28-M a les Terres de l'Ebre, ERC vol consolidar la seva hegemonia municipal front a Junts i el PDeCAT

Les Terres de l'Ebre afronten les eleccions municipals del 28 de maig amb una clara pugna a nivell del conjunt del territori, la que manté ERC amb Junts per Catalunya i les candidatures del PDeCAT -en aliança o per separat segons els municipis-. Esquerra Republicana de Catalunya va protagonitzar fa quatre anys el gran revulsiu històric convertint-se en la primera força municipalista ebrenca. Un fet que ha capgirat la història d'aquest territori dominat durant dècades per les dretes. No només per l'ampli nombre d'alcaldies de CiU sinó per les moltes desenes de regidories que ostentava el PP.

Tot va començar a canviar amb el nou segle i el transvasament de l'Ebre que el Govern espanyol del PP, presidit per José Maria Aznar, va intentar tirar endavant l'any 2000 amb el Pla Hidrològic Nacional (PHN), i que el Govern de la Generalitat encara presidit per Jordi Pujol va apuntalar. La revolta social sense precedents, encapçalada per la Plataforma en Defensa de l'Ebre -en contra d'aquesta infraestructura que condemnava a mort un riu Ebre, i el seu delta, ja molt malmès- va començar a canviar la fisonomia política ebrenca. I a trencar moltes de les palanques caciquils que la sustentaven en un territori marcat per la despoblació.

La victòria d'ERC fa quatre anys va ser l'eclosió d'aquest procés de canvi sòcio-polític, el PP es va veure abocat a un fort retrocés després del PHN fins gairebé l'extinció i CiU va desaparèixer fa quatre anys després de la seva liquidació nacional, tot i que mantenint encara una quota territorial important com a segona força, això sí reencarnada en Junts, llavors com a marca del PDeCAT. Ara el 28 de maig, Junts -el nou partit liderat per Carles Puigdemont- es presentarà en bona part dels municipis en solitari o en aliança amb el PDeCAT -que ostenta ni més ni menys que l'alcaldia de Tortosa com a Junts per Tortosa- per plantar batalla a la primacia dels republicans. El punt de sortida són les actuals 25 alcaldies de què disposa ERC per les 14 de Junts en els 52 municipis ebrencs. La resta són 5 per al PSC i 8 distribuïdes en llistes independents com Movem, la FIC i d'altres.

ERC busca consolidar l'hegemonia

Esquerra Republicana de Catalunya intentarà consolidar l'hegemonia assolida fa quatre anys en què va aconseguir guanyar a tres de les quatre comarques ebrenques, Baix Ebre, Montsià i Ribera d'Ebre. Només a la Terra Alta Junts va deixar els republicans fora de la primera posició. Per assolir-ho, ERC intentarà completar la forta expansió territorial de les seves llistes optant a gairebé tots els municipis ebrencs i assolir algunes alcaldies que fa quatre anys se li van escapar per poc. El 2019 va presentar 46 candidatures dels 52 municipis de l'Ebre, amb les quals va obtenir 220 regidors i 33.857 vots, un 38,8% dels sufragis del conjunt de municipis de les Terres de l'Ebre.

ERC: "l'objectiu és intentar completar el mapa de llistes electorals de fa quatre anys"

Segons fonts del partit l'objectiu és "intentar completar el mapa de llistes electorals presentant-ne en els pocs municipis que no va haver presència republicana fa quatre anys, revalidar els resultats com a primera força i ampliar les actuals alcaldies afegint algunes que es van escapar per pocs vots de diferència".

El Montsià, portaavions electoral republicà

El Montsià és sense cap mena de dubte el gran emblema electoral d'ERC. Una comarca gairebé transformada en un portaavions electoral dels republicans. L'anomenada 'supermajoria absoluta' que va obtenir el seu candidat a la capital, Amposta, és gairebé impossible de superar. La candidatura encapçalada per Adam Tomàs va assolir 16 dels 21 regidors del consistori. El propi Tomàs, que aspira al seu tercer mandat, reconeix que "serà difícil mantenir aquests resultats perquè van ser excepcionals".

