CONSULTA SOBIRANISTA A EUSKADIUrnes als carrers de Donostia per reivindicar el dret a decidir

Saioa Bandrés portava anys esperant aquest diumenge. S'ha aixecat molt ràpid, amb els nervis a flor de pell. Les seves expectatives giren, avui més que mai, al voltant d'una urna, una papereta i una pregunta: "Vols que la ciutadania basca decideixi el seu futur polític per si mateixa i lliurement?". Aquesta dona té 45 anys, viu a Donostia i defensa aferrissadament el dret a decidir. Precisament per això, Bandrés i altres mil persones s'han involucrat en l'organització de la consulta sobiranista que se celebra aquest diumenge a la capital guipuscoana.

Totes i tots havien posat el despertador ben d'hora. Tenien per davant un repte enorme: Donostia s'ha convertit en la primera gran ciutat basca que se suma a aquesta onada de consultes promogudes per la plataforma ciutadana Gure Esku Dago, en la qual ja han pres part altres 203 municipis més petits. A més, aquest diumenge també s'han organitzat votacions a Irun, Zalla, Balmaseda i Alonsotegi. En total, estan habilitades per votar 221.679 persones majors de 16 anys, de les quals 160.457 es troben a Donostia.

Segons van anunciar des de Gure Esku Dago, en total han votat 28.684 persones. A Donostia van prendre part 21.015 ciutadans i ciutadanes (13,10%). A Irun va haver-hi una participació del 9,15%, mentre que en Zalla va nara a votar el 17,58%. A Balmaseda ho va fer el 16,39% i a Alonsotegi va votar el 18,85%. En tots els casos va guanyar el sí al dret a decidir per àmplia majoria.

La valoració general va ser positiva. En un acte celebrat a Donostia, el portaveu de Gure Esku Dago, Anjel Oiarbide, va reivindicar que “les consultes ciutadanes són exercicis col·lectius de democràcia”. “Avui hem mostrat la capacitat i l'empoderament de la ciutadania i hem demostrat que coneixem els instruments que s'han d'activar per arribar al 100% de la societat. Tenim a les nostres mans el sistema per conèixer l'opinió de tota la ciutadania amb totes les garanties necessàries. Aquest era l'objectiu i ho hem aconseguit”, ha afirmat.

La pregunta més llarga apareix en les paperetes de Irun (Guipúscoa). Allí els electors han triat entre "tres opcions" sobre el futur polític: "Un estat basc sobirà i independent"; "Un nou estatus polític dins de l'Estat espanyol"; o "l'actual Comunitat Autònoma Basca". A Zalla i Balmaseda (ambdues a Biscaia), els electors han donat resposta al següent interrogant: "Vols que la ciutadania basca sigui sobirana per decidir sobre el seu futur polític, econòmic, social i cultural?". Mentrestant, en Alonsotegi —una petita localitat situada a uns vuit quilòmetres de Bilbao— pregunten als seus veïns si volen ser "ciutadans d'una Euskal Herria independent".

Expectació i suport de dirigents catalans

Al llarg del dia, Donostia ha captat la major part de l'atenció mediàtica. A la capital guipuscoana s'han obert una trentena de punts de votació, situats majoritàriament al carrer. Tot això ha estat possible gràcies al treball del miler de voluntaris que han pres part a la jornada, la qual també ha estat marcada per un ambient festiu. "El missatge és molt clar: volem decidir el futur del nostre poble, i reclamem que ens deixin decidir-ho", ha dit Bandrés a Públic.

La reivindicació de Gure Esku Dago ha comptat amb el suport dels representants catalans que s'han desplaçat fins a la capital guipuscoana per ser testimonis de la consulta. La delegació estava integrada per Elisenda Paluzie, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC); Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium Cultural; els diputats d'ERC Gabriel Rufián i Joan Tardá; els parlamentaris de JxCat Aurora Madaula i Eduard Pujol, Aina Delgado, integrant de la secretaria tècnica de la CUP; i Jaume López, professor de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra de Catalunya.

Així mateix, entre els observadors internacionals citats per Gure Esku Dago en el dossier de premsa també es trobaven Shona McAlpine, secretària i delegada de relacions internacionals de Independence Convention (Escòcia), i Julieta Gaztañaga, antropòloga, investigadora i professora argentina.

"Res tornarà a ser igual als nostres pobles després del procés de la consulta, perquè en aquests últims mesos ens hem desfet d'infinitat d'esbarzers i murs que han perdurat durant anys, promovent així, la convivència de la qual tant es parla últimament", havia pronosticat en les jornades prèvies Gure Esku Dago. Arkaitz Anza, un donostiarra de 32 anys que va treballar en l'organització de les votacions, coincideix amb aquest diagnòstic. "Hem tingut una societat molt fracturada, amb sectors que no es podien ni veure i no tenien cap tipus de relació. El que fa el projecte de les consultes és que persones de sensibilitats diferents seguin al voltant d'una taula i treballin junts per dur a terme aquest projecte", ha apuntat.

Marcel Mauri, d'Òmnium Cultural,  ha destacat la importància de la consulta pels sobiranistes bascos i catalans: “Entenem que la mobilització popular i l’auto-organització que estem vivint avui a Euskal Herria és imprescindible. Això és el que espanta l’Estat Espanyol. Ho hem vist en els escrits d’acusació de la fiscalia que són una autèntica vergonya. On posen més l’accent és en la persecució i criminalització de la mobilització popular que hem fet a Catalunya durant tants anys”.

Suport de PNB i EH Bildu

Entre les persones que s'han acostat a dipositar el seu vot es trobaven l'alcalde d'aquesta ciutat, Eneko Goia (PNB), o la parlamentària Bakartxo Tejeria, presidenta del Parlament Basc. També ha anat a votar la representant d'EH Bildu Nerea Kortajarena.

Un parell de dies abans de la cita a les urnes, representants polítics del PNB i d'EH Bildu van mostrar la seva adhesió a la jornada. Ambdues formacions ja havien donat suport a les votacions celebrades anteriorment en altres localitats. "Creiem que el procés de la consulta possibilita aprofundir en la convivència i que s'ha convertit en un punt de trobada pels i les donostiarres durant aquests últims mesos", van afirmar en una declaració conjunta, en la qual van mostrar el seu suport a "aquest instrument per a la cohesió social". Precisament, van remarcar que continuaran recolzant "iniciatives que impulsin la convivència a llarg termini".

En aquesta línia, Arkaitz Anza no dubtava a assenyalar que la jornada d'aquest diumenge és un "punt de partida, amb molta més gent empoderada democràticament". Saioa Bandrés ho defineix amb una altra frase: "Això és un gra de sorra en una gran muntanya".