Veïns del Raval denuncien un repunt dels narcopisos i avisen que amb la pressió policial no n'hi ha prou

La Xarxa Veïnal del Raval ha denunciat un repunt de narcopisos en els darrers tres mesos i ha avisat l'Ajuntament de Barcelona que amb la pressió policial i el Pla Endreça no n'hi ha prou per posar fi al fenomen. "Si omplim el barri de veïns de classe treballadora, aquest fenomen es reduirà", defensa l’entitat, que reclama més polítiques socials per reduir els problemes greus relacionats amb l’habitatge, la salut, l’educació i les desigualtats.

Els veïns, l’ajuntament i els cossos policials ja fa mesos que han detectat una nova modalitat de narcopís, que en lloc d’ocupar un habitatge el lloga de forma temporal i fins i tot pagant per avançat. És la forma d'esquivar els desallotjaments exprés.  Un cas recent és un pis del carrer Guifré, que la immobiliària Ruby Realties va llogar a un italià per internet i que en pocs dies va convertir-se en narcopís. La bona coordinació amb la policia i la la pressió sostinguda del veïnat va permetre desallotjar-lo en 38 dies, però els traficants s'han mantingut al barri. 

En aquest sentit, Ángel Cordero, membre de la Xarxa Veïnal del Raval, creu que l'Ajuntament ha "donat per perdut el barri". "No veiem que aquest Ajuntament tingui la valentia o la voluntat de resoldre els problemes", ha considerat en declaracions a l'ACN. Així, ha criticat el Pla Endreça que, d'acord amb Cordero, reforça una visió "estigmatitzadora" del barri, perquè "vincula la delinqüència amb la pobresa i amb la brutícia, i això alimenta discursos de l’extrema dreta que criminalitzen la immigració i les classes populars".

El tinent d’alcaldia i regidor de Ciutat Vella, Albert Batlle, ha defensat la feina feta per lluitar contra els narcopisos. Tot i que les competències en matèria de salut pública són dels Mossos, durant el primer semestre s’han desmantellat de mitjana a Barcelona més de dos punts de venda de droga a la setmana. 

Aquest 2025, s’han desmantellat 71 punts de venda i consum de droga a la ciutat, 46 dels quals derivats d’investigacions policials que han acabat amb entrades. D’aquests, s’han retornat 30 domicilis als seus propietaris. En total, s’han fet 1.280 detencions per delictes contra la salut pública, el que representa un 23,9% més que l’any 2024. Actualment hi ha menys de 10 narcopisos actius a Barcelona, enfront dels més de 100 que hi va haver el 2017 i 2018.

Un  model que "mata la participació"

Batlle ha remarcat en declaracions a l'ACN que aquest govern "no defuig el debat sobre la convivència, ans al contrari", i ha reivindicat la creació del Consell de Seguretat i Prevenció de Ciutat Vella, que preveu la possibilitat de crear grups de treball específics per temes sectorials concrets o territorials, i ja han sorgit algunes qüestions que s’han tractat en reunions específiques a cada barri, a petició de les entitats.

La Xarxa Veïnal del Raval, en canvi, critica que s’hagin deixat enrere les taules de treball, i assegura que el nou model "mata la participació". "Ara només tenim comissions informatives. Ens informen del que ells volen i ja està", diu Cordero.