Adam Tomàs: "Volem repetir al capdavant del govern municipal amb la màxima força possible per completar els molts projectes que hem portat a terme i que tenim en marxa"

Però en qualsevol cas, l'atractiu de la llista republicana és tant potent que la portaveu fins fa pocs mesos del PSC, Anna Tomàs, ha optat aquest cop per incorporar-se a la llista d'ERC, desarmant encara més als adversaris. Tomàs assegura que l'objectiu és "repetir al capdavant del govern municipal amb la màxima força possible per completar els molts projectes que hem portat a terme i que tenim en marxa".

Junts per Amposta va obtenir fa quatre anys un sol regidor a la capital del Montsià, malgrat que Amposta havia estat un feu important convergent amb alcaldes històrics com Joan Maria Roig o Manel Ferré. Aquest últim ha decidit tornar a la política encapçalant la candidatura dels postconvergents el 28 de maig. Un fet que ha provocat que l'únic regidor de Junts, Manel Masià, hagi creat un nou partit, Independents per Amposta. La resta de l'oposició està formada per 2 regidors socialistes –una d'elles Anna Tomàs, ara a les files republicanes- i 2 de Som Amposta.

A nivell comarcal el resultat dels republicans és igual d'espectacular i ERC va guanyar al Montsià amb el 43% dels vots front al 16% de Junts. Tot i que en nombre absolut d'alcaldies les forces s'igualen amb 4 per ERC i el mateix nombre per Junts. Amb un pes evidentment diferent ja que els republicans a més de la capital hi afegeixen a la seva llista municipis importants com la Ràpita o Alcanar. El PSC intentarà revalidar les seves tres alcaldies, que tenen a Ulldecona com a emblema històric. Movem va treure el cap al Montsià amb l'alcaldia de la Sénia.

Junts s'alia amb el PDeCAT per recuperar terreny a ERC

El creixement d'ERC a les Terres de l'Ebre ha provocat en els darrers comicis un fort retrocés del que havia estat l'espai de CiU en un territori de forta implantació convergent. En les eleccions de fa 4 anys el PDeCAT amb la marca Junts es va quedar en segona posició al global de les Terres de l'Ebre, amb poc més de 22.000 vots i el 25% dels sufragis. Manté una important implantació territorial amb 38 llistes que ara Junts per Catalunya, en solitari o aliança amb el PDeCAT, vol ampliar: "són les primeres eleccions municipals de Junts però tenim una gran implantació i aspirem a ser la primera força en nombre d'alcaldies", asseguren. En l'actualitat, aquest espai polític manté a les Terres de l'Ebre 134 regidors –en va obtenir 135 però el regidor d'Amposta se n'ha desvinculat-.

Movem, PSC i la CUP busquen el seu espai

La realitat política de les Terres de l'Ebre és plural però és innegable que la pugna entre ERC i Junts és la dinàmica preponderant amb escreix. Ara bé, al marge de les candidatures independents, tres formacions intenten fer-se un espai darrere dels dos grans partits ebrencs. Un de nova creació, Movem Terres de l'Ebre, que des d'una perspectiva localista aglutina un vot d'esquerres i ecologista. Els altres dos són el PSC i la CUP. El PSC ha anat perdent pistonada però manté un gens menyspreable 13% dels vots i 63 regidors que intentarà ampliar aprofitant el vent a favor de què disposen els socialistes a nivell nacional en termes electorals. La CUP es queda amb només 5 regidor i un escàs 2,5% dels vots en el conjunt de les Terres de l'Ebre.

Movem Terres de l'Ebre en canvi aspira a consolidar-se després de materialitzar-se com a formació política ebrenca que aglutina les candidatures plurals que en diversos municipis van anar sorgint amb aquesta denominació. Una estructuració que els permet aspirar a una major organització i per tant ampliar el 8% de vots que fa quatre anys els va comportar 26 regidors. L'espai per créixer és ampli ja que llavors només es van presentar a 9 municipis.

