EleccionsEl vot exterior viu una triple cita electoral el 26 de maig enmig de la incertesa

La Junta Electoral Central va resoldre finalment el 16 de maig ampliar el termini de votació per als espanyols residents permanents a l'exterior inclosos en el cens CERA. La mesura, a petició d'Unidas Podemos, ja es va prendre per a les eleccions generals del mes passat i s'ha convertit en l'única pràctica habitual per intentar pal·liar les innombrables falles del sistema de vot pregat que regeix el vot exterior. Finalment hi ha més marge per permetre als que hagin aconseguit pregar el vot poder votar per correu fins al 25 de maig i en urna consular fins al mateix 26.

Però quatre dies després de la resolució ni el Ministeri d'Assumptes Exteriors i Cooperació (MAEC) ni el ministre Borrell anunciaven encara la bona notícia. Sí que es van actualitzar les dates al PDF genèric sobre les eleccions al web del MAEC. Però fins aquesta setmana no s'han fet ressò d'aquesta novetat, essencial per al vot exterior: cap destacat en un web que segueix dedicant els seus titulars a la visita del Josep Borrell a Líbia i Jordània, al lliurament dels Premis Rei d'Espanya i al viatge de la reina Letizia a Moçambic. Fins dilluns tampoc s'havia fet a través de xarxes socials, ni per comunicat traslladat per via de les seves ambaixades tot i que més de 2 milions d'espanyols a l'exterior tenen dret de vot. Els consolats, per la seva banda, tampoc han reaccionat fins a principis d'aquesta setmana i preparen l'obertura extraordinària fins diumenge 26. Però ningú contactarà als electors que han pregat el vot per notificar-los individualment la bona notícia. 

Segons les dades publicades per l'INE, de cara al 26 de maig només ha pregat el vot el 8,23% de catalans residents permanents a l'exterior. Són 19.804 persones sobre el total dels 240.501 totals amb dret de vot. A les eleccions del 28 d'abril, havia pregat l'11,96% (28.596) i es va acabar escrutant el 7,71% (18.447). Les dades són pitjors a nivell d'Espanya: el 5,74% han pregat el vot. Són 120.780 electors sobre els 2.103.945 totals del cens CERA. El percentatge d'aquestes peticions ha disminuït tres punts en comparació amb el 8,7% (182.545) de fa un mes, per a les generals del 28 d'abril. Per països amb més sol·licituds, França lidera el rànquing amb més de 19.000 peticions, seguit d'Alemanya (13.573), el Regne Unit (12.405) i Suïssa (9.131) abans de sortir del continent europeu per saltar als Estats Units (8602). Per províncies, encapçalen la llista de sol·licituds de vot Madrid (25.878) i en segona posició Barcelona (15.082).

Interior va donar llum verda a la impressió de paperetes abans de la resolució final de la JEC

A principis de la setmana passada va sorprendre l'arribada dels primers sobres a Brussel·les, París i Londres. Cada ciutadà rep el material de l'oficina del cens de la seva darrera província de residència a l'estat, en funció de la data d'enviament i del trajecte del sobre per correus. Les candidatures presentades el 24 d'abril s'havien proclamat des de la Junta Electoral Central i publicat al BOE el 30 d'abril. Però les impugnacions van retardar la producció i enviament del material electoral. I no va ser fins al 9 de maig que la Sala Primera del Tribunal Constitucional va avalar que Carles Puigdemont concorregués a les europees, rebutjant el recurs de Ciutadans i del PP. El mateix dia la Junta Electoral Central va adoptar la nova resolució de rectificació, publicada al BOE el 10 de maig. Com hi va haver temps per a imprimir, ensobrar, enviar i que arribessin els sobres en tan sols 3 dies?

Segons ha pogut saber aquest diari, Interior va solventar l'endarreriment avançant-se a aquesta resolució, a la seva publicació al BOE i fins i tot a la pròpia decisió del TC. Perquè just després de fer-se públiques les sentències judicials dels jutjats del contenciós administratiu de Madrid, el 7 de maig, el Ministeri de l'Interior va donar ja llum verda per a l'enviament de l'arxiu a impremta amb les candidatures definitives que faltaven via les delegacions del govern. 

Així ho han confirmat la delegació del govern a Catalunya i Impresiones Transkrit de Guipuzkoa, adjudicatària del contracte de producció de paperetes per a les quatre províncies catalanes. La impressió havia començat des de principis de mes per a les candidatures ja proclamades i van esperar fins a l'últim minut per imprimir les llistes que faltaven, per resolució de recursos o rectificació de dades. "Vam esperar per imprimir l'última bobina amb les llistes que quedaven per confirmar. Va ser el dia 7. En total per a les europees havíem de produir 32 paperetes diferents i col·locar-les respectant estrictament l'ordre de proclamació de les candidatures. Després nosaltres les vam lliurar a cada delegació provincial de l'Oficina del Cens Electoral", relaten. El primer enviament va sortir efectivament el 9 de maig. El mateix dia que el TC rebutjava els recursos del PP i de Ciutadans i que la Junta Electoral Central resolia deixar presentar als Puigdemont, els primers sobres ja partien cap a l'estranger.

Els electors temporals, els més perjudicats

Van arribant sobres electorals a Varsòvia, Nova York i Bangkok, però novament de manera desigual i segons les connexions. Alguns contenen les paperetes per a les eleccions del 28 d'abril passat, per desesperació dels seus destinataris. L'ampliació de dates suposa un alleujament per als CERA, si s'informen de la novetat pel seu compte per poder votar a les europees i autonòmiques (a diverses CCAA). Però de nou, els electors temporals a l'exterior al cens ERTA han quedat exclosos malgrat que podrien votar per a les tres eleccions: europees, autonòmiques i municipals. El seu vot ha de ser recomptat en urna en el seu municipi d'origen i el termini va expirar ahir 22 de maig. 

