Ajustaments d'estiu a la sanitat pública: sense nous contractes, derivacions a altres centres i ajornament d'operacions

Si la setmana passada es va fer públic el tancament de més de 270 llits a l'hospital de la Vall d'Hebron durant l'estiu i la reducció de l'activitat i de les operacions programades no urgents en altres centres com l'Arnau de Vilanova de Lleida i el Doctor Trueta de Girona, aquest dijous l'Hospital de Mataró va anunciar que estudiaria tancar temporalment els ingressos pediàtrics per urgències i derivar-los a Can Ruti (Badalona) per manca de professionals. Tot plegat, resultat dels "ajustaments planificats" pel Departament de Salut per cenyir-se al pressupost establert.

El subdirector del Servei Català de Salut (CatSalut), Alfred Garcia, va afirmar divendres passat a Catalunya Ràdio que les mesures preses no són "retallades", i va afegir que s'havia accelerat l'activitat durant els primers mesos de l'any per poder "ajustar" ara la de l'estiu, que ja de per sí acostuma a ser més "baixa" i és quan els professionals fan vacances. Ara bé, què comporten realment? 

El secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, assegura a Públic que "caldrà passar comptes a final d'any per saber si són retallades o ajustaments". A més, apunta que el ritme "és d'acord amb les necessitats de la població" i que, per tant, accelerar-lo o frenar-lo "només vol dir generar més o menys llista d'espera". 

Lleonart diu que "des del primer minut, el Departament i el CatSalut han mantingut la mateixa versió, que contrasta amb la que estan donant diversos gerents de l'Institut Català de la Salut (ICS)", i afegeix que "l'única cosa" que exigeixen és que "algú posi llum a la foscor". "Si resulta que el volum en percentatge i en nombres absoluts de la llista d'espera és pitjor que a finals de 2023, sabrem que han estat retallades", adverteix.

Crítiques a la "gestió economicista" de la salut

Per la seva banda, el director de l'ICS, Xavier Pérez, va alinear-se amb la idea que són "ajustaments" d'acord amb el pressupost disponible. En unes declaracions a RAC1, va afirmar que els llits que es tancaran a la Vall d'Hebron tenen una activitat que "pot diferir" i que "les urgències i l'activitat oncològica estan garantides".

"Es pretén que amb un 75% de la plantilla es cobreixi el 110% de les necessitats de la població"

Davant aquestes afirmacions, Lleonart assevera que "només faltaria". "En algun moment algú s'ha plantejat que això no es pot arribar a atendre?", exclama. El problema, diu, no van tan relacionat amb el que és estrictament "urgent" o no, sinó que "s'està fent una gestió economicista en la qual es pressiona perquè un 75% de la plantilla cobreixi el 110% de les necessitats de la població". 

A més, afegeix que "quan ja de per si tens poc personal i el 50% et fa vacances, no pots donar els mínims necessaris". Segons explica, "es considera que la sanitat és una despesa i no pas una inversió". "Ho dic en termes econòmics perquè sembla que no entenen una altra cosa, però com millor tinguis a la gent, més sana i més intervencions facis, més productius seran i tot funcionarà més bé", assevera.  

Quan els hospitals es queden sota mínims, tota l'activitat programada no "urgent", l'atenció als malalts crònics i tot el que sigui ajornable queda afectat, i, com sempre, qui ho paga són "els pacients i els professionals". 

L'ordre explícita de no contractar professionals als CAP

Concorda amb aquest argument la infermera i presidenta del Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP), Antonia Raya, que alerta que treballen amb "molta més pressió" perquè "en l'imaginari del conseller les necessitats d'atenció baixen a l'estiu", però "hi ha població que no marxa, hi ha gent gran que està a casa o sense sostre que es dupliquen" que necessiten ser atesos igualment.

I és que, a banda de la reducció de l'activitat i del tancament de llits, les direccions dels Centres d'Atenció Primària (CAP) de Barcelona van rebre la consigna de no fer cap contractació que no fos en relació amb permisos de maternitat/paternitat, prestació per risc d'embaràs o amb reduccions de jornada per conciliació a partir de l'1 de juny.

"Malauradament ja fa molts anys que nosaltres reorganitzem la nostra activitat a l'estiu, perquè no trobàvem gent per cobrir, però potser fèiem algun contracte o bé allargàvem la temporada dels professionals que teníem de forma eventual. Però ara ens trobem amb una ordre explícita de no fer cap contractació i ens ha generat molta impotència", explica Raya.

De fet, segons un comunicat que va emetre el FoCAP el dijous 6 de juny, l'ordre ha estat "un fort cop per a la moral de les treballadores" i "el menysteniment i la violència institucional no fa més que incrementar la decepció i creixent desafecció respecte a les gerències i càrrecs polítics". "És una pèrdua de talent, de cures i de diners, perquè, al cap i a la fi, nosaltres hem dedicat esforços a formar professionals que ara podrien estar treballant, però que no podem contractar", afegeix.

Segons el comunicat, es troben "infermeres i metgesses amb contractes aparaulats amb un equip, que no podran fer-se efectius, i d'altres professionals amb contractes eventuals que no seran renovats". La justificació de l'administració és que no s'han aprovat els pressupostos. Uns diners que, teòricament, havien de servir per a "transformar" i millorar l'accessibilitat al sistema de sanitat. 

"És incomprensible un canvi de posicionament tan radical sense explicacions ni rendició de comptes, a menys que la voluntat d'aquesta mesura inicial no fos mai una millora de la situació de l'Atenció Primària (AP)", sentencia el FoCAP.