TurismeL'activisme veïnal fa un salt endavant i aposta pel"decreixement turístic" després l'evolució "decebedora" de l'Ajuntament

L'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible muda de pell per posar al centre de les demandes el decreixement turístic de Barcelona i Catalunya. I ho fa en considerar que l'actuació del Govern municipal, encapçalat per Barcelona en Comú, ha estat "decebedor" en l'àmbit del model turístic. Segons el portaveu de la rebatejada Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), Dani Pardo, el "Govern del canvi" ha renunciat a les ambicions principals per revertir una economia basada en el turisme sota l'etiqueta del "creixement 0", un terme buit per a l'activista.

"Si haguéssim de dibuixar la trajectòria de les polítiques de l'Ajuntament, diria que marcarien clarament un declivi". Per a Pardo, el 2015 el consistori va encetar la legislatura amb "gran ambició", com ara com la moratòria i posterior pla d’allotjaments turístics (PEUAT) -un pla, però, que es considerava insuficient en aquell moment-. A aquesta etapa la va seguir un període de "polítiques pal·liatives" que, consideren, renunciaven a anar a l'arrel del problema per arribar ara a posicions que "recorden molt a polítiques socialistes". En un comunicat, l'ABDT creu preocupant que el regidor de turisme actual, Xavier Marcé (PSC), consideri que "hi ha marge" pel creixement: "Encara volen escanyar-nos més", resa el text.

A tall d'exemple de l'actual aposta de l'Ajuntament, Pardo cita l'establiment del museu Hermitage en un solar al costat de l'hotel W, l'ampliació del moll de creuers, la "claudicació absoluta" per regular les terrasses de bars i restaurants o el pla d'estratègia de màrqueting turístic de la ciutat que, segons ell, vindica pel creixement turístic: "L'única novetat és el llenguatge. Però el contingut, conceptualment, té com a objectiu eixamplar la destinació turística sota criteris empresarials".

Com a punts calents de la ciutat, el portaveu de l'ABDT enumera algunes de les lluites que s'aixopluguen en l'entitat: els veïns organitzats contra el "monocultiu turístic" a Ciutat Vella; l'increment d'hotels al barri del Poblenou; l'ampliació de l'estació de Sants; la possible construcció de les escalinates al temple de la Sagrada Família o els enderrocs planificats als Tres Turons del Guinardó que podrien deixar 300 famílies sense casa, entre d'altres. Pardo, però, recorda que cap d'aquests fronts es podrà solucionar si no es té una mirada global del problema: "O reduïm de manera efectiva els fluxos de gent, les pernoctacions esporàdiques i l'activitat turística, i desturitzem l'economia de la ciutat, o no ens en sortirem".

Amb aquests objectius sobre la taula, l'ABDT planteja algunes mesures com un nou PEUAT que impedeixi cap nova llicència d'allotjament turístic; la reducció de vols i passatgers de creuers; l'augment de la fiscalitat sobre el turisme; una reforma laboral amb condicions i salaris dignes que limiti la precarietat o la prohibició del lloguer turístic, entre d'altres.

La petjada ecològica del turisme

A més, l'activista també assenyala la contradicció que assumeix el consistori en fer declaracions per afrontar l'emergència climàtica i, alhora, no treballar pel decreixement turístic: "No es pot fer una declaració per l'emergència climàtica i seguir tocant el violí perquè continuï venint gent a la ciutat". L'ABDT assenyala la petjada climàtica que tenen algunes de les infraestructures vinculades al model turístic de la ciutat, com ara el port i l'aeroport, amb possibles ampliacions pendents.

En aquesta línia, Pardo recorda que l'Ajuntament no és l'única administració responsable d'un model turístic que genera una "manca d'habitatge, la precarització laboral, la contaminació o la massificació de l'espai". El portaveu també assenyala la Generalitat de Catalunya, "més hermètica" que el consistori barceloní: "Basa bona part de la seva política econòmica al fals miracle del turisme". L'ABTD celebra les reaccions que han generat les mobilitzacions de SOS Costa Brava, ja que recentment el Departament de Territori ha aprovat impedir la construcció de 15.000 habitatges, tot i que ho consideren insuficient.