48H Open House Barcelona: 12 propostes que no et pots perdre del festival d'arquitectura aquest 2025

Barcelona i altres ciutats catalanes es preparen per tornar a obrir portes que habitualment romanen tancades per al gran públic. El 48H Open House BCN celebra aquest dissabte i diumenge la seva setzena edició amb edificis visitables repartits per la capital catalana, però també a altres localitats: Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, Vilassar de Dalt i Sitges. En concret, s'obren al públic 199 edificis, 136 d'aquests a Barcelona, i 57 dels quals mai vistos a la programació. També es programen 207 activitats i 8 itineraris.

És un esdeveniment lúdic, gratuït i obert a tothom, sense venda d'entrades i sense inscripció prèvia, que també proposa  207 activitats i 8 itineraris. En total, la iniciativa convida més de 76.000 persones a mirar la ciutat amb uns altres ulls. Sota el lema Sent l'arquitectura, el festival posa el focus enguany en la relació sensorial amb l'espai construït, perquè l'arquitectura no és només el que veiem, sinó també el que sentim, olorem i toquem. 

Entre els edificis i projectes que s'hi podran visitar hi ha peces icòniques, obres contemporànies i espais rehabilitats. Per tot plegat, us proposem 12 opcions per visitar aprofitant aquesta oportunitat que només passa un cop l'any.

1. Estadi Johan Cruyff (Sant Joan Despí)  

Una proposta interessant d'una construcció recent és l'Estadi Johan Cruyff. Projectat per l'estudi Batlle i Roig el 2019, pretenia ser una nova manera d'entendre l'arquitectura esportiva. Amb una coberta vermella translúcida i una façana d'alumini que canvia de tonalitat segons la llum, l'espai destaca per la seva eficiència energètica i la connexió amb el paisatge del Baix Llobregat. És un homenatge a la figura de Cruyff, amb una concepció oberta i pedagògica que vol transcendir l'àmbit esportiu.

2. Bloc4BCN - Espai Cooperatiu (Sants, Barcelona)  

El recinte de Can Batlló és un complex fabril fundat per Joan Batlló i Barrera i construït entre el 1878 i el 1880. La Nau 4 actual és una reedificació d'un edifici anterior, que originalment estava orientat de nord a sud. S'ha rehabilitat integralment amb criteris de sostenibilitat ambiental i social, i s'ha convertit en el primer edifici públic de Barcelona amb auditoria energètica. El Bloc4BCN és un equipament de referència per a l'economia social i solidària, considerat el pol més gran d'Europa en aquest àmbit.

3. Casa Enric Mir i Carreras (Badalona)  

Construïda el 1907 per l'arquitecte Joan Amigó i Barriga, la Casa Enric Mir i Carreras és una de les joies modernistes menys conegudes. La seva façana unitària, però asimètrica destaca pels motius decoratius d'inspiració secessionista i la influència de Mackintosh. El sòcol, marcat cromàticament, i un pavelló interior amb coberta corba completen aquest exemple singular de modernisme tardà reinterpretat, segons detalla la iniciativa.

4. Teatre La Massa (Vilassar de Dalt)  

És l'última obra de Rafael Guastavino a Catalunya abans d'esdevenir un dels referents més destacats de l'arquitectura dels segles XIX i principis del XX als EUA. El Teatre La Massa de 1881 és un dels edificis més sorprenents del patrimoni català, una sala circular coberta amb una cúpula de 17 metres de diàmetre i rebaixada amb una fletxa de 3 metres. Compta amb una llanterna central coronada amb un cupulí de 4 metres de diàmetre que il·lumina tot l'espai. 

5. Antiga presó La Model (Eixample, Barcelona)  

La Model és molt més que un espai arquitectònic: és un símbol de la memòria col·lectiva de Barcelona. Inaugurada el 1904, la presó va funcionar durant més d'un segle fins a la seva clausura el 2017. Hi trobem una planta de sis naus distribuïdes radialment al voltant d'un panòptic central que permetia controlar els presos des d'un punt central d'observació. Avui s'està convertint en un gran centre ciutadà i cultural que vol preservar la seva història i, alhora, donar-li un nou ús comunitari. 

