Aigua és Vida qüestiona aspectes del decret de retorn a mans públiques d'ATL

El passat 17 de juliol es va anunciar el Decret Llei 4/2018  que suposa que la Generalitat de Catalunya recupera la gestió pública d'Aigües Ter – Llobregat (ATL), després de gairebé sis anys de gestió privada en mans de la multinacional Acciona. ATL s'encarrega del subministrament d'aigua en alta, és a dir, des de les capçaleres dels rius fins als dipòsits municipals i dona serveis a uns 4,5 milions de persones. El febrer d'enguany, el Tribunal Suprem va confirmar definitivament l'anul·lació de la privatització de la companyia, aprovada el 2012 pel govern d'Artur Mas a canvi de rebre un total de 1.000 milions d'euros per part del consorci encapçalat per Acciona, dels quals 300 es van cobrar immediatament. Des del primer moment, la plataforma Aigua és Vida va oposar-se a l'operació i va denunciar els perjudicis que comportava la privatització. Ara Aigua és Vida celebra que ATL retorni a control públic, però en un comunicat de premsa al que ha tingut accés Públic qüestiona alguns dels aspectes del decret que materialitza l'operació.

D'entrada, la plataforma lamenta que el decret aprovat pel govern, que suposa la creació de l'Ens d'Abastament Aigües Ter – Llobregat, "no podrà ser debatut ni en comissions parlamentàries ni en plenari del Parlament de Catalunya", sinó que serà la diputació permanent de la cambra la que s'encarregui de ratificar-lo. Així mateix, subratlla que la normativa "no deixa clar com finalment quedarà l'última pujada de l'11,8% de la tarifa per als municipis que ja l'han executat" i, especialment, denuncia que la composició del nou consell d'administració d'ATL només compta amb "membres del propi govern", el que suposa "una clara mostra de nul·la governança participativa i d'obertura a facilitar i admetre cap tipus de control". Per a Aigua és Vida també hi haurien de participar membres de sindicats, organitzacions socials i les forces polítiques de l'oposició.

La plataforma alerta de "certes ambigüitats" entre les possibilitats d'endeutament d'ATL i les tarifes, un fet que considera preocupant després "d'experiències passades d'emprar-la com a finançador d'inversions per sobre de la seva capacitat d'autofinançament". Per evitar que torni a passar, Aigua és Vida aposta perquè es faciliti i es doti de recursos econòmics l'Observatori del Deute en la Globalització per poder fer un seguiment exhaustiu d'aquesta qüestió. També reclama que es faci una auditoria per saber qui és realment el propietari de totes les infraestructures de la xarxa, ja que molts ajuntaments van fer inversions abans i després de la creació d'ATL.

A més a més, es denuncia que el decret no contempli la inclusió de l'Estació de tractament d'aigua potable (ETAP) de Sant Joan Despí i es reclami que es posi data a la incorporació d'aquesta infraestructura al sistema. Finalment, s'adverteix que el deute contret per l'ATL l'assumirà l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i no pas els pressuposts generals, el que suposa que "de nou de forma increïble i fora de tota ètica el govern de Catalunya fa servir un dret humà essencial per a la vida com l'aigua com un producte financer".

Un privatització esperpèntica

En el comunicat de premsa, Aigua és Vida qualifica de "model fracassat" la privatització d'ATL, que té com a origen la Llei Omnibus que el govern d'Artur Mas va aprovar el juny de 2011, que entre d'altres actuacions va comportar les primeres mobilitzacions en defensa de l'aigua i la seva gestió pública i participativa. Entre d'altres accions, durant el 2012 més de 50 ajuntaments van aprovar mocions, impulsades per Aigua és Vida, que rebutjaven la privatització de l'aigua, amb l'argument que això "només podia afavorir amb grans beneficis econòmics la multinacional que es fes amb el servei, empitjorar el servei als municipis i a la seva ciutadania i els ecosistemes fluvials que són font de vida".

Malgrat tota aquesta mobilització, a final de 2012 la Generalitat va privatitzar ATL, amb l'argument que era imprescindible per resoldre els seus problemes de dèficit. Al concurs hi van concórrer un consorci encapçalat per Acciona i un altre liderat per Agbar. El procés en si va ser esperpèntic, amb denúncies creuades dels dos concursants i una forta tensió dins el govern quan va transcendir que l'adjudicatària seria Acciona i no pas la totpoderosa Agbar.

En aquella època Aigua és Vida ja va advertir dels costos negatius que implicava l'operació, com ara que implicaria repercutir en el rebut de l'aigua més de 4.000 milions d'euros en costos "del tot innecessaris" que finalment assumirien les famílies, com ara els més de 1.650 milions de benefici net per a la concessionària o els més de 700 milions en impostos que com a empresa pública no s'haurien de pagar. De fet, entre d'altres qüestions, des del 2010 la tarifa d'ATL, que bàsicament paguen els ajuntament, va disparar-se un 138,1%, amb una pujada de gairebé el 80% concentrada només durant el 2012. El desembre de 2017, l'ACA va aprovar una pujada de l'11,8% de la tarifa per enguany, però a l'abril d'enguany una sentència judicial va obligar l'entitat pública a fer marxa enrere en aquesta pujada.