La gran batalla de Tortosa, Movem-PSC refan l'Olivera amb la jugada de la precampanya

Hores d'ara, Movem ha protagonitzat ja una de les principals jugades polítiques d'aquesta precampanya electoral, la candidatura conjunta de Movem Tortosa amb el PSC encapçalada pel diputat al Parlament d'En Comú Podem, Jordi Jordan. Una maniobra que recorda a l'Olivera -en referència a la històrica coalició de centre-esquerra italiana- que PSC i Iniciativa ja van protagonitzar fa vàries dècades i que genera expectatives de possible canvi a la capital ebrenca, ja que Movem és la segona força del consistori en l'actualitat amb 5 regidors i el PSC en té 3.

Jordan: Fem una "candidatura unitària, transversal i àmplia" per aconseguir "el canvi" a Tortosa

Així doncs, sense cap mena de dubte, la gran batalla política el 28 de maig a les Terres de l'Ebre serà la de Tortosa. Especialment entre Junts per Tortosa i l'aliança entre Movem i el PSC. Els 8 regidors que suma l'Olivera tortosina en l'actualitat superen els 7 amb què Junts va guanyar fa quatre anys. I l'aliança pot aglutinar vot útil d'esquerres per guanyar l'alcaldia, perjudicant les aspiracions d'ERC que amb 4 regidors en l'actualitat aspira a entrar en la disputa per l'alcaldia. Segons Jordan la seva és una "candidatura unitària, transversal i àmplia" per aconseguir "el canvi" en el govern municipal que la falta d'entesa entre les "forces progressistes" ha impedit en els últims mandats. "L'acord ens fa molta il·lusió perquè part de la ciutat desitjava aquesta entesa", afegeix Jordan.

Ara bé, enlloc està escrit que en política la suma de 5 i 3 siguin 8 o més. També poden ser menys si tenim en compte l'erràtica tàctica dels socialistes tortosins que han apuntalat el govern municipal de Junts formant-ne part fins abandonar-lo el passat mes d'octubre. Així, els socialistes poden suposar un punt feble en l'aliança vist com a partit de l'establishment tortosí i això pot obrir un forat d'oportunitat a ERC, que a Tortosa compta com a cap de llista amb el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Xavier Faura. Un cognom important i de gran potència a la societat tortosina i ebrenca, tot i que rarament vinculat a les esquerres com sí és el cas del candidat republicà.

Fonts dels republicans a la capital del Baix Ebre asseguren estar en disposició per assolir l'objectiu però no amaguen la dificultat que representa fer front a la pugna entre l'aliança travada entre Movem Tortosa i el PSC i la fortalesa de l'actual alcaldessa de Junts per Tortosa, Meritxell Roigé, que va substituir en el càrrec al líder del PDeCAT i diputat al Congrés Ferran Bel.

Roigé sobre l'aliança entre Junts i el PDeCAT: "És molt més el que ens uneix que el que ens separa"

Roigé encapçalarà la llista de Junts per Tortosa, en virtual aliança amb Junts per Catalunya. Virtual perquè tot i l'acord entre les dues sigles una anàlisi dels candidats coneguts fins ara a la seva llista indica que la major part dels integrants no pertanyen a l'actual partit de Laura Borràs i Jordi Turull. L'acord, asseguren fonts dels dos partit, busca donar continuïtat al projecte que lidera l'alcaldessa actual del municipi, Meritxell Roigé. "És molt més el que ens uneix que el que ens separa", han afirmat fonts de les dues formacions, que alhora han assenyalat que el pacte "beneficia clarament" la ciutat.

Tortosa viurà doncs una batalla a tres per la victòria electoral el 28 de maig però ERC haurà de fer front a la probable polarització entre la conservadora Roigé i el pol d'esquerres liderat per Jordan. Això sí, en el resultat definitiu per decidir l'alcaldia de la capital ebrenca els republicans, en cas de no guanyar, poden ser decisius. I també ho pot ser el fet que la CUP mantingui el seu regidor (en té 1 en l'actualitat a l'igual que Cs) per una possible aliança d'esquerres. O que la nova candidatura dels defensors del gegantí monument franquista del riu Ebre irrompi al consistori. Una proposta en format d'Agrupació d'Electors amb el nom de Tortosins pel Monument i el Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument de la Batalla de l'Ebre (Corembe). Malgrat defensar la pervivència del símbol franquista aplega sensibilitats diverses, incloent alguns personatges que havien estat vinculats al PSC i està liderada per un jove advocat de 26 anys, Rubèn Espuny.

