Treballadores de bressols municipals exigeixen abaixar ràtios, més personal i millors condicions per atendre els infants

Treballadores d'escoles bressol municipals han exigit abaixar les ràtios, més personal i millors condicions per atendre els infants. Ho han fet durant diverses compareixences a la Comissió d'Educació del Parlament i també amb una protesta a les portes de la cambra. "El 0-3 ja no aguanta més", ha afirmat la portaveu de Dignitat pel 0-3, Aina Cabau. 

Aquesta plataforma, juntament amb Bressols en Lluita i el moviment Lluita pel 0-3 al Camp de Tarragona i l'Ebre, han denunciat la manca de personal i recursos per atendre en condicions els infants i també la creixent diversitat. A més, Brenda Bär, en representació de les famílies ha denunciat que centenars d'infants es queden sense plaça a molts municipis i han exigit millor planificació.

Les diferents compareixents han criticat la "invisibilitat" del 0-3 i la manca d'atenció per part dels grups polítics. Per això, han explicat, s'han agrupat en diverses plataformes per tal de fer arribar les seves reclamacions. En ser preguntades per la màxima prioritat, Olga del Amo, també de Dignitat 0-3, ha assegurat que la baixada de ràtios és "urgent". Actualment, aquestes ràtios són d'un màxim de vuit infants de 0 a 1 anys, 13 d'un a dos anys i 20 de dos a tres anys. Han reivindicat assolir les recomanades per Europa, que són de quatre, sis i vuit infants, respectivament.

Les entitats demanen assolir les ràtios recomanades per Europa

Una altra de les propostes comentades, i relacionades amb la baixada de ràtios, ha estat la parella educativa, és a dir, que hi hagi dues professionals per cadascun dels grups. Del Amo ha afirmat, però que la parella educativa no és la solució única, ja que la dificultat no està només en el nombre de professionals, sinó també en l'espai que tenen els infants. "Cada infant té dos metres quadrats, la meitat d'una gallina ecològica", ha exemplificat.

Millorar les condicions laborals

Una altra de les principals reclamacions és millorar les condicions de treball de les professionals, que han asseverat que viuen situacions físiques i emocionals que les desgasten. Han apuntat que amb el volum d'infants que ha d'atendre cada professional es veuen sovint havent de "triar" quin conflicte resoldre primer i a quin infant presten la primera atenció. En aquest sentit, Cabau ha assegurat que l'estrès, l'ansietat i les malalties musculoesquelèctiques estan "a l'ordre del dia.

Vanessa Pérez, de Bressols en Lluita, ha assegurat que no tenen els sous que mereixen, així com tampoc horaris que permetin la conciliació, i que fan moltes tasques durant el seu temps personal. Les compareixents han criticat també l'externalització de la gestió d'alguns centres a empreses privades, ja que han assegurat que això suma incertesa als projectes i, a més, s'atorga aquesta gestió a empreses que no són especialistes en educació.

Una altra de les crítiques és que segons en quin municipi de Catalunya es visqui un infant tindrà garantit l'accés o no a la plaça pública, així com a altres serveis. "No pot ser que la qualitat educativa, les ràtios o l'accés a suports especialitzats depenguin d'un codi postal", ha assegurat Cabau.

Sobre la manca de places, Brenda Bär ha constatat que hi ha municipis on queden fora de les bressol públiques més de 100 infants cada any. A més, ha lamentat que no hi ha dades concretes sobre aquesta realitat i ha exigit que es pugui conèixer aquesta informació. També ha criticat també el "concert encobert" que suposa donar ajuts a les escoles bressol privades, a les que ha dit que moltes famílies han de recórrer per la manca de places a la pública. Per això, ha reivindicat una major planificació i ha considerat que la gratuïtat de l'I2 "no té sentit si no hi ha places on anar".

Canvis legislatius per millorar les condicions en aquesta etapa

Per abordar aquests canvis, s'ha plantejat la necessitat de revisar el decret 282/2006 que regula el primer cicle d'educació infantil i els requisits dels centres perquè ha quedat "obsolet". Segons el seu parer, aquest decret hauria de permetre garantir la universalitat, millorar les condicions de treball, abaixar les ràtios i garantir que aquesta etapa educativa es presta amb qualitat i atenent les necessitats d'infants, famílies i professionals amb garanties. Així ho ha defensat Elvira Mestre, portaveu de la plataforma tarragonina.

També han comparegut representants de l'Associació Catalana de Llars d'Infants, en representació de les bressol privades, i ho han fet amb un crit d'auxili per la situació que viuen. Segons han detallat, aquest 2025 cada 15 dies tanca un centre privat i des del curs 2000-2001 fins a l'actual n'han tancat 206. Dos dels seus portaveus, Jordi Cantera i Jordi Fibla, han demanat a l'administració que actuï urgentment i que ho faci apostant per una col·laboració entre el sector públic i el privat que garanteixi la supervivència dels centres privats i prou places per atendre la demanda existeix i aconseguir així la universalitat.