El turisme incrementa l'ocupació dels serveis, però impacta negativament en altres sectors, segons un estudi

Sovint, els defensors més convençuts de les bondats del turisme argumenten el seu impacte en la creació d'ocupació, així com els seus efectes indirectes en la generació de riquesa en els territoris que reben el flux de visitants. Ara, l'estudi Do More Tourists promote local employment? (Els turistes contribueixen a l'ocupació local?, elaborat per les professores de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Libertad González, i de la Universitat de Barcelona (UB), Tetyana Surovtseva, desmunta parcialment algun d'aquests mites. En la seva anàlisi, centrada en l'impacte dels fluxos turístics sobre els mercats laborals locals, conclouen que l'increment del turisme crea llocs de feina al mateix sector, però en destrueix en àmbits més productius. 

De la mateixa forma, les autores plantegen que "l'arribada de més turistes acaba reduint l'ocupació i els salaris". De fet, la seva tesi accepta que el creixement de l'activitat turística deriva en més llocs de feina en el mateix sector, però defensa que els destrueix en àmbits econòmics més productius. En el resum de l'estudi, en el qual posen el focus en l'impacte del turisme en els mercats laborals locals, les expertes detallen que utilitzen una estratègia innovadora, basada en "l'ús de les pertorbacions temporals en destins internacionals alternatius com a instrument per a mesurar els fluxos turístics a les regions". 

Com a conclusió, afirmen que l'afluència més gran de turistes fa apujar l'ocupació en la indústria del sector i altres sectors, sense incrementar el seu pes en el mercat laboral ni en les economies de la zona. En el sentit contrari, aquest creixement presenta una caiguda de l'ocupació, especialment en l'activitat manufacturera.

Aquestes dades posen de nou sobre la taula el debat sobre l'excessiu pes de les professions vinculades al turisme en l'estructura laboral de Catalunya, a més de la necessitat de regular l'arribada de visitants a indrets com Barcelona. Actualment, segons les dades de la darrera Enquesta de Població Activa (EPA), més de 530.000 catalans estan ocupats al sector del turisme. Juntament amb la indústria, això sí, amb sous situats als antípodes en la piràmide salarial, representen gairebé una tercera part dels nous llocs de feina creats. 

Regulació i estacionalitat   

En alguns indrets, com la Costa Brava o la Costa Daurada, el final de la campanya d'estiu genera una bossa de treballadors que s'anirà a les llistes de l'atur, el que provoca una inestabilitat en les seves condicions laborals i vitals. Tot i que alguns experts asseguren que la marca Barcelona encara té recorregut, defensen la importància de desplegar-se de forma ordenada. És el cas del director de la càtedra d'Escenaris de Futur del Retail, Turisme i Serveis de la UPF Barcelona School of Management, Josep-Francesc Valls. 

Valls matisa els resultats de l'estudi de les professores universitàries, assegurant que la precarització de l'ocupació i el desplaçament cap al sector turístic des d'altres àmbits es produeix de forma exclusiva en les destinacions de sol i platja. "L'efecte pervers es dona en les destinacions amb una estacionalitat alta, ja que a ciutats com Barcelona, el turisme genera un impacte positiu en l'aspecte de la creació de llocs de treball, tant al sector turístic, com altres àmbits productius", comenta.

Així, Valls considera que el turisme a les grans ciutats ja no és un negoci estacional, sinó que suposa un factor de creixement, atraient talent d'alt valor afegit industrial i mà d'obra a través de la immigració. "Després de la fugida de talent que es va iniciar amb la Covid-19, en què van marxar directius i startups de la nova economia, estem recuperant la interrelació entre el turisme i la tecnologia". Per aquest motiu, l'especialista insta a què el sector adquireixi el rol de líder en la gestió del lleure. 

Com a recepta per a espais com Barcelona, Josep-Francesc Valls recomana seleccionar el públic que vol rebre la ciutat i com organitzar les infraestructures i la forma d'acollir. "Hem de ser capaços de crear una proposta de valor, de qualitat, en la qual limitem l'arribada de turistes de sol i platja, apostant per un públic de congressos, reunions, l'àmbit tecnològic o la cultura", afegeix. Si es manté la tendència, es constitueix un cercle viciós: l'estacionalitat genera un turisme de baix cost, que no ofereix ocupació de valor i estanca el mercat laboral i el creixement econòmic de les zones turístiques. L'activitat abandona el seu caràcter de motor del canvi, plantejant problemes greus d'equilibri territorial en les zones amb ocupacions extensives de l'espai en moments concrets de l'any. 

La fortalesa del turisme a Catalunya, on l'any 2024 van arribar uns 20 milions de persones, gairebé tres vegades més que la població autòctona, planteja abordar les seves externalitats negatives, entre les quals es troben l'impacte mediambiental, la saturació dels espais públics, les molèsties als residents, l'impacte sobre l'oferta d'habitatge o la pressió sobre els serveis públics (transports, centres de salut, neteja, seguretat). A més, la qualitat de l'ocupació acostuma a situar-se en una franja baixa, segons els observatoris laborals. 

En un informe recent, la Cambra de Comerç de Barcelona alerta d'efectes a més llarg termini del monocultiu turístic. En aquest cas, l'entitat parla d'un desincentiu a invertir en altres sectors amb un retorn econòmic més llunyà, que requereixen inversions més importants (en tecnologia, maquinària, R+D...). D'aquesta forma, la redistribució del flux turístic no ha de ser només una eina per a descongestionar l'espai públic, sinó també per a reorientar el model laboral i econòmic.