WIKILEAKSAssange, detingut a l'embaixada d'Equador a Londres

El fundador de Wikileaks, Julian Assange, ha estat detingut per la Policia Metropolitana de Londres a l'interior de l'ambaixada de l'Equador a la capital britànica, on es va refugiar fa gairebé set anys. Assange ha estat a la legació des de juny de 2012 fins a aquest dijous, quan el Govern equatorià ha decidit retirar-li l'asil i permetre a la Policia londinenca accedir a la seva seu diplomàtica.

Segons ha reconegut Scotland Yard, la detenció s'ha realitzat en resposta a una petició d'extradició dels Estats Units. Segons ha repetit en nombroses ocasions, Assange tem que de ser entregat a Washington pugui afrontar la pena de mort per la difusió el 2010 de cables diplomàtics confidencials del Govern estatunidenc. Documents filtrats per la soldat Chelsea Manning, condemnada a presó.

En un vídeo es pot veure el moment en que diversos agents treuen per la força a l'activista australià, de 47 anys, de l'ambaixada. Testimonis han indicat a la BBC que Assange "cridava i forcejava" quan els agents l'han tret de l'edifici: "Semblava trobar-se dèbil i estava rodejat de policies", ha afegit:

Assange es troba actualment a una comissaria del centre de Londres, segons ha informat Scotland Yard. El fundador de Wikileaks compareixerà davant el citat tribunal "tan aviat com es pugui", ha explicat la Policia de Londres, que ha precisat que l'arrest s'ha produït en virtut d'una ordre emesa pel Tribunal de Magistrats de Westminster el juny de 2012 per, suposadament, haver violat les condicions de llibertat condicional. Un cop a comissaria, les forces d'ordre li comunicaran que també romandrà retingut per la petició d'extradició dels Estats Units.

"Gairebé 7 anys després d'entrar en l'ambaixada equatoriana, puc confirmar que Julian Assange està ara sota custòdia policial i s'enfronta a la justícia a Regne Unit", ha assenyalat per la seva part el ministre de l'Interior britànic, Sajid Javid. "M'agradaria agrair a l'Equador per la seva cooperació i a la Policia Metropolitana per la seva professionalitat", ha afegit. "Ningú està per sobre de la llei", ha sostingut al seu Twitter.

Segons Scotland Yard, els agents tenien "l'obligació d'executar l'ordre" de detenció i "han estat convidats a entrar en l'ambaixada per l'ambaixador, després que el Govern equatorià li hagi retirat l'asil". El mateix president equatorià, Lenín Moreno, ha anunciat en un missatge de vídeo publicat en el seu compte oficial de Twitter aquest missatge. "Concedir asil o retirar-ho és facultat sobirana de l'Estat equatorià", ha sostingut Moreno.

"La conducta irrespectuosa i agressiva" d'Assange i "les declaracions descorteses i amenaçadores de la seva organització", així com "la transgressió dels convenis internacionals han portat a la situació a un punt en el qual l'asil de Julian Assange és insostenible i inviable", ha incidit el mandatari equatorià. "l'Equador sobiranament dóna per finalitzat l'asil diplomàtic concedit al senyor Assange l'any 2012", ha sentenciat Moreno.

La setmana passada, Wikileaks ja va alertar que la sortida del seu fundador de l'ambaixada era "qüestió d'hores o dies". Aquest dijous, després de conèixer-se la notícia de la detenció, l'organització ha denunciat que "l'Equador ha posat fi de forma il·legal a l'asil polític concedit a Assange en violació del Dret Internacional". El portal de filtracions ha subratllat que "Julian Assange no ha 'sortit de l'ambaixada'" sinó que "l'ambaixador equatorià ha convidat a la Policia britànica dins i ha estat detingut".

Assange estava refugiat a l'ambaixada a la capital britànica des de 2012 per evitar la seva extradició a Suècia, que llavors la sol·licitava per presumptes delictes sexuals. La justícia del país escandinau va arxivar el cas el 2017.   Aquest dijous, poc després de conèixer la notícia de la detenció, una de les dones que va denunciar a Assange per agressió ha sol·licitad la reobertura del seu cas i que el fundador de Wikileaks sigui enviat a Suència i processat per violació, segons informa l'agència AFP.

La petició d'asil de l'activista aa l'Equador es va produir al final d'un llarg procés d'extradició a Suècia als tribunals britànics i va iniciar un cas difícil de solucionar, perquè Regne Unit s'ha negat reiteradament a facilitar-li una sortida que li permetés posar rumb a l'Equador. Tot i que l'arxivament de la causa, Assange va decidir seguir amb el seu aïllament a la seu diplomàtica per temor a ser detingut en el moment en el moment que posés un peu al carrer i enviat als Estats Units per les filtracions de Wikileaks.

Un temor que es va agreujar encara més després que, segons l'equip legal de l'australià, “en els últims mesos els fiscals federals estatunidencs contactessin a persones als Estats Units, Alemanya i Islàndia per a pressionar-los amb l'objectiu que atestin en contra del Sr. Assange a canvi d'immunitat en el procés. Aquests acostaments estan relacionats, segons va precisar en un comunicat la defensa del fundador de Wikileaks, amb les publicacions del portal sobre la diplomàcia estatunidenca, Guantánamo, les guerres de l'Iraq i Afganistan, tal com informa Cristina Casero.

Segons van revelar diversos mitjans estatunidencs el novembre de l'any passat, Assange ha estat imputat en secret als EUA després que el Departament de justícia dels Estats Units presentés càrrecs contra ell. Funcionaris del Departament de Justícia van demanar als fiscals que elaboressin un esborrany d'acusació contra l'activista. Tot i que la idea era que la imputació fos secreta, els càrrecs van sortir a la llum el 15 de novembre després que els fiscals els esmentessin sense adonar-se.

El 2010, Wikileaks va divulgar més de 90.000 documents classificats relacionats amb accions militars estatunidenques a l'Afganistan i prop de 400.000 documents secrets sobre la guerra de l'Iraq. Aquell mateix any va començar a airejar uns 250.000 cables diplomàtics provinents del Departament d'Estat dels EUA. Assange considera que el seu cas té paral·lelisme amb el d'Edward Snowden, l'extreballador de l'Agència Nacional de Seguretat dels EUA (NSA, sigles en anglès) refugiat a Rússia.

Torra i Puigdemont donen suport a Assange

Algunes de les declaracions de l'activista que van molestar el Govern de l'Equador van ser, precisament, les favorables al referènum de l'1 d'octubre. La detenció d'Assange ha despertat suports des de Catalunya, en concret dels sectors independentistes i sobiranistes, que des dels fets ed 2017 han mostrat bones relacions per les xarxes socials. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha dit que el "respecte per la llibertat, i especialment per la llibertat d'expressió, haurien de ser pilars de l'Unió Europea" i l'ha agraït explícitament el seu suport "als catalans durant la tardor de 2017":

També s'ha pronunciat l'expresident a l'exili, Carles Puigdemont, qui s'ha mostrat "xocat" per la detenció d'Assange i ha denunciat que "els drets humans, i especialment la llibertat d'expressió, són atacs un altre cop a Europa":