Toni Forés, des de Dinamarca, denuncia la discriminació afegida com a resident temporal: "És totalment inaudit. Estic fent el mateix esforç que la resta o més, he hagut d'anar 4 vegdquatrees a l'ambaixada: per a la inscripció, per al vot pregat de les generals, per reclamar solució ja que no m'arribaven les paperetes del 28 d'abril aquella mateixa setmana, i després per pregar el vot una altra vegada per a les eleccions municipals i les europees. Tampoc són fàcils d'entendre les instruccions, per als que no estem acostumats a la paperassa", afegeix aquest investigador.

"Em van dir que en tenir número personal suec assignat ja no podia ser considerada temporal. Però clar, és que aquí necessites aquest número per obrir un compte", denuncia una estudiant a Suècia

La Nerea està estudiant un màster de salut a Estocolm. A ella i a d'altres universitaris l'ambaixada espanyola a Suècia els va denegar la inscripció a l'ambaixada com ERTA ja per al 28 d'abril. "Em van dir que en tenir número personal suec assignat ja no podia ser considerada temporal. Però clar, és que aquí necessites aquest número per obrir un compte i per anar al metge. És ridícul. Els vaig escriure una queixa formal i em van respondre per carta que era una decisió interna de l'ambaixada. Vaig decidir tornar a Madrid per votar. Però no puc estar comprant bitllets cada mes. Exercir el vot és un dret però és un dret que ens costa car". 

Solucions a falta de la derogació del vot pregat

Durant anys, els espanyols a l'exterior que han denunciat els desastres i irregularitats del vot pregat no van aconseguir un impacte destacat, fins que Marea Granate el va convertir en una de les seves puntes de llança. Des d'aquesta organització ciutadana es publica informació per als més de dos milions d'emigrats amb dret a vot, proposant consells, uns "Kit" per ajudar en el vot exterior i detallant com realitzar les queixes i reclamacions a tots els nivells. A Catalunya, la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC) i Catalansalmon.com remen en aquest sentit, difonent calendaris i guies de votació, i es convida a formular les denúncies a la recentment creada Oficina de Drets Civils i Polítics.

El passat mes d'abril justament una activista de Marea Granate, la investigadora bioquímica Maria Merlet va votar en urna directament al consolat de París. Però en assistir com a observadora al recompte a la Junta electoral provincial de Toledo l'1 de maig aprofitant les vacances va comprovar estupefacta que el seu vot no havia arribat i que per tant no era escrutat. Hi havia desaparegut. "Segons el propi consolat general d'Espanya a París haurien d'haver arribat 116 vots a Toledo. No va ser així, a penes en tenien 800 en total, arribats de tot el món. De què serveix ampliar el termini si no es pot fer arribar el enviar a temps des del propi consolat?", denuncia. Efectivament, segons les dades analitzades des de 2012, entre un 30 i un 35% dels vots pregats s'esvaeix sense que se sàpiga exactament en quin moment es perden. 

Berta Bruguete, una de les fundadores de Marea Granate, analitza tot el procés del vot exterior des de fa anys i té clares algunes solucions a l'espera que aquesta nova legislatura el Congrés es derogui el vot pregat. "La llei es respecta arbitràriament en els consolats sense cap conseqüència. Alguns consolats envien per valisa diplomàtica però d'altres no, ho hem observat a Barajas i en els recomptes quan arriben. Però és que a més hi ha una manca de transparència absoluta que és transversal. Alguns consolats fan públiques les dades dels vots emesos en urna o arribats per correu i altres no. Hauria de ser exigible poder saber de cada consolat quants vots es van pregar, quants es van emetre al consolat, quants es van descartar i per quin motiu, quants van arribar a Espanya i quants van ser finalment escrutats o descartats a la seu provincial. A més, el codi de barres del certificat del vot pregat que rebem hauria de servir perquè cada ciutadà pugui comprovar si el seu vot ha estat escrutat o no".

Vuit anys obstaculitzant i desincentivant sense poder d'evitar el frau

 "Des de 2011 amb aquest problema. Vuit anys des que van prometre arreglar-ho. Els mateixos que es va trigar a anar a la lluna ", ironitza Almudena M. Castro. I és que el 2011 PP, PSOE i CiU reformen la LOREG introduint el sistema de vot pregat suposadament per acabar amb cert frau electoral. Però al reportatge d'investigació anterior hem localitzat diversos casos a Europa que demostren que la reforma no només vulnera el dret constitucional al sufragi per a més de dos milions d'espanyols censats a l'exterior, desincentivant la participació i fent-la caure en picat per la complexitat del procés de votació, sinó que essencialment el vot pregat tampoc ha servit per solucionar els fraus, ja que es pot seguir votant per amics o per morts en alguns casos. 

Des dels Països Baixos, l'investigador Pablo Rodríguez és dels milers d'espanyols que acaba de tirar la tovallola, una tendència que marca el present i el futur de la participació exterior. "En aquesta ocasió no he votat. El procés per a les generals em va treure les ganes. I això que ho vaig aconseguir en l'últim minut. Per curiositat he mirat el tràmit per sol·licitar la nacionalitat holandesa. I demanen menys documents que per al vot pregat", sentencia.