Un 80% dels joves extutelats que arriben als 18 anys al sistema no reben prestacions per emancipar-se

Prop d'un 80% dels joves extutelats de 18 a 23 anys que van assolir la majoria d'edat dins del sistema de protecció no rebien prestacions econòmiques a finals del 2024, segons l'informe El suport a l'emancipació dels joves extutelats del Síndic de Greuges. La xifra no indica que tots els que no les rebien les necessitaven, puntualitzen des de la institució. En el cas de les prestacions del servei d'habitatge, el 20,6% que arriben als 18 al sistema sí que la rebien. L'informe ha estat elaborat a partir de les queixes rebudes i de les actuacions d'ofici desenvolupades per la institució durant els darrers dos anys.

El treball mostra que només el 14,6% era perceptor actiu de la prestació econòmica en data 31 de desembre del 2024, un 23,3% si es té en compte el conjunt de beneficiaris de l'any. Aquesta situació es produeix perquè alguns joves ja disposen d'ingressos mínims suficients en el seu procés d'emancipació, però el Síndic assegura que també perquè els criteris d'elegibilitat de la prestació econòmica poden excloure persones que encara necessiten un suport. La síndica Esther Giménez-Salinas i l'adjunta pels drets dels infants i joves, Aida Rodríguez, han alertat en roda de premsa aquest divendres que sovint els que no reben aquest suport són els més vulnerables.

L'informe revela també que entre el 2021 i el 2023 es van denegar més d'una tercera part de les sol·licituds presentades per accedir a les prestacions econòmiques. Tot i això, la proporció de denegacions ha tendit a disminuir, alhora que també s'ha observat una reducció en el temps de denegació. D'altra banda, la meitat dels joves no accedeixen a l'Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat (ASJTET). Segons dades del 2023, dels 2.776 joves tutelats que van assolir la majoria d'edat aquell any, només 1.388 van sol·licitar donar-se d'alta a l'ASJTET.

Retards en la gestió i en les resolucions

La síndica ha insistit en els greuges generats pel retard en la gestió de les prestacions, tant a l'hora de donar-les com a l'hora de retirar-les. Així, el temps mitjà de tramitació supera els 10 mesos, i més d'una quarta part dels expedients té un temps de resolució superior a un any. Pel que fa a la fi d'aquestes prestacions, el temps de resolució de l'extinció d'una prestació respecte de la data d'efecte és de 18,1 mesos, cosa que suposa pagaments indeguts, prop d'un 3% del total de beneficiaris de l'any passat.

La síndica ha insistit en la necessitat de condonar el deute a aquells joves que van continuar rebent els ajuts per culpa de la dilació dels processos de l'administració i sempre que no hi hagi mala fe per part del beneficiari. De fet, Drets Socials va anunciar la setmana passada que impulsarà aquesta condonació. Una de les problemàtiques en aquest àmbit és la compaginació de la prestació i l'activitat laboral, ja que constaten nombrosos casos de joves que duen a terme una activitat laboral incompatible amb el cobrament.

Impactes negatius sobre els joves 

L'informe avalua que hi ha conseqüències negatives tant per als joves que triguen a percebre les prestacions com per aquells que les perceben indegudament. El retard en la resolució de les sol·licituds provoca que els beneficiaris rebin de cop un import econòmic elevat per l'acumulació dels ajuts dels mesos transcorreguts des que van presentar la sol·licitud. De mitjana, s'estima que els joves que percebien la prestació van rebre un primer pagament de prop de 6.160 euros i en un 10% dels casos la primera mensualitat va superar els 10.000 euros. 

Això té conseqüències fiscals per als joves, que a més sovint no saben gestionar aquestes quantitats. Pel que fa als que no se'ls extingeix a temps la prestació, també hi ha un impacte negatiu, ja que posteriorment han de fer front a pagaments indeguts que no poden assumir. Per tot plegat, el Síndic demana reduir els temps de tramitació a través de l'automatització de processos i una major interoperabilitat.

Manca d'acompanyament i control

El Síndic destaca també una manca d'acompanyament a les situacions dels joves i una manca de personal per tramitar les prestacions econòmiques, "que no s'ha dimensionat d'acord amb l'evolució del nombre de beneficiaris i amb les tasques a desenvolupar". D'altra banda, critica que no hi ha controls ni auditories específiques sobre el funcionament dels serveis externalitzats. Per tot plegat, conclou que en els darrers anys hi ha hagut una "gestió deficitària" dels recursos públics.

Davant d'aquesta realitat, el Síndic planteja integrar les prestacions econòmiques per a joves extutelats a la renda garantida de ciutadania (RGC), ja que tenen objectius equiparables. D'altra banda, demana també protecció legal i acompanyament per als professionals que alertin sobre irregularitats.