Així podria adaptar-se el Pirineu al canvi climàtic, segons el CREAF

Un equip del CREAF i de la UAB treballa amb entitats a banda i banda dels Pirineus per adaptar el territori al canvi climàtic. Per fer-ho de manera rendible i eficient, s'estan provant mètodes innovadors com els tancats virtuals per controlar el ramat o cultius de tòfona i fruits vermells. Una de les accions que s'estudien és recuperar l'activitat agrosilvopastoral perquè ajudi a crear un paisatge en mosaic i a frenar la propagació del foc. A més, s'està treballant en propostes per adaptar les pistes d'esquí i potenciar la natura que les envolta, diversificant l'economia i no depenent del turisme de neu.

Aposten per reforçar l'agricultura, la ramaderia i el sector forestal, apostar per petites empreses i cooperatives, i aprofitar la transició digital per augmentar l'ocupació local, alhora que es limita un turisme massificat o conservar espècies amenaçades. "Aquesta transició de model exigeix decisions coordinades, arrelades al territori i pensades a llarg termini, perquè adaptar-se al canvi climàtic vol dir cuidar alhora la natura i la gent que hi viu", destaca Bernat Claramunt, investigador del CREAF i professor de la UAB i coordinador de NEMOR, xarxa europea de recerca en muntanya.

I és que els Pirineus s'escalfen al voltant d'un 30% més ràpid que la mitjana, segons dades de l'Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic (OPCC) de la Comunitat de Treball dels Pirineus. "Té un gran impacte sobre aquest paisatge i, entre altres coses, ha accelerat el desgel de les glaceres pirinenques", sosté el CREAF. L'últim informe de NEMOR adverteix que les regions de muntanya europees també pateixen un gran declivi demogràfic i abandonament rural, experimenten un augment de les sequeres i hi ha un risc emergent d'incendis forestals.

Així, l'augment de temperatura, les sequeres i l'abandonament rural han creat un "còctel perillós" en unes muntanyes que ara enfronten un perill elevat de patir grans incendis forestals. D'acord amb Eduard Pla i Diana Pascual, investigadors al CREAF, davant d'aquest escenari, cal reforçar l'activitat agro-silvo-pastoral com a eines de prevenció d'incendis, ja que en generar un paisatge en mosaic ajuda a mitigar la propagació del foc.  

En aquesta línia, en el marc de Life Pyrenees4Climate, treballen en mesures per recuperar aquesta activitat, per exemple, promovent races de ramat autòctones i ben adaptades a la muntanya, com ara la vaca de l'Albera. També estan provant noves maneres de gestionar el ramat amb una perspectiva regenerativa, de manera que el ramat es vagi movent de manera planificada pel territori: "Així evitem el sobrepastoreig i compactar el sòl", explica Pascual. 

Pel que fa a l'activitat agrícola, des del projecte també es treballa per recuperar i introduir varietats que s'estan perdent de fruits vermells com els gerds, fongs com la tòfona i plantes aromàtiques com l'absenta, orenga, sàlvia, romaní i sajolida. Un altre eix clau del projecte per fer més resilient l'economia de muntanya és millorar el comerç de productes pastorals.

Mesures a les estacions d'esquí    

Claramunt també aposta per recuperar l'activitat agrosilvopastoral i ho engloba tot en el concepte de 'capital natural': "Inclou els ecosistemes i recursos, com els boscos, les pastures, l'aigua, la biodiversitat i el paisatge, que sustenten tant l'activitat econòmica com el benestar social". Així, proposa adaptar el turisme d'hivern, ja que, amb el canvi climàtic, "hi haurà menys neu i projectes que en depenguin en excés probablement tampoc no seran econòmicament rendibles". 

Per exemple, es pot diversificar l'oferta turística amb activitats com el senderisme interpretatiu, l'educació ambiental o la valorització del patrimoni cultural. També alerta que és important millorar la gestió dels recursos hídrics. Altres accions concretes passen per les estacions d'esquí, com revegetar talussos degradats amb espècies autòctones o restaurar rius i rieres.

Col·laboració transfronterera   

Les propostes "només poden ser efectives si s'inscriuen en una estratègia coordinada a escala de tot el Pirineu" i amb "consensos". Algunes de les mesures de Life Pyrenees4Clima s'han recollit recentment en un Dictamen davant els riscos naturals i climàtics als Pirineus, mentre altres propostes sobre economia i adaptació de muntanya també apareixen a la Declaració de Puigcerdà que es va fer pública l'any passat amb 25 propostes. "Les muntanyes no es poden gestionar a trossos, sinó com sistemes socioecològics vius", resumeix Claramunt.