amb la col·laboració de la generalitat de catalunya
"El treball en xarxa amb la comunitat ens permet incrementar les nostres capacitats de detecció, prevenció i reacció"
Entrevista al sotsinspector David Guerrero, cap de la Divisió de Proximitat i Atenció a les Víctimes i Menors de Mossos d'Esquadra
Esther Escolán
Barcelona-
La davallada sostinguda de delictes registrada a tota Catalunya els darrers 10 anys va acompanyada d'un augment de la percepció de seguretat entre la ciutadania. A la millora d'aquests índexs hi contribueixen notablement els darrers plans de prevenció i proximitat que Mossos d'Esquadra ha implementat en els darrers mesos, en el marc dels quals s'han dut prop de 79.000 contactes amb diferents entitats ―veïnals, comercials, institucionals, educatives, etc.―, a través dels quals poden copsar de primera mà allò que preocupa els catalans i les catalanes.
A través dels seus set eixos d'interès policial, aquest 2025 el cos també ha realitzat 10.500 presentacions, a les quals han assistit unes 300.000 persones. En parlem al respecte amb el sotsinspector David Guerrero, cap de la Divisió de Proximitat i Atenció a les Víctimes i Menors de Mossos d'Esquadra.
Com creuen que els plans de prevenció i proximitat implementats en el si del cos han contribuït a la millora de la seguretat, la convivència i el civisme arreu del país?
Hi ha diversos eixos en els quals treballem. Una part és la presència més gran al carrer, implementant dispositius, ja siguin individuals a cada cos o conjunt (Mossos i Guàrdia Urbana). La majoria dels dispositius que fem són conjunts i en diferents espais: transport públic, espai públic i zones de màxima conflictivitat. Cada comissaria analitza el seu territori i determina on ha de posar el focus per poder fer aquesta prevenció. D'altra banda, tenim tota la part relacional, és a dir, les relacions amb