ACTE INSTITUCIONAL DE LA DIADAGeneralitat i Parlament reben l'11-S reivindicant del dret a l'autodeterminació

"D'entre els nostres drets, exercirem el principal de tota col·lectivitat, el dret d'autodeterminació". Així s'ha parlat en l'acte institucional de la Diada aquest diumenge a l'esplanada del Born, a Barcelona, en l'acte institucional de la Diada. Un acte que s'ha avançat a la nit anterior -deixant així tot el protagonisme del dia 11 a la manifestació convocada per entitats de la societat civil-. I que, tot i que formalment ha estat dedicat a la defensa dels Drets Humans, amb emotives evocacions sobre el drama dels refugiats al Mediterrani, les conseqüències de les guerres i les lluites contra tota mena de discriminacions, també ha esdevingut un acte reivindicatiu del dret a l'auodeterminació i del referèndum de l'1-O, amanit amb crits d'"independència" per part dels assistents.

La part més sucosa de l'acte ha arribat en el crescendo final. Concebut amb ritme escènic pel director teatral Josep Maria Mestres, s'ha iniciat amb la tradicional revista a la formació de gala dels Mossos a càrrec del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, acompanyats del major Josep Lluís Trapero -també de gala i ple de medalles-. Un inici solemne, després del qual ha vingut una llarga progressió en què s'han alternat lectures de textos i intervencions musicals, fins a l'apoteosi final.

L'acte s'havia convocat amb l'eix temàtic dels Drets Humans i ha recordat algunes lluites concretes ben conegudes. Incloent-hi dues en què s'ha emmirallat darrerament el sobiranisme, pel fet que en el seu moment van desafiar l'ordenament legal: la de Rosa Parks, la noia afroamericana que el 1955 es va negar a desocupar un seient reservat per a blancs, i la de les primeres sufragistes que reclamaven el vot femení a començaments del segle XX.

S'ha denunciat la "llarga tradició d'atacs al català" des de l'Estat, amb lectures de reials decrets de 1902, lleis de 1716 o 1805, cartes del governador civil de Barcelona de 1940 o les paraules de l'exministre d'Educació José Ignacio Wert sobre la voluntat d'"espanyolitzar els nens catalans", posades com a exemples de "la voluntat de genocidi cultural i la ridiculesa més esperpèntica".

I també s'ha guardat un minut de silenci en memòria de les víctimes dels atemptats gihadistes a Barcelona i Cambrils del passat 17 d'agost.

S'ha donat espai també a les lluites pels drets LGTBI, al casos de Neus Català als camps d'extermini nazis o d'Anna Politóvskaia, la periodista russa assassinada el 2006 després de criticar llargament les activitats del govern de Vladimir Putin. Tot plegat, entre lectures de Bertolt Brecht, Joan Brossa o Miquel Martí i Pol, i cançons de Joan Manuel Serrat, Georges Moustaki, Paco Ibáñez o John Lennon. Un acte institucional clàssic, fins aquí. Fins que, ja en la recta final, s'ha reivindicat directament el dret a l'autodeterminació dels pobles.

"És una reivindicació d'anys, que ha de culminar en un exercici democràtic", ha llegit l'actor Jordi Bosch des de l'escenari, abans de donar pas a tres textos curosament elegits. Un, clàssic, d'un catalanista conservador com Prat de la Riba, sobre les característiques de Catalunya com a nació. Un altre, molt recent de l'historiador marxista Josep Fontana, en què aquest lliga el moviment independentista a les reivindicacions socials. I el darrer, molt simbòlic, de Salvador Espriu, dirigint-se a Sepharad per recordar-li el dret dels pobles a ser lliures. Enacabat, els Segadors, i crits d'independència de bona part del públic convidat, de la pràctica totalitat dels tres o quatre centenars de persones que han seguit l'acte des de l'altra banda de les tanques, i també de molts polítics.

Els polítics, de fet, han tingut un protagonisme mínim en l'acte. No han obert la boca, i Puigdemont i Forcadell a banda, s'han limitat a fer acte de presència sense moure's dels seus seients. En les primeres files, Puigdemont, Forcadell i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a més de bona part del Govern i de regidors com Jaume Asens i Gerardo Pisarello. També hi eren presents els expresidents Artur Mas i José Montilla, o el líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta, entre molts d'altres. No hi era el número dos de l'Executiu, Oriol Junqueras, que a la mateixa hora ha preferit defensar el projecte independentista a la Sexta.