Aigua és Vida demana al nou govern de l’AMB que aposti per la remunicipalització de l’aigua

El model de gestió de l’aigua pot convertir-se en un dels grans reptes del nou govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que es constituirà el proper 25 de juliol. Com en el passat mandat, la presidència recaurà en Ada Colau, com a alcaldessa de Barcelona, però la formació amb pes al consell metropolità és el PSC. Ja ho era durant el període 2015-2019, però els bons resultats a les eleccions municipals del passat 26 de maig han fet avançar a la formació, que s’ha quedat a un pas de tenir-hi la majoria absoluta. A l’espera que es tanquin les negociacions per formar govern -les darreres informacions apunten a un pacte entre PSC, Comuns, ERC i JxCat- la plataforma Aigua és Vida exigeix en un comunicat que l’organisme aposti “fermament” per la “remunicipalització de l’aigua”.

Durant la tardor, el Tribunal Suprem ha de decidir si ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) que anul·la la creació de l’empresa mixta Aigües de Barcelona, controlada per Agbar -en té el 70% del capital- i en la que també participen la pròpia AMB (15%) i Caixabank (15%), a través de Criteria. El 2012, l’AMB va adjudicar a la companyia la concessió del servei d’aigua de 23 municipis metropolitans -inclosos Barcelona, l’Hospitalet o Badalona- durant 35 anys, sense que hi hagués cap tipus de concurs públic. El fet que la concessió es fes a dit va ser clau perquè el TSJC la tombés i des d’aleshores s’està a l’espera que el Suprem resolgui el recurs presentat per Agbar, que veu perillar la seva concessió més important.

Si el Suprem confirma l’anul·lació de l’adjudicació, l’AMB haurà d’obrir un nou procés per adjudicar el servei de l’aigua, que pot passar per la creació d’una entitat pública que l’assumeixi o, en canvi, per l’obertura d’un concurs on hi concorrin diversos operadors privats. Aigua és Vida aposta des del primer moment perquè la gestió recaigui al 100% en mans públiques, una posició que també mantenen formacions com Catalunya en Comú, la CUP i, en principi, ERC, mentre que el PSC no n’és precisament un defensor entusiasta. De fet, a Barcelona defensa amb claredat un model de gestió mixt. D’aquí el temor de la plataforma que la seva major força a l’organisme metropolità pugui comportar que l’AMB no aposti per crear una societat pública si el Suprem tomba l’empresa que controla Agbar.

En el comunicat, Aigua és Vida subratlla que 13 municipis, “que representen el 73% de la població de l’AMB ho tenen molt clar i volen una gestió pública de l’aigua”. En concret, són els que formen part de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) - Barcelona, Badalona, Cerdanyola del Vallès, El Prat de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat, Barberà del Vallès, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac i Santa Coloma de Cervelló-, a més de Sant Cugat del Vallès i Ripollet, els governs dels quals han manifestat apostar per un canvi de model que els permeti passar a la gestió pública de l’aigua. L’AMAP, precisament, es dedica a difondre i promoure la gestió pública d’aquest servei bàsic.

La plataforma afegeix que enquestes demostrarien que hi ha una majoria de població favorable a la gestió pública i que les 260 entitats entitats han signat el Compromís per l'Aigua Pública i Democràtica “no entendrien un govern de l'AMB que no tingués una clara voluntat política de remunicipalitzar el servei”.