies en blanc amb reflexions sobre el sentit de la vida (de la seva). Per exemple, sobre com renunciar a la primera línia política pel bé de la família no el deixarà fora de joc, perquè educar a un fill és educar a un ciutadà, i aquest és l'inici de tota revolució.

En aquests dos mesos de negociacions, la majoria obtinguda per l'M5S ha mantingut el partit com a denominador comú de totes les combinacions. Tot just ara, juntament amb la Lliga, han aconseguit posar sobre la taula el que han anomenat "contracte per al govern del canvi". Al llarg de quaranta pàgines i a través de 29 punts clau, els dos partits desgranen una política que efectivament implicarà canvis substancials. Entre els més radicals, l'obertura de nous centres de detenció d'immigrants, on se'ls podrà retenir fins a 18 mesos, o l'obligació dels imants de resar en italià. Els caps visibles de tots dos partits, Luigi di Maio, de l'M5S, i Matteo Salvini, per part de la Lliga, segueixen amb diferències per salvar. Per exemple, hauran de posar-se d'acord en qui seria el primer ministre, per la qual cosa s'ha suggerit convocar un petit referèndum entre els afiliats dels dos partits.

Di Battista reaccionava ràpid als últims esdeveniments al mur del seu Facebook: "Apel·lo als parlamentaris del Moviment 5 Stelle i la Lliga: mantingueu-vos patriotes! (...) Escolteu el que es diu als bars, al mercat dels barris, als emprenedors a la universitat o a les files del metge, no als que surten d'un comitè de direcció o als banquers ". Va publicar en un llarg post, just sota la foto de portada de família feliç, en un post al qual van reaccionar 31k d'usuaris.

La veritat és que tots aquests públics estan representats en qualsevol míting del Movimento 5 Stelle. Només cal ficar-s-hi perquè la pregunta tan repetida a Europa de qui vota l'M5S es doni la volta a l'instant: qui no hi és, amb ells? Des d'estudiants de màrqueting o comunicació política, molt joves i molt avantatjats, fins a pensionistes, passant per una àmplia mitja edat i per una àmplia classe mitjana, amb presència de molts que reneguen per arribar a fi de mes, així com de senyores amb bosses senyorials. Di Battista té un abast intergeneracional i inter-classe. Abans votaven indistintament dreta o esquerra. Ara voten convençuts l'M5S. I estan entusiasmats com si no aconseguissin creure que Alessandro di Battista sigui de carn i os i que estigui just aquí al davant.

Va ser la darrera aparició pública de Di Battista, fa tan sol unes setmanes, al Festival Internacional de Periodisme, que se celebra en el sovint oblidat centre d'Itàlia. Aquest esdeveniment va posar la petita Perugia al mapa fa 12 anys, amb la primera edició del que és ara el principal congrés d'aquesta disciplina a Europa i un dels més grans del món (710 speakers de 50 països, 301 esdeveniments i conferències).

El més eloqüent de la seva aparició al congrés de periodisme és que va aprofitar per despatxar-se amb la premsa. "La intermediació és un exercici de poder", els retreu. I del poder salta a la manipulació. Diu que no odia als periodistes. Solament que no els necessita. Que escriuen notícies falses, per incompetents, per fer-li mal. Però no els odia, repeteix.

No és que aquí hi hagi molts periodistes, en qualsevol cas. Previsiblement hi haurà tan sol mitja dotzena de preguntes i el seu gabinet donarà el micròfon als que semblin els seguidors més fidels. N'hi ha per triar. El Palazzo dei Priori, l'auditori amb més capacitat que ha pogut proveir Perugia, està ple de gom a gom. Els seus seguidors volen que parli sense parar però l'interrompen continuament amb aplaudiments. "Bravo, bravo", riuen a riallades, es posen dempeus. Obliguen a di Battista a elevar encara més el to cada vegada i, fins i tot, a fer pauses per rendir-se a la fama.

El missatge de Di Battista

A tot això, què diu Alessandro di Battista? Que "Berlusconi és el mal absolut d'Itàlia", va sentenciar fa un parell de setmanes, en una màxima que es va prendre com un punt de no retorn que descarta les possibilitats d'un pacte amb la Liga. El discurs de di Battista, i per extensió el de l'M5S, es basa en l'honestedat, diu ell mateix. Però aquesta pretesa honestedat baixa a la pràctica en forma d'acusació absoluta a l'etern Cavaliere. L'acusa de la seva relació amb la Cosa Nostra, dels seus casos oberts amb la justícia, de la seva amistat amb Gadafi, de finançaments no ètics, d'oblidar al poble. Ho culpa de controlar l'oligarquia dels mitjans de comunicació que no s'han atrevit a carregar contra ell durant tant temps.

Per a molts (especialment a la resta d'Europa) aquests aforismes sonen a exageracions i obvietats. Però potser el problema sigui precisament que hagi hagut d'arribar un Moviment 5 Stelle per posar-ho sobre la taula política. Com a contraproposta, una mescla de mesures socials que dibuixen una utopia encara, com una renda mínima. Però això sí, només per a italians molt italians. No hi ha lloc per a l'estranger, amb una política migratòria implacable.

També diu que ell, Alessandro, no és ni ha estat ni serà mai populista. "La cosa més populista del món és titllar de populista les forces polítiques que intenten canviar el món". És una sentència. La tenia molt preparada però a ningú l'importa que per una vegada no hagi pogut semblar espontani. Ja han tingut plenitud d'anècdotes de papà primerrenc al començament del míting. Ja els ha repetit que ell, Alessandro, marxa de la primera línia de la política. Aquestes dues coses l'han d'avalar com a ésser humà lliure d'interessos.

En vista de que a Di Battista li queden ganes polítiques, sorgeix l'interrogant de si és la paternitat realment el motiu pel qual es retira tan aviat. La versió no oficial i la més estesa és que així com l'abraçada de Beppe Grillo el va fer entrar al moment a l'M5S, publicant sota el paraigua del seu blog, plataforma online del partit, també el fet que no l'escollís com el seu successor ha estat fulminant. El que en altres temps s'anomenava grillini –també es refereixen a ell amb aquest adjectiu, però ara en to irònic– va ser desestimat en favor de Luigi di Maio, actual líder del moviment. En la pugna di Battista vs di Maio, el segon excel·lia al primer en joventut (compta amb només 31 anys) i en experiència política (va ser vicepresident de la Cambra de Diputats durant 5 anys, fins a les eleccions). Molts mitjans es van referir a aquesta decisió a dit com una imposició, un estil vertical més propi de partits de la vella escola.

Sigui com sigui, di Battista va publicar una foto fonent-se en aquesta gran abraçada amb el líder, i amb el peu de foto "Gràcies Beppe Grillo, tot va començar amb tu", amb l'objectiu de desmentir –o reafirmar– els rumors. Probablement el M5S trobi a faltar el carisma de di Battista durant la seva baixa per paternitat a Sant Francisco. Però els nens creixen, i qui sap després.