El 70% de situacions de racisme a Catalunya no es denuncien

SOS Racisme va identificar un total de 316 situacions de racisme a Catalunya durant el 2024. Així ho ha revelat l'entitat aquest divendres al Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona, en el marc de la presentació del seu informe anual (In)visibles. I no és casual que aquest sigui el títol de l'estudi, perquè, segons els seus càlculs, un 70% d'aquestes situacions no es denuncien per diversos motius, entre ells la desconfiança a les institucions, el temor a les represàlies o a la revictimització, la manca de suport i de recursos, les limitacions legals o la dificultat per identificar l'agressor. 

Si concretem encara més les xifres, 105 de les situacions van constituir casos nous per a seguiment, mentre que 211 no van derivar en cap denúncia formal. "El 50% de les víctimes no presenten denúncia per si mateixes. Si no tinguessin el suport de la societat civil organitzada, el nombre encara seria menor", ha apuntat la coordinadora del Servei d'Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme, Paula Rossi.

En total, el SAiD va atendre 647 situacions de racisme en més 100 municipis catalans i 427 persones s'hi van adreçar per primera vegada. Cal tenir en compte, però, que arran d'una crisi econòmica passatgera, el servei va haver de cessar parcialment la seva activitat durant tres mesos, dificultant encara més l'atenció a les víctimes. Malgrat això, les xifres han estat lleugerament superiors a les de 2023, any en què es van atendre 628 persones de 83 localitats diferents. "L'estat del racisme a Catalunya és greu i no es pot quedar en mans de la societat civil. Les administracions han d'actuar", ha afegit Rossi.

Les agressions policials, les menys denunciades

Un altre factor que estudia l'entitat és la tipologia de racisme, és a dir, en quin àmbit succeeixen o per part de qui es perpetren les agressions. Dels 105 casos nous, el 32% de les discriminacions registrades es van produir entre particulars, el que representa deu punts més respecte al 2023. La segona xifra més alta (21%) correspon a les discriminacions en l'accés a drets socials (educació, habitatge, salut), seguida de les agressions per part dels cossos de seguretat pública (14%). Aquestes són les que tenen un nivell més alt d'infradenúncia (71,15%).

Mentre que el 2023 el cos més denunciat va ser la Guàrdia Urbana, el 2024 van ser els Mossos d'Esquadra. "Percebem una intensificació d'aturades vinculades al control d'estrangeria. No paren a les persones pel que fan, sinó pel que son. Al metro, per exemple, veiem com alguns passen com si hi hagués una catifa vermella i d'altres són apartats pel seu perfil racial", ha alertat Rossi. La coordinadora del SAiD ha criticat la manca de resposta institucional i de responsabilització de males pràctiques, legitimant, així, certes situacions. I és que, cal recordar, les identificacions policials per perfil racial són il·legals, però se segueixen donant.

La legitimació de l'extrema dreta

Els discursos d'odi en mitjans, xarxes socials i política han representat el 12% de les situacions noves assumides, el racisme laboral el 6% i la discriminació en l'accés a serveis privats (oci, transport, bancs), també el 6%. Amb tot, SOS Racisme ha determinat que l'espai públic (el carrer) és l'àmbit principal de les agressions i al·leguen que pot ser producte de la "normalització dels discursos d'odi".

Segons Rossi, les agressions per part de l'extrema dreta són "més brutals" i basades en la "impunitat". A més, les acostumen a perpetrar persones o grups que "repeteixen sistemàticament" i que senten "orgull" de fer-ho. "Com més es legitimi, més es traslladarà en altres espais de la societat", ha afegit.

Dels discursos d'odi, el 50% corresponen a discursos polítics i el 30% a violència cultural, és a dir, a situacions de blackface ―quan una persona blanca es pinta la cara per caricaturitzar una persona negra― o a manifestacions "vistes com a tradicionals, però que vulneren la dignitat de persones racialitzades i migrades".

Pel que als perfils de les víctimes, un 38% disposaven de la nacionalitat espanyola, un 32% eren persones estrangeres en situació regular i un 11% en situació irregular. En relació amb el gènere, un 47% de les víctimes van ser dones i un 42%, homes. "L'estabilitat neutralitza la infradenúncia. Per això és important la regularització de les persones migrades", argumenta Rossi. Sobre l'origen ètnic, un 32% eren de Llatinoamèrica o el Carib, un 28% del Magreb i un 13% de l'Àfrica Subsahariana.

En última instància, la coordinadora de comunicació de SOS Racisme, Jennifer Molina, ha llegit una carta d'una víctima que va ser atesa pel SAiD i que l'han acompanyat durant molts anys. Aquesta persona va ser agredida per dos membres d'un col·lectiu d'extrema dreta reincidents a l'espai públic. "On hi ha agressió hi ha d'haver resposta. Tenim por a què el simple fet d'existir es converteixi en un amenaça", diu el text. El reconeixement del motiu racista va arribar vuit anys més tard de l'agressió.