6. Galeries tècniques de Maria Cristina (Montjuïc)  

Aquestes galeries tècniques donen suport al complex sistema hidràulic i escenogràfic de Montjuïc que va concebre Carles Buïgas per a l'Exposició Internacional del 1929. Sota l'espectacular escalinata de fonts i cascades que connecta la plaça d'Espanya amb el Palau Nacional, es pot visitar un recorregut subterrani, que habitualment és inaccessible, per saber com funciona la Font Màgica. La galeria recorre el tram final de les cascades i acull sales de màquines originals, sistemes de bombeig, dipòsits, conduccions i túnels de manteniment.

7. Palau del Marquès d'Alfarràs (Horta, Barcelona)  

Situat dins el Parc del Laberint d'Horta, el Palau del Marquès d'Alfarràs obre les portes a la ciutadania després de la seva recent rehabilitació. Aquest espai patrimonial amb més de mil anys d'història, també conegut com a Palau Desvalls té els seus orígens al segle XI, quan l'edifici era només una torre de vigilància. El 1968 l'edifici i els jardins van passar a titularitat municipal. Des del 1993, una part del palau ha estat utilitzada pel Centre de Formació del Laberint per impartir cursos i tallers.

8. Campanar de la Parròquia de Sant Bartomeu (Sitges)  

El perfil del campanar de Sitges és una de les imatges més reconeixibles del litoral català, des d'on gaudirem alhora d'una perspectiva privilegiada sobre el nucli antic i la costa. La torre de l'esquerra és el comunidor, amb el rellotge municipal. La de la dreta, acabada el 1863, és el campanar neoclàssic, amb cúpula, pinacles i una imatge de la Puríssima que corona els seus més de 40 metres. A l'interior, el temple conserva un destacat patrimoni artístic.

9. Hospital de Clergues de Sant Sever (Barcelona)  

Aquest antic hospital de clergues de Sant Saver està situat en l'àrea de l'antiga muralla romana i fou fundat el 1412 per Jaume Aldomar. És un tresor amagat al centre històric de la ciutat, al carrer de la Palla, on des de fa poc la Col·lecció Casacuberta Marsans hi té la seu. La rehabilitació de 2023, a càrrec de Garcés – De Seta – Bonet Arquitectes, ha tingut com a idea central restituir la memòria de l'edifici i habilitar un nou espai expositiu. 

10. Refugi antiaeri 307 (Montjuïc)  

Construït pels veïns del Poble-sec l'any 1936, el Refugi antiaeri 307 és un testimoni colpidor de la resistència civil durant la Guerra Civil espanyola. Amb més de 200 metres de túnels excavats a mà, una alçada de poc més de dos metres i una amplada que oscil·la entre un metre i mig i dos, l'espai disposava de lavabos, font, infermeria, sala d'infants i llar de foc, entre altres peces. La visita permet entendre com la població barcelonina va organitzar-se per sobreviure als bombardejos.

11. Edifici Estel (Eixample)  

L'antiga seu de Telefónica, coneguda com a Edifici Estel, ha recuperat vida i llum gràcies a una profunda reforma arquitectònica que n'ha transformat completament la imatge i l'ús. Segons el festival, la reforma recupera la llum i les visuals, substituint les pantalles opaques per tribunes de vidre, reinterpretant l'esperit de Francesc Mitjans amb criteris contemporanis. L'arquitectura s'expandeix cap a l'exterior amb terrasses i una nova façana solar.

 12. Arxiu de Rajoles (Edifici La Vilella, Poble-sec)  

L'edifici Vilella, obra de l'arquitecte Salvador Puiggròs a principis del segle XX, és una joia patrimonial del Poble-sec que combina història industrial i creativitat artesanal. Originalment seu de la fàbrica de sifons Vídues Vilella, conserva una façana inconfusible amb frontó arrodonit i el nom original de la marca. Avui, l'espai s'ha reconvertit en l'Arxiu de Rajoles Hidràuliques, un projecte dedicat a preservar i difondre aquest element essencial de l'arquitectura domèstica barcelonina.