Troben un centenar de gravats prehistòrics excepcionals a una cova de les muntanyes de Prades

Troballa excepcional a les muntanyes de Prades, plenes de cavitats naturals habitades fa milions d'anys pels nostres avantpassats. En una d'elles, a la Cova de la Vila, a La Febró (Baix Camp), un grup d'espeleòlegs ha descobert un conjunt de gravats prehistòrics en un excepcional estat de conservació. Es tracta d'un mural de vuit metres amb més de cent figures gravades a l'argila fetes entre l'època paleolítica i neolítica.

Tal com detalla el Departament de Cultura en un comunicat, els gravats es troben en una sala oval de la Cova de la Vila de més de 90 metres quadrats a la qual només es pot accedir a través d'un petit forat. Es tracta d'un dels conjunts més importants de l'arc Mediterrani i és una de les poques mostres d'art rupestre a dins d'una cova a Catalunya. Per conservar la troballa, s'ha tancat l'accés a la cova.

El mural es divideix en cinc nivells horitzontals, una disposició que resulta singular. En els gravats podem veure com es combinen formes abstractes amb figures d'animals, estrelles, traços... Representen comunitats pageses i ramaderes que van viure durant el període de transició entre el Calcolític i el Bronze, entre els 5.000 i els 3.000 anys.

Una de les singularitats d'aquest mural és que està fet exclusivament amb la tècnica del gravat, ja sigui mitjançant amb una eina de pedra i/o de fusta en el cas dels detalls, com directament amb els dits. Hi ha representades diferents figures quadrúpedes, ziga-zagues, traços lineals, angulosos i cercles entre d'altres.  Des del punt de vista estilístic, el conjunt s'emmarca en l’art esquemàtic post-paleolític. A Catalunya aquest tipus de conjunts, en cavitats subterrànies, són molt escassos. L'exemple més semblant és la Cova de la Vallmajor, al terme municipal de l'Albinyana (Baix Penedès). 

En declaracions als mitjans, l'especialista en art rupestre i col·laborador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Ramon Viña, ha assenyalat una altra particularitat de l'espai, que es creu que combinat un ús funerari i de santuari. Per això no es descarta que en futures intervencions arqueològiques es trobin restes humanes en aquesta cova.

Una cova de més de 500 metres de longitud

La Cova de la Vila, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional, té més de 500 metres de longitud i consta de diversos espais on també hi ha pous. Es tracta d'una superfície tova i humida i que, per tant, els canvis de condicions atmosfèriques a la sala podrien alterar la conservació del panell. La sala on s'han trobat els gravats però, és una zona totalment seca. De totes maneres, per tal de garantir aquestes condicions climàtiques, el Departament de Cultura, l'Ajuntament de la Febró i l'IPHES han tancat l'espai.

Els gravats van ser descoberts ara fa dos anys, el maig de 2021, per un grup de tres espeleòlegs, en Juli Serrano, la Montse Roca i en Francesc Rubinat, que es trobaven fent tasques d'exploració i topologia de la zona quan van localitzar un petit forat. Després de comprovar si el camí continuava, Serrano va entrar a una sala rodona d'uns deu metres de diàmetre i quatre d'alçada.