Cultura10 còmics recomanats per aquestes festes

El 2021 s’escola al calendari deixant un bon regust de boca als amants del còmic en el seu darrer trimestre. No només per l’esperat retorn d’autors de referència com Alison Bechdel, Albert Monteys o el duet Salva Rubio-Ricard Efa, sinó, sobretot, per l'empenta que ha rebut el sector a Catalunya amb l’aposta de noves i velles editorials i amb l’estímul de premis i ajuts públics. Aquesta és una selecció de deu títols publicats aquest any en català i castellà.

'L’accident de caça', de Landis Blair i David L. Carlson (Editorial Finestres)

Després de quedar-se cec en rebre un tret durant un robatori, el jove Matt Rizo ingressa a la presó, on compartirà cel·la amb un dels assassins més buscats dels EUA. Comença un pronunciat descens a la foscor. I una gran història de redempció, amistat i amor per la literatura. El passat mes de novembre, l’Editorial Finestres va celebrar el seu naixement amb la publicació de dues obres: Intrèpides, de Pénélope Bagieu, i L’accident de caça, un ambiciós true crime de gairebé 500 pàgines on la forma dialoga amb una complexa trama basada en fets reals i pensada originalment per al cinema.

'Un món d’art brut', d’Oriol Malet i Christian Berst (Comanegra)

Sens dubte, un dels còmics de l’any. Amb l’assessorament del galerista Christian Berst, Oriol Malet s’ha endinsat en la vida i obra d’alguns dels màxims exponents de l’art brut, terme amb què Jean Dubuffet va designar, el 1945, totes aquelles obres produïdes per personalitats al marge dels estàndards socials o psíquics i del canon artístic. Autor també del guió, vertebrat per la visita d’una jove estudiant al Museu d’Art Contemporani de Berna, Malet desplega un amplíssim repertori gràfic, jugant amb l’estil de cada artista com a forma d’homenatge.

'Todo bajo el sol', d’Ana Penyas (Salamandra Graphic)

La valenciana Ana Penyas fa gala en el seu últim treball de les virtuts que la van dur a guanyar el Premio Nacional del Cómic 2018 amb Estamos todas bien. Si aleshores trencava els silencis del franquisme donant veu a les seves àvies, a Todo bajo el sol fa ús del traç senzill i el collage per radiografiar, a través d’una família de classe obrera, les transformacions socioeconòmiques que ha patit la costa llevantina en les darreres quatre dècades: des del boom turístic propiciat per la dictadura fins a la gentrificació, passant per l’especulació urbanística i la desaparició (i resistència) de l’horta.

'Tôtem', de Laura Pérez (Astiberri)

El 2019, la també valenciana Laura Pérez va sorprendre a Ocultos (Premi El Ojo Crítico de Cómic 2020, entre d’altres) amb un recull d’històries de misteri i terror que eriçava la pell. Ara, amb Tôtem, torna a captivar la imaginació del lector, explorant els límits i la convivència entre el quotidià i l’extraordinari a través dels pensaments de dues dones que travessen el mític desert d’Arizona. La diversitat de paisatges guanya pes aquesta vegada en una corprenedora obra que, de nou, juga amb els silencis, el color i les atmosferes per connectar amb aquella energia oculta que forma part de nosaltres.

'8 hores', de Pepe Gálvez i Alfons López (Pagès Editors)

El passat mes de març Pagès Editors va donar a conèixer la seva nova col·lecció de còmic amb 8 hores, un còmic en què Pepe Gálvez i Alfons López (guardonats amb el Premi Nacional de la Generalitat 2011 per la seva novel·la gràfica sobre el militant comunista Miguel Núñez) relaten la gènesi de vaga de La Canadenca i la conquesta de la jornada de 8 hores a través del retrat d’un dels referents de la lluita sindical, Salvador Seguí. A dues tintes, com marca la col·lecció, l’obra acompanya la vida i mort d’El noi del sucre recolzant-se en textos que aporten context a aquells anys convulsos.

'Una mujer, un voto', d’Alicia Palmer i Montse Mazorriaga (Garbuix Books)

Alicia Palmer i Montse Mazorriaga també recuperen la memòria d’una lluita fonamental a Una mujer, un voto, un tour de force documental sobre la conquesta del sufragi femení a Espanya, trenat a partir de la història d’una jove treballadora de la Real Fábrica de Tabacos i de la figura de Clara Campoamor. Aquest és un dels còmics amb què la nova editorial de no ficció Garbuix Books ha debutat enguany. El darrer títol, Beate y Serge Klarsfeld, també busca recuperar la memòria, en aquest cas, de la parella francoalemanya que als anys 60 es va llançar a perseguir incansablement antics militants nazis.

'Warburg & Beach', de Jorge Carrión i Javier Olivares (Salamandra Graphic)

A principis del segle XX, les figures d’Aby Warburg, creador de la Biblioteca Warburg i de l’Atlas Mnemosyne, i de Sylvia Beach, fundadora de la llibreria parisenca Shakespeare & Company, van revolucionar el panorama cultural europeu redefinint la relació entre lectors, escriptors, textos i imatges. D’alguna manera, a petita escala, Jorge Carrión (guió) i Javier Olivares (dibuix) fan el mateix amb tot aquell que pren el seu còmic entre les mans, explorant les afinitats i relacions secretes entre tots dos projectes intel·lectuals amb l’ajuda d’un atractiu format acordió.

'Hoops', de Genie Espinosa (Sapristi)

Per ser "una autora molt original, que ha aconseguit amb el seu primer còmic oferir una mirada fresca i irreverent a la diversitat, amb un estil gràfic innovador i personal, amb nombrosos referents visuals i artístics". Amb aquest veredicte, la barcelonina Genie Espinosa es va endur el darrer Premio Ojo Crítico per Hoops, un voluptuós còmic que relata les aventures de Kubo, Gor i Pippa, tres adolescents de la perifèria que viuen en un món sense homes i que cauen misteriosament en un univers paral·lel. Una divertida reescriptura d'Alícia al país de les meravelles.

'Jacob. El treballador de la nit', de Matz i Léonard Chemineau (Pol·len edicions)

Un altre segell independent que aposta pel còmic és Pol·len edicions. Aquest mes de desembre ha publicat Jacob. El treballador de la nit, una premiada obra dels francesos Matz i Léonard Chemineau, traduïda per Bel Olid, sobre l’extraordinària vida i personalitat de l’anarquista Alexandre Marius Jacob. A principis de segle XX, Jacob va liderar una banda, coneguda com "els treballadors de la nit", que es dedicava a robar grans fortunes sota uns principis bàsics: les víctimes havien de pertànyer a col·lectius considerats "paràsits" i el botí s’havia de repartir entre els més desfavorits.

'La isla', de Mayte Alvarado (Reservoir Books)

"Lo que al mar se le ha robado, al mar le será devuelto". Explica Mayte Alvarado que abans de posar-s’hi només tenia un seguit d’esbossos i aquesta frase. La resta del text va fluir després. També flueixen les pàgines del seu primer còmic, protagonitzat pels habitants d’una illa que viuen temerosos de la gran onada que, segons la llegenda, s’ho ha d’endur tot. La isla parla d’aïllament, comunitat i sacrifici. Tots els personatges (sense nom), també el paisatge i la nuesa de les pàgines, se submergeixen en l'atmosfera onírica de la llegenda, impregnant-se del vaivé i l’ondulació de les onades.