El vinil, el format que ha tornat per no marxar

Tots aquells que aquest cap de setmana s'apropin a la 23a edició de la Fira Internacional del disc de Barcelona, a l'Estació del Nord de la capital catalana, veuran un espectacle que fa només uns anys hauria estat inimaginable: més de seixanta estands de venda de música, en bona part de venedors internacionals, en els quals gairebé la totalitat són els clàssics discos de vinil. El mateix vinil que en un temps semblava abocat a l'extinció. I gairebé ni rastre del fa no tant omnipresent CD.

La tendència a l'alça del clàssic disc de vinil va començar a apuntar tímidament fa aproximadament una dècada, i segueix en augment. Segons dades del passat més de desembre de Promusicae, les vendes de vinils han augmentat a l'Estat un 256% des del 2007, mentre les de CD han caigut un 65% en el mateix període. Aquestes xifres, no obstant, s'han de relativitzar tenint en compte que el format analògic partia de vendes sota mínims fa una dècada, i que, encara ara, se segueixen venent molts més CD que vinils, en proporció de 30 a un. Més enllà de les xifres, però, hi ha les percepcions. I els professionals del sector estan d'acord que torna el vinil, i que ho fa per no marxar.

"Des de fa quatre o cinc anys, tenim prop d'un 90% de vinils i un 10% de CD", explica Joan Carles Vilella, organitzador de la Fira Internacional del Disc de Barcelona. Que explica que, anteriorment, "els percentatges eren exactament a l'inrevés". Que explica que el fenomen és internacional. "Vinc d'una fira a Utrecht, i passava exactament el mateix", relata.

La importància del “ritual”

Vilella creu que els aficionats a la música estan tornant al vinil per dues raons fonamentals. En primer lloc, pel so. "És més càlid. Un dia, sopant amb un músic molt conegut, m'explicava que, quan sona un vinil a l'estudi, la música 'li entra al cos', i que cap altre format no pot transmetre aquesta sensació". Però també per "per la carpeta", i "pel ritual que comporta posar un vinil", i que està absent en el CD. El promotor considera que aquesta tendència es mantindrà. I fins i tot presumeix de visionari i d'haver-ho predit fa molts -però molts- anys. "Jo sóc dels que ja deia, quan es va començar a editar en CD, que això seria una cosa que duraria només uns anys".

De fet, el format CD acumula una decadència continuada. Però no tant per la competència del vinil, sinó de la música estrictament digital, en descàrregues o 'streaming'. Segons les mateixes dades de Promusicae, si el 2006 les vendes de música a l'Estat en suport físic -de qualsevol tipus- sumaven uns 345 milions d'euros, per 21 en format digital, el 2015 el pastís ja estava repartit a parts iguals: 81 milions per als formats físics i 79 per als només digitals. Un pastís, per cert, molt més reduït, com es veu per les xifres. Però aquesta és una altra qüestió.

Un so amb més “caliu”

La fira d'aquest cap de setmana està especialment centrada en el col·leccionisme, on "el vinil és el rei", segons explica Vilella. Però la tendència també arriba a les botigues. "Aquí mai hem deixat de vendre vinils, però és innegable que en els darrers quatre anys, més o menys, la pujada ha estat considerable", explica Carles Pascual, de Revolver Records. Opina que el retorn del clàssic LP es deu en bona part a una "reacció" a les descàrregues digitals, que han fet que es "reivindiqui" de nou la fisicitat del vinil, que té "més caliu, un so més orgànic i menys fred que el digital", i que cada cop rep "edicions més treballades per part de les bandes, que estan apostant per aquest format". "És la millor manera per apreciar l'obra dels musics", afegeix.

Pascual explica que “en el darrer any", les vendes de vinils ja han superat les de CD a la seva botiga. Una botiga de referència per a determinats estils allunyats del mainstream, que sempre han estat més receptius per a la música en vinil. Però la mateixa tendència l’han detectat també en botigues més generalistes. Com ara Disco 100, probablement la més gran de les que queden a Barcelona després del tancament de Discos Castelló.

“Hi ha clients que només volen vinil”

“El gir va començar fa uns vuit anys”, explica Dan Mayor, de Disco 100. Recorda com la botiga –una de les pioneres a desfer-se dels formats analògics-, va començar a treballar exclusivament amb CD “cap al 1994”. Una exclusivitat que va durar poc més de tres lustres. “Cap al 2009 vam començar a recuperar els vinils, i ara en tenim uns 12.000”. En aquest cas, d’una botiga generalista i no centrada en el col·leccionisme, no obstant, la presència dels LP és encara minoritària, “un per cada 10 CD”. Més enllà d’aquestes xifres, però, hi ha l’element qualitatiu. Així, dissabte passat un gran nombre de botigues independents celebraven el Record Store Day, una fita anual en què els segells acostumen a llançar títols exclusius en edició limitada, que “majoritàriament són en vinil”, recorda Mayor. Que també explica que al cercador del web la de botiga s’ha habilitat un botó per seleccionar només vinils, perquè “hi ha clients que només els interessa el que tenim en vinil”.

Mayor coincideix que el so analògic “si està ben fet és més càlid, més proper al que seria una banda tocant en viu”, així com que el “ritual” que exigeix el vinil obliga a “escoltar la música”, i fa més difícil tenir-la simplement com a soroll de fons.

Botigues que es desfan dels CD

“No hi ha cap dubte que s’ha produït un auge del vinil”, dóna per fet igualment Elisabeth Cross de Discos Edison’s, una petita però ben assortida botiga del barri del Raval de Barcelona on la proporció entre CD i vinil és aclaparadora a favor del vell LP, “de 10 a 1”. Bàsicament, perquè fa poc es van desfer de totes les seves existències en CD pel mitjà de vendre-les a un mateix revenedor.

Cross estableix diverses categories de compradors de vinils. Considera que “hi ha gent que mai no ha abandonat el vinil”, que d’altres hi han tornat després de provar amb CD i cassettes, i que hi ha un tercer grup de “gent més jove que estan fascinats amb el format”. En part, perquè “estan obsessionats amb tot el que sigui ‘retro’”. Finalment, també hi hauria joves que “estan començant a punxar, i veuen que els millors ‘dj’ treballen amb vinil”. Cross també puntualitza que, tot i que on el vinil és majoritari és en el disc de segona mà i de col·leccionista, “el que més apassiona” als seus clients són les edicions noves de trinca en LP.

Les multinacionals també s’hi apunten

La tendència arriba fins i tot a les grans superfícies. Cadenes com la Fnac han reintroduït el format als seus prestatges, en lloc ben visible, i també en edicions pròpies. I no tothom n’està content. Jordi Segura, de Wah Wah Records, a la vegada botiga i segell de reedicions, que edita en vinil des del 2000, lamenta que “ara que les multinacionals s’han apuntat al carro, el negoci m’ha baixat”.

“Se suposava que el Record Store Day era per a les botigues, però ara les ‘multis’ se l’han apropiat”, es queixa Segura. I critica especialment que “les mateixes multinacionals que van voler enfonsar el vinil, perquè el cost de producció del CD és molt menor, ara ens fan la competència”. “Van enganyar la gent”, resumeix.