Vint anys sense Enric Miralles, l’arquitecte enamorat de Barcelona

Quan l’arquitecte Enric Miralles va morir estava preparant l’escenografia de l’òpera Don Quixot a Barcelona amb la Fura dels Baus. Just ara fa 20 anys. Potser per això, la companyia de Carlus Padrissa, malgrat la pandèmia i totes les circumstàncies adverses, no volia deixar passar la data per recordar a Miralles, i ho ha fet dedicant-li la inauguració de l’espectacle 'NN (Nova Normalitat)' que de moment s’ha representat al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau, i el proper cap de setmana arriba a Igualada.

El muntatge dirigit per Carlus Padrissa i amb l'actuació musical de la soprano Alba Fernández Cano i el guitarrista Pep Mendoza, farà una gira a diversos hospitals sanitaris de l'estat. Els beneficis que reculli la proposta es destinaran als centres sanitaris on la proposta faci parada. "A partir d’uns textos de Pau Miró, treballem la idea de respirar. Respirem gratuïtament milers de vegades al dia i no li donem importància, però si no podem respirar… què? L’espectacle és un homenatge a tots els sanitaris, però també i sobretot als equips de neteja, als de seguretat que sovint son els més pringats. La Fundació Enric Miralles s’ha encarregat d’una part molt important dels vídeos, d’ensenyar com respira la terra i ha vist la relació directe entre les inundacions a Sud Àfrica i els incendis d’Austràlia. NN és una reflexió de com el coronavirus afecta tota la humanitat, estem tot perduts i l’energia d’unió que ha portat la pandèmia també l’hem de posar pel canvi climàtic", explica Carlus Padrissa.

El director de la Fura recorda perfectament on era el 3 de juliol de fa 20 anys: "l’Enric ja estava molt malalt i aquell dia jo havia de ser a Madrid, i com havia de participar a un simposium i no hi podia anar, allà estava jo amb el 'zapatófono' perquè almenys pogués saludar, però uns minuts abans de començar l’acte em truca la Benedetta i em diu, l’Enric s’acaba de morir. I a la conferència els hi vaig dir jo la notícia".

L’espectacle de la Fura és el primer d’un seguit d’actes per homenatjar l’Enric Miralles, uns actes s’allargaran durant el 2021, i que inclouran exposicions, conferències, tallers i altres activitats culturals. Unes iniciatives que tenen un objectiu comú: recollir, de la manera més àmplia possible les diferents facetes de l'Enric Miralles com a creador, arquitecte, dissenyador i professor, subratllant la seva petjada a la ciutat de Barcelona, on va viure i treballar.

"Les obres més significatives de l’Enric al capdavall estan a Barcelona, com l’edifici del mercat de Santa Caterina que va suposar una transformació de tot el barri; també la seu de Gas Natural que amb la seva creativitat ha estat una fita que la gent veu i reconeix, el parc de Diagonal Mar que ha transformta la zona en un lloc més natural per viure…. i és fantàstic que Barcelona el recordi!", apunta la també arquitecta i companya d’Enric Miralles, Benedetta Tagliabue.

Per commemorar l’efèmeride, la Fundació Enric Miralles i l’Ajuntament de Barcelona han treballat conjuntament per articular algunes de les exposicions. Els comissaris de tot plegat son Joan Roig i Benedetta Tagliabue, arquitectes i vinculats personalment amb Miralles.

Una de les idees és organitzar una gran exposició al Tinell, com es va fer amb Gaudí quan feia 30 anys de la seva mort. La vessant de l’Enric Miralles dissenyador es presentarà al Living Hub, i a la Fundació Enric Miralles també hi haurà una exposició sobre els temes més íntims i personals amb cartes, notes i quaderns de viatges.

El calendari de tot plegat està una mica a l’aire per la pandèmia, però la intenció d’organitzar conferències i ponències en col·laboració amb el Col·legi d’Arquitectes i l’Escola d’Arquitectura.

Una trajectòria internacional però arrelada a Barcelona

"Era un arquitecte d’una època on els arquitectes es dedicaven al lloc on vivien"

"Era un arquitecte d’una època on els arquitectes es dedicaven al lloc on vivien perquè l’arquitectura era més física i més vinculada als llocs. Però just l’Enric va ser un dels primers arquitectes que va començar a treballar fora, ho va fer al Japó, va fer edificis importants a Holanda, a Escòcia, a molts llocs del món; també viatjava per ensenyar als Estats Units i a Alemanya, però el seu estudi creatiu sempre va estar a Barcelona", recorda Tagliabue.

Miralles es va formar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB). El 1985 va començar la seva trajectòria independent. En la seva primera etapa creativa amb l’arquitecta Carme Pinós, va crear alguna de les seves obres més poètiques, com el Cementiri d’Igualada. El 1993 va crear l’estudi EMBT amb la Benedetta Tagliabue, junts van tirar endavant grans projectes, com la remodelació del Mercat de Santa Caterina o el nou Parlament d’Escòcia.

Aquest arquitecte de gran inventiva i llenguatge exuberant, va ser professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, amb la Càtedra d’Arquitectura des de 1996, director i professor de les classes magistrals al Städleschule de Frankfurt-am-Main des de 1990, professor a la Universidad de Harvard, a la Càtedra Kenzo Tange des de 1992, professor invitat i conferenciant en diverses universitats dels Estats Units, Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Holanda i membre de la Royal Incorporation of Architects in Scotland.

Entre altres premis, el 1995 va ser guardonat amb el Premi Nacional d’Arquitectura, concedit pel Ministeri de Cultura, i el 1996 amb el Lleó d’Or a la Biennal d’Arquitectura de Venècia. Enric Miralles va morir a Sant Feliu de Codines, el juliol de l’any 2000, en un moment efervescent de la seva carrera professional. "L’Enric no només era inventor, era delicat, era culte, era generós…. en fi … tenia la complexitat d’un bon arquitecte i d’una magnífica persona", apunta Benedetta Tagliabue. Per mantenir viva la seva manera de treballar i de veure el món, a banda dels actes d’homenatge, la Fundació Enric Miralles segueix treballant perquè la flama d’aquest visionari no s’apagui.