Vuit indrets poc coneguts de Barcelona

Barcelona és plena a vessar de racons bonics i sorprenents que la majoria de la ciutadania no coneix. Més enllà dels carrers turístics de Ciutat Vella, la Vila de Gràcia o la Barceloneta, us portem una sèrie de barris i indrets pintorescs amb molta història, que conserven autèntiques joies arquitectòniques i patrimonials que val la pena descobrir aquests dies que les principals vies i monuments de la ciutat estan col·lapsades de turistes.

La fàbrica Lehmann

Al carrer Consell de Cent 159 trobem la fàbrica Lehmann. S'hi accedeix per un carreró cobert i de sòl irregular, picades les pedres pel pes dels carruatges que antigament el creuaven. Dona a un pati en el qual sobresurt una imponent xemeneia de maó de més 30 metres d'altura, construïda en 1903. Va ser una antiga fàbrica de nines i joguines que el 1937, uns mesos després de l'esclat de la guerra civil, va ser col·lectivitzada i es va destinar a la producció de coberteria per a l'Exèrcit republicà. Actualment hi conviuen diferents start ups. 

La Clota

Amb només 590 habitants, La Clota és el barri més petit de Barcelona i un dels nuclis més antics del districte d'Horta-Guinardó. Situat entre El Carmel i la Vall d'Hebron, és un oasi semirural que ha preservat horts i construccions agrícoles. Pel barri passaven els torrents de Sant Genís, de les Catorze Plomes i de la Genissa, el que va permetre instal·lar nombrosos sistemes hidràulics que facilitaven el conreu i també bugaderies populars.

A la zona hi ha diversos edificis singulars, com la torre del Capritx, construïda per un home que volia que la seva dona pogués veure el mar des d'un mirador; o la Torre Jussana, d'estil neoclàssic, construïda sobre les restes d'una antiga masia i convertida en la seu del Centre de Serveis a les Associacions des de l'any 1995.

Passatge de Tubella

Es tracta d'un passatge de 1925, on es conserven 18 dels 22 habitatges originals, molt similars entre ells, amb dues façanes lineals que s'ha mantingut força al llarg de gairebé un segle. En aquest carreró del barri de les Corts hi vivien treballadors d'industries veïnes. El seu nom fa referència a Joan Tubella i Soler, un comerciant originari d'Igualada.

El passatge Tubella està rodejat de cases acolorides i un jardí al davant, que a més de fer-lo cridaner per a molts també li han atorgat l'estatus de petit Notting Hill barceloní. El trobem ubicat entre els carrers Novell i Evarist Arnús.

Font de la Guatlla

Al peu de Montjuïc, entre la plaça Espanya i la plaça Cerdà, trobem el petit barri de La Font de la Guatlla, amb una superfície de 30 hectàrees i 10.300 habitants. D'aquest barri se'n destaca un conjunt de cases baixes amb jardí, més properes a la muntanya, que contrasten amb els blocs de pisos de la Gran Via.

A principis del segle passat només hi havia poques masies que conreaven alfals, blat i arbres fruiters, però la zona es va urbanitzar i va guanyar renom pel CaixaForum, instal·lat a l'antiga fàbrica Casaramona, molt representativa de l'arquitectura industrial barcelonina. L'edifici fou dissenyat per Josep Puig i Cadafalch i és d'obra de maó vist.

Les Cases Cerdà

Ubicades al districte de l'Eixample, les Cases Cerdà són tres edificis molt similars que conformen tres dels quatre xamfrans de la cruïlla entre els carrers Consell de Cent i Roger de Llúria. Són edificis entre mitgeres d'habitatges que comparteixen les mateixes directrius tant urbanístiques com les solucions constructives. Considerades com a Bé Cultural d'Interès Nacional, les trobareu en un xamfrà de Roger de Llúria amb Consell de Cent.

Les casetes blanques

En un edifici privat situat al número 29 del carrer de Rocafort trobem un interior d'illa format per casetes que es van construir al 1924, destinades als obrers que treballaven a les obres de l'Exposició del 1929. Unes casetes de 35 metres quadrats, conegudes amb el nom de les casetes blanques perquè, ni el passatge ni el carreró tenen nom.  

La casa Isabel Pomar

La casa Isabel Pomar és un edifici modernista situat al carrer de Girona, 86 de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local. És obra de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver i va ser construïda entre el 1904 i 1906 per a Isabel Pomar, vídua de Pelegrí Pomés i Bordas. El seu interior, concretament el vestíbul d'entrada de l'edifici, amaga un mosaic realitzat amb rajoles de ceràmica esmaltada i vidriada de forma quadrangular llises i en relleu. El sostre també té un encant especial. 

Can Peguera

Situat al districte de Nou Barris, entre El Turó de la Peira i La Guineueta trobem el barri de Can Peguera. Es tracta d'una zona residencial tranquil·la, com un petit poble integrat dins de la bulliciosa capital catalana. El barri és conegut pel seu teixit assossiatiu i per les anomenades "cases barates", d'una sola planta. Anteriorment rebia el nom de Ramón Albó, però el veïnat va decidir canviar-lo per Can Peguera, prenent el nom d'una antiga masia propera on es fabricava cola.

Dels quatre projectes de cases barates construïdes pel Patronat Municipal de l'Habitatge durant el segle XX a Barcelona ―Baró de Viver, Milans del Bosch (Bon Pastor), Eduard Aunós i Ramón Albó (Can Peguera)― aquest és el barri que millor es conserva, perquè els veïns han anat rehabilitant les cases i no les han derruïdes per construir blocs de pisos.