'20-S', el documental que desmunta la versió de Llarena sobre els fets pels quals van empresonar els Jordis

Els fets del passat 20 de setembre són un dels elements cabdals en la macrocausa de Pablo Llarena contra l'independentisme. Aquell dia desenes de milers de persones van concentrar-se davant la seu del Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat arran dels escorcolls i detencions que va portar-hi a terme la Guàrdia Civil. A més a més, agents de la Policia Nacional també van intentar accedir a la seu de la CUP malgrat no comptar amb cap ordre judicial. El que va succeir durant aquella jornada maratoniana és, segons la interpretació del magistrat del Tribunal Suprem, el que justifica el processament per rebel·lió dels aleshores màxims dirigents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Ambdós estan empresonats des del 16 d'octubre. Dijous, el programa Sense Ficció, de TV3, estrena el documental 20-S, dirigit per Jaume Roures i produït per Mediapro, que ofereix una visió inèdita dels fets d'aquell dia que, entre d'altres qüestions, desmunta i qüestiona algun dels punts fonamentals de l'acusació de Llarena.

El documental, que s'ha presentat aquest dimarts al vespre al cinema Aribau de Barcelona, compta amb imatges de més d'una vintena de fonts diferents, algunes pròpies de Mediapro i moltes altres de persones que van assistir als fets. A més a més, dona veu a alguns dels protagonistes, com els exdiputats de la CUP David Fernàndez i Mireia Boya, l'advocat i tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona Jaume Asens, alts càrrecs d'Economia o un agent dels Mossos d'Esquadra que, sota anonimat, explica la versió del cos policial. També hi intervé el professor de Dret Constitucional Joaquín Urías i s'utilitzen extractes de la declaració de l'exmajor dels Mossos Josep Lluís Trapero a l'Audiència Nacional.

Jaume Roures ha avançat que les imatges del documental podrien servir de prova per a la defensa de Sànchez i Cuixart. Què s'explica a 20-S? Urías, per exemple, recorda que "organitzar un referèndum no és un delicte a l'Estat espanyol", de manera que "l'aparell de l'Estat" el que fa és "inventar-se el delicte de rebel·lió" per utilitzar aquest cas "com a escarment". Segons el professor de Dret Constitucional en la instrucció de Llarena hi ha la "construcció d'un relat" per justificar un delicte de rebel·lió que, en la seva opinió, no existeix, el que el porta a afirmar que aquesta construcció "és política".

Llarena, en l'ordre de processament del març contra Sànchez, Cuixart i la resta de dirigents sobiranistes imputats, escrivia el següent sobre el que va passar a la cantonada de Rambla Catalunya amb la Gran Via, on hi ha el Departament d'Economia: "Els fets que hi van succeir demostren que la munió va actuar com una massa de força que, a més de destrossar els vehicles policíacs, va atacar béns personals mitjançant el llançament d'objectes, o impedint que els assetjats [referint-se a la Guàrdia Civil] poguessin exercir la seva llibertat d'acció i de vagareig durant les llargues hores que va durar el setge […]. Els fets exposats van determinar l'efecte inherent a la violència, és a dir, una real restricció de la capacitat d'actuació [de la policia] com a conseqüència de l'ús de la força, tal com passaria en un supòsit de presa d'ostatges amb trets en l'aire."

Les imatges i els testimonis, però, demostren el contrari. En tot moment va existir un cordó –format per voluntaris de l'ANC i també amb agents dels Mossos– que permetia l'actuació i el pas tant de la comitiva judicial com dels agents de la Guàrdia Civil. L'interrogatori a Trapero i el contrast amb les imatges desmunta alguna de les acusacions que es fan, com ara els suposats intents dels manifestants d'intentar accedir a la seu del Departament, un fet que no es va produir en cap moment, o que permanentment no hi hagués una parella d'agents de la Guàrdia Civil a l'exterior de la porta d'accés a l'immoble, com posa de manifest el documental. "No hi ha amenaça als agents que són a la Conselleria i no es pot parlar de presa d'ostatges [com fa Llarena]", subratlla Urías.

Els cotxes de la Guàrdia Civil

Un altre element fonamental són els famosos vehicles de la Guàrdia Civil que van acabar destrossats. Jordi Cuixart i Jordi Sànchez hi van pujar a quarts de dotze de la nit per, megàfon en mà, desconvocar la concentració massiva, en què van arribar a acumular-se més de 40.000 persones. Ara bé, durant tota la jornada –la intervenció al Departament va començar a primera hora del matí– va pujar-hi gent, com ara periodistes per prendre imatges dels fets o diverses de les persones concentrades. En aquest sentit, un dels elements més controvertits va ser que els agents de la Guàrdia Civil es deixessin les armes dins els vehicles, si bé Trapero deixa clar que gràcies a les imatges que tenien d'un helicòpter van tenir l'interior dels vehicles controlat en tot moment.

L'aleshores màxim responsable dels Mossos d'Esquadra també denuncia que en cap moment se'ls va informar de la intervenció, de manera que amb "recursos ordinaris vam haver d'afrontar una situació extraordinària". Així mateix, 20-S també mostra com es va oferir diverses possibilitats a tota la comitiva judicial per abandonar la seu de la Conselleria un cop acabessin el registre, com ara sortir a través del Teatre Coliseum –que és el que va fer la secretària judicial–, però que els agents del cos s'hi van negar.

L'altre gran punt d'atenció de la jornada va ser la seu nacional de la CUP, situada al carrer Casp de Barcelona. Agents de la Policia Nacional van intentar accedir-hi, però no se'ls va permetre perquè no tenien cap ordre judicial. Progressivament milers de persones van dirigir-se davant la seu i, tot i algun moment de tensió, no va haver-hi cap incident remarcable i hores més tard els agents van retirar-se. Al documental, tant David Fernàndez com Mireia Boya recalquen que intentar accedir a la seu d'un partit sense ordre judicial "és un delicte". Per a Urías la voluntat de l'actuació era precisament provocar algun tipus d'incident, amb la intenció de justificar la construcció del relat posterior sobre la violència. Si bé el relat s'ha fet igualment, les imatges desmunten, un cop més, la versió de Llarena. El millor, en qualsevol cas, és comprovar-ho per un mateix veient 20-S.

Emoció, nostàlgia, frustració i orgull amb el record del '20-S'

Les escenes que recull el document audiovisual han remogut emocions entre els assistents a la preestrena, que omplien el cinema Aribau. Entre ells hi havia un bon nombre de companys dels presos polítics i dirigents de primera línia dels partits sobiranistes, que han pogut reviure en certa mesura el que va passar realment en aquella jornada.

“El que m’agrada del documental no és que provi la innocència dels empresonats, perquè això ja ho sabem. M’ha agradat molt recuperar l’atmosfera de la gent empoderada. Em sento orgullosa dels partits i la societat civil que van saber gestionar aquella situació de crisi”, ha explicat la periodista i companya de Jordi Cuixart, Txell Bonet.

Amb més de vint gravacions audiovisuals recollides per manifestants amb els seus telèfons mòbils, les imatges dels helicòpters de la policia i el material propi, el documental desmunta el relat del jutge encarregat de la macrocausa de l’1-O, Pablo Llarena, qui sosté que els Jordis van actuar com a caps d’una rebel·lió violenta, informa Maria Rubio.

Els diàlegs d’un Cuixart i un Sánchez molt propers, calmats però alerta, amb la fidelitat d’una càmera enganxada als moviments dels líders socials que copsa els debats sobre quins moviments emprendre, han fet evident per tothom la voluntat de generar un clima de no-violència. Així ho expressava l’actual portaveu d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, qui també ha assistit a l’estrena: “Es veu clarament que la gent va anar a expressar la seva indignació i que en un moment donat tothom se’n va anar cap a casa. I que després de tants mesos ells encara estiguin pagant per allò... És una vergonya que la gent segueixi a presó”.

Entre la frustració i la nostàlgia, també hi ha hagut moments per l’emoció en positiu de veure el clima de les mobilitzacions. Les llicències humorístiques del relat de 20-S han aixecat aplaudiments dels assistents, sobretot quan quedava més clara la incoherència entre el que es veia a la pantalla i el relat de les instàncies judicials, fet que no ha passat desapercebut per l’expresident de la Generalitat, Artur Mas: “És un contrast enorme amb la tesi que s’ha construït des de Madrid per part de les autoritats judicials. Els líders socials van ajudar a que es complís amb els marcs de la normalitat en democràcia i de la no violència".

El documental també mostra una Policia Nacional que pretenia entrar a la seu de la CUP sense ordre judicial per efectuar cap escorcoll. Escenes que ha comentat la regidora de la CUP a l’Ajuntament, Euliàlia Reguant: “El setge a la nostra seu era un clar intent d’anar cap als més radicals per veure si es rebotaven, i es van trobar tot el contrari. Els radicals eren qui tenien més clar què és exercir la desobediència civil”.

La projecció del documental, que s’emetrà al programa Sense Ficció de TV3, ha finalitzat amb crits en favor de la República, de reclamació de "llibertat", d'exigència d'alliberament dels presos polítics,  i un sostingut aplaudiment per part de tot el públic, entre el qual també es trobaven dirigents polítics com el conseller d’Economia, Pere Aragonès, la consellera de Salut, Alba Vergès, o el president del Parlament, Roger Torrent.