El 21D realimenta el debat sobre el futur de les pensions en una Catalunya independent

Amb les coses de menjar s'hi juga. I més encara si som a les portes d'una altra cita electoral. En el marc del debat sobiranista que impregna la campanya per a les eleccions del 21D, s'ha tornat a colar la discussió sobre la viabilitat de les pensions en una hipotètica Catalunya independent. "Si guanyen els independentistes perillen les pensions dels catalans". El missatge és del president del PP català, Xavier Garcia Albiol. Segons afegeix, si es "tanca el llibre de l'independentisme, les pensions estan garantides".

Amb l'argument de garantir l'estabilitat econòmica, les manifestacions de Garcia Albiol formen part de l'estratègia del PP de dibuixar un escenari negatiu en cas de victòria del bloc sobiranista: el creixement econòmic es reduiria, la prima de risc pujaria i l'atur tornaria a augmentar. Ara, és el torn de les pensions. Per al Govern de l'Estat, els catalans no podrien estar cobrant el seu subsidi en una Catalunya independent. Una vegada més, el PP utilitza l'economia com a recurs per espantar els votants.

El sistema de la Seguretat Social és més sostenible a Catalunya que al conjunt de l'Estat Espanyol. Aquesta és la conclusió d'un informe de la Conselleria de Treball, Afers Socials i Família del passat mes de setembre. L'estudi conclou que, malgrat que l'envelliment de la població i la crisi han generat saldos negatius a la Seguretat Social, el dèficit per habitant a Espanya el 2016, situat en 389 euros per persona, dobla el de Catalunya, que es queda en 177.

La batalla del dèficit

La professora de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona (UB) Elisenda Paluzie situa el saldo negatiu de la Seguretat Social a Catalunya en els 1.300 milions d'euros. "La xifra es podria eixugar amb la supressió del dèficit fiscal d'entre 10.000 i 15.000 euros que acumula el Govern de l'Estat amb la Generalitat", puntualitza. Basant-se en les dades del Departament de Treball, Paluzie, augura que el sistema de pensions en cas d'independència seria "més sostenible perquè a Catalunya els sous són més alts, l'atur és més baix i la població està menys envellida".

En canvi, el professor d'Economia Europea de la Universitat Autònoma (UAB) Ferran Brunet matisa l'import del dèficit de la Seguretat Social i l'eleva fins als 5.000 milions. "Aquesta quantitat no es cobriria perquè una Catalunya independent derivaria en una rebaixa de més del 15% del PIB i de la taxa d'ocupació". Per a Brunet, l'escenari sobiranista també comportaria una caiguda dels ingressos i una sortida de la Unió Europea (UE) que "faria totalment inviable el finançament de les pensions".

Paluzie i Brunet coincideixen en la fragilitat que arrossega el sistema de pensions actual i recelen del seu futur. "No podem caure en la demagògia d'assegurar que pujaria el que cobressin els jubilats catalans, però podem afirmar amb les dades a la mà que seria més sostenible". Per Paluzie, la reforma del mètode implica establir mesures que s'avancin a "les dificultats" que ens trobarem d'aquí a uns 20 anys, quan s'hagin de jubilar els baby boomers".

El "pecat" de finançar les pensions amb deute

"Finançar les pensions amb l'emissió de deute suposa un pecat econòmic", apunta Ferran Brunet. Per al professor de la UAB, la sostenibilitat del sistema de pensions es troba en perill i es tracta d'un problema greu. Per això, proposa accions per incrementar la productivitat, aprofitant la tornada d'un cicle expansiu de l'economia. A més, planteja la necessitat d'aflorar els ingressos procedents del treball submergit.

Aquestes apreciacions dels dos experts es basen en l'evolució del Fons de Reserva de la Seguretat Social, que va crear el Govern de l'Estat l'any 2000. Fins al 2011, es van aportar recursos per garantir la sostenibilitat de les pensions. A partir de llavors, es van anant traient diners, de forma que a finals de 2016 només quedaven 15.020 milions d'euros, gairebé 50.000 menys que cinc anys abans. Davant d'aquesta situació, la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, ja ha anunciat que l'Executiu emetrà deute abans que s'esgoti la guardiola de les pensions.

Báñez va confirmar a principis d'any que el Govern de l'Estat mantindria el límit legal que impedeix sostreure del Fons de Reserva una quantitat superior al 3% de la despesa total en pensions. Per acomplir la llei, la ministra garanteix la utilització de qualsevol mecanisme que permeti abonar les prestacions. Fins i tot, "l'emissió de deute quan sigui necessari". La nòmina mensual de les pensions ha crescut un 22% durant els darrers cinc anys, passant a ser de més de 8.000 milions d'euros amb un subsidi mitjà de 1.054 euros.

El mateix model?

La Llei de Transitorietat, aprovada pel Parlament de Catalunya el 7 de setembre, i anul·lada pel Tribunal Constitucional i que regula transició a una hipotètica Catalunya independent, reconeix "l'historial de cotitzacions i el dret a cobrar les pensions i les prestacions com amb el model actual". Així mateix, l'article 17 del text preveu que els funcionaris de l'Estat s'integrin voluntàriament a l'Administració catalana amb el mateix salari i ocupació.

Elisenda Paluzie comenta que les paraules de Garcia Albiol són "mentides flagrants", ja que considera que les "pensions estan més garantides en una Catalunya independent". Els càlculs del Col·lectiu Wilson, una entitat formada per sis catedràtics catalans units per contribuir al debat sobre l'autodeterminació, precisen que a l'Estat espanyol existeixen 2,48 treballadors per pensionista, mentre que a Catalunya, la ràtio és de 2,54. Ferran Brunet afirma que Catalunya és deficitària en l'àmbit pressupostari i la independència només portaria a "una bancarrota del sistema de la Seguretat Social i les pensions".

Més enllà de la seva viabilitat o sostenibilitat, la batalla del futur de les pensions continuarà alimentant l'enfrontament partidista i electoral almenys fins al 21D. De moment, amb les coses de menjar se seguirà jugant.