Alerten del deteriorament de la salut mental dels interns al CIE de Barcelona

El Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Barcelona va tenir 482 interns el 2022, un 21% del total de 2.082 persones que van ingressar en els set centres d'arreu de l'Estat. El deteriorament de la salut mental dels interns és una de les principals preocupacions per la Fundació Migra Studium, que denuncia que a Barcelona és on hi ha una durada dels internaments més llarga (39 dies) i amb més aïllaments, amb 85. 

Al CIE de la Zona Franca és on hi ha una durada dels internaments més llarga, de 39 dies

En el seu informe anual, Migra Studium apunta que ha augmentat el nombre total de dones internes, amb 44. A dia d'avui, al CIE de la Zona Franca hi ha internats 100 homes, 10 dones, i tres menors d'edat.

Segons declaracions de l'entitat recollides per l'ACN, el centre "està al màxim". El mòdul de dones està en funcionament des d'inicis d'any.

En la presentació de l'informe, que ha tingut lloc aquest dimarts a Barcelona, la Fundació ha destacat que dels 65 interns que va visitar durant el 2022, el 40% tenien algun problema de salut mental. "Cada dia que passa, per a una persona interna, és un dia més de sofriment inútil", ha afirmat l'advocat Josetxo Ordóñez.

Dels 185 aïllaments que hi va haver als CIE de tot l'Estat, 85 van ser a Barcelona, i van tenir una durada mitjana de 3,89 dies. A més, es va activar en nou ocasions el protocol de prevenció de suïcidi. Prop del 40% de separacions es justifiquen per comportament violent, segons el Ministeri de l'Interior.

El 64% dels interns van quedar en llibertat

Ordóñez ha afegit les amenaces i autolesions com a altres factors que motiven l'aïllament temporal, un fet que "encaixa perfectament" amb el "perfil de patiment" de les persones internes.

De les 482 persones internades al CIE de Barcelona el 2022, el 64% van quedar en llibertat, segons dades del Ministeri d'Interior recollides per Migra Studium. Pel que fa a les persones ateses durant el darrer any per l'entitat (65), la majoria d'aquestes eren procedents del Marroc (52) i d'Algèria (6), la resta venien de països de l'Àfrica subsahariana, Amèrica Llatina i el Carib, i, en un cas, de Geòrgia, segons recull l'ACN.