En qualsevol cas, caldrà estar molt atents a la batalla de Tortosa i al resultat que pot obtenir un petit partit en clau territorial com és Movem. I apuntar el nom del diputat d'En Comú Podem, Jordi Jordan, que a partir del 28 de maig podria tenir l'alcaldia de la principal plaça electoral de les Terres de l'Ebre, amb permís de la candidata de Junts i del d'ERC.

ERC defensarà la victòria al Baix Ebre però perilla el Consell

Fora de Tortosa, al conjunt de la comarca del Baix Ebre, la superioritat republicana és clara malgrat la igualtat en vots que produeix el resultat de Junts a la capital. ERC va guanyar per unes poques dècimes amb els 33,33% dels vots front al 32,89 de Junts. Però en qüestió d'alcaldies a Esquerra li tocarà defensar 9 municipis dels 14 de la comarca. Mentre Junts només té 4 alcaldies, això sí amb la potència que dóna que Tortosa sigui una d'elles. El PSC treu el cap al Baix Ebre amb una sola alcaldia, a Benifallet, municipi que ERC intentarà recuperar el 28 de maig. Però els socialistes aspiren a créixer en representació comarcal gràcies al fet que l'aliança amb Movem Tortosa inclou que la representació al Consell Comarcal i a la Diputació de Tarragona d'aquesta candidatura se l'adjudicarà el PSC. Això pot situar els socialistes com a peça clau en el futur Consell Comarcal del Baix Ebre i obre la porta a una possible sociovergència que podria desbancar de la presidència al republicà Xavier Faura.

Terra Alta per a Junts i Ribera d'Ebre per a ERC

Finalment, malgrat l'hegemonia territorial, més difícil ho té ERC en la pugna per assolir la resta d'alcaldies de les capitals de comarca al marge d'Amposta, amb especial interès per la capital, Tortosa, però també a Gandesa (Terra Alta) i Móra d'Ebre (Riber d'Ebre). Els republicans intentaran guanyar o si més no trencar la majoria absoluta dels exconvergents a les dues ciutats ebrenques de l'interior. Amb més igualtat a la capital de la Terra Alta, on el 2019 Junts va guanyar amb 6 regidor sobre 4 dels republicans (el PP en va treure 1). I molt més avantatge de Junts a la capital de la Ribera d'Ebre que va obtenir 7 dels 13 regidors, amb ERC com a segona força però només amb 2 regidors i enmig d'un consistori fragmentat on el PSC també va obtenir 2 regidors, la CUP 1 i una candidatura local de dretes un altre regidor.

Més enllà de les capitals, al conjunt comarcal, Junts –com a marca del PDeCAT- es va imposar a la Terra Alta amb el 38% dels vots respecte al 28% d'ERC. Tot i que els exconvergents van retrocedir quedant-se amb quatre alcaldies mentre els republicans també van créixer a la Terra Alta assolint-ne 3. La resta d'alcaldies van ser dues per Movem, els independents de la FIC dues més, i una pel PSC.

A la Ribera d'Ebre, ERC es va imposar a nivell comarcal de forma contundent malgrat la debilitat a la capital, Móra d'Ebre. Els republicans van aconseguir el 38% dels vots front el 24% de Junts i es van quedar amb 9 alcaldies dels 14 municipis de la comarca, entre elles Móra la Nova. El PDeCAT amb la marca Junts només va obtenir 2 alcaldies, la de la capital i a la Palma d'Ebre. Les tres restants van ser per llistes independents.

En definitiva, les eleccions municipals del 28 de maig posaran a prova si el canvi històric cap a l'esquerra es consolida a les Terres de l'Ebre, amb Esquerra Republicana com a primera força en el conjunt i amb la possibilitat que el diputat d'En Comú Podem, Jordi Jordan, lideri l'assalt a l'alcaldia de Tortosa en un tomb històric. Mentre Junts i el PDeCAT testaran la força que mantenen a l'espai de l'abans totpoderosa CiU i posaran a prova les sempre tenses relacions entre les famílies postconvergents.