80 anys dels pitjors atacs aeris patits per Barcelona

"A la guerra es van veure coses que no s'havien vist mai, com el bombardeig de les ciutats. (...) Deien que ho feien per desmoralitzar la població però la població ja ho estava de desmoralitzada. El que feien era augmentar l'odi". Aquesta reflexió del metge Moisès Broggi, mort el 2012, apareix al documental de Jesús Garay Mirant al cel, centrat en les 40 hores transcorregudes entre la nit del 16 de març de 1938 i el migdia del dia 18 durant les quals l'aviació feixista italiana va bombardejar gairebé sense interrupcions Barcelona. No va ser ni el primer ni l'últim atac aeri que va patir la capital catalana durant la Guerra Civil, però sí el més devastador, amb un rastre d'unes mil persones mortes. Els primers bombardejos daten de l'hivern del 1937 i la seva intensificació a mesura que avançava el conflicte bèl·lic va provocar la proliferació de refugis antiaeris -se'n van construir més de 1.300 a la ciutat- i canvis d'hàbits entre els barcelonins. "El que fèiem era mirar sempre al cel per veure si venien els avions", recorda Rosa Bagot, aleshores una nena en edat escolar, al documental de Jesús Garay. Si apareixien, tocava refugiar-se.

Vuit dècades més tard, Barcelona tornarà a recordar un dels episodis més tràgics de la seva història i homenatjarà les víctimes amb diverses accions, com ara amb l'Arbre de la Memòria, una instal·lació artística de vídeo mapping, llum i so que es podrà veure a la façana de l'ajuntament entre el 16 i el 18 de març. "Els del març del 1938 van ser els atacs més salvatges que va patir Barcelona. Els bombardejos eren molt seguits, cada dues hores, i van dirigir-se a diferents espais de la ciutat. El seu objectiu fonamental era causar pànic i terror", recorda a Públic l'historiador Joan Villarroya, autor d'obres com Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1981) o Catalunya sota les bombes: 1936-1939 (1986). Només un mes i mig abans, la ciutat havia viscut una altra onada d'atacs, en què va bombardejar-se la plaça de Sant Felip Neri i van morir 216 persones, moltes de les quals eren nens.

Mentre que la República no rebia suport bèl·lic ni del Regne Unit ni de França, el bàndol franquista va comptar amb l'enorme ajuda de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista. Els transalpins tenien tres bases aèries a Mallorca i a mitjans de març l'Avazione Legionaria va rebre instruccions directes del dictador italià, Benito Mussolini, per bombardejar Barcelona i aterrir la seva població des de l'aire, un factor que es considerava facilitaria la rendició del bàndol republicà. "Tant alemanys com italians es permetien actuar quan ho consideraven oportú sense la necessitat de consultar els nacionals", comenta Villarroya.

Entre els 16 i el 18 de març, els avions italians, fonamentalment els Savoia-Marchetti, van deixar caure 44 tones de bombes sobre Barcelona, amb un impacte especialment important al centre de la ciutat, tot i que també van afectar barris com el Poble Sec, Horta o la Barceloneta. La més mortífera va ser la que a les 14h del 17 de març va impactar amb un camió amb diverses tones de trilita a la Gran Via, entre la Rambla de Catalunya i el carrer Balmes. La coneguda com la bomba del Coliseum va segar unes 500 vides.

Lleida, Badalona, Tarragona, Granollers o Figueres van ser altres ciutats afectades pels bombardejos de l'aviació alemanya o italiana. En total, es calcula que a Catalunya van morir unes 5.000 persones durant la Guerra Civil a causa dels bombardejos, la meitat de les quals a Barcelona. El conflicte bèl·lic espanyol marcaria un abans i un després en els atacs aeris, que fins aleshores s'havien limitat a objectius militars i no anaven adreçats indiscriminadament a la població civil. En aquest sentit, Barcelona i altres ciutats catalanes es converteixen en una mena de camp de proves d'un tipus d'atac que es generalitzarà poc després, durant la II Guerra Mundial. "Des dels anys 20 es teoritzava sobre la perspectiva de bombardejar les ciutats i els barcelonins van tenir la fatal desgràcia de ser-ne una espècie de conillets d'índies. Després es generalitzarà a altres llocs i hi haurà un salt endavant en aquests atacs", comenta Villarroya.

Del silenci imposat a la querella de l'Altra Italia

La victòria franquista a la Guerra Civil i les posteriors quatre dècades de dictadura van provocar que desaparegués de l'espai públic la memòria dels bombardejos feixistes i van garantir la impunitat dels seus autors. El retorn de la democràcia va facilitar que es tornessin a estudiar uns fets que s'havien obviat en la història oficial franquista i van començar a aparèixer obres que hi aprofundien, com el pioner Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil, publicat el 1981. A nivell judicial, però, van haver de passar tres dècades més perquè es comencés a moure alguna cosa i va ser fonamentalment gràcies a l'Altra Italia, una associació d'italians d'esquerres residents a Barcelona.

El 2013, l'entitat va impulsar una querella contra els pilots italians que van participar en els atacs, ja que en aquell moment tots els comandaments ja estaven morts. La denúncia també buscava el reconeixement dels crims per part de l'Estat italià i que en demanés perdó. L'argument fonamental és que la intervenció era il·legal, perquè no hi havia cap declaració de guerra entre els dos estats implicats. Cinc anys després la instrucció del cas continua, però de moment no ha tingut en èxit en aconseguir que les autoritats italianes identifiquin si queda algun d'aquells militars viu. Tot i el derrocament del feixisme italià, Joan Villarroya recorda que la dictadura franquista va estar pagant l'ajuda militar rebuda durant la guerra civil, i per tant també les bombes de Barcelona, "fins als anys 60". "Algun rescabalament hi hauria d'haver", afegeix.

Programa per no oblidar

Per recordar aquests fets, l'Ajuntament de Barcelona ha elaborat, a través del Comissionat de Programes de Memòria, el projecte Barcelona bombardejada 1936-1939. Volem la pau no l’oblit. La iniciativa pretén "no oblidar l'agressió que va patir la ciutat" i alhora recordar el seu compromís amb la pau. Entre les diverses accions que s'hi promouen hi ha la instal·lació de L'arbre de la memòria a la plaça Sant Jaume o l'exposició Una infància sota les bombes, que mostra com van viure els atacs els més petits i que es podrà veure a partir del juliol al Born CCM. Coincidint amb l'efemèride també es publicaran nous estudis sobre els bombardejos i el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) ha programat activitats específiques als refugis antiaeris de Gràcia i al refugi 307, situat al Poble-sec, o a les bateries antiaèries del Turó de la Rovira.

El primer tinent d'alcaldia de la ciutat, Gerardo Pisarello, va manifestar durant la presentació del projecte que "tenim la obligació de recordar aquests actes que han quedat fixats en la memòria col·lectiva de la ciutat i que volen ser un acte de reparació, parcial, a totes les víctimes". També va reivindicar que "Barcelona és una ciutat de pau, solidaria amb totes les ciutats que encara avui viuen sota el terror massiu dels bombardejos indiscriminats. Molta gent es veu forçada a marxar dels seus països. La gran tragèdia de la nostra època és que, a diferència de la gent que va fugir va trobar altres països que els obrien les portes, avui hi ha milers de persones fugint i a les ciutats sens impedeix acollir-les". El programa, per tant, també vol denunciar la situació que pateixen els refugiats actualment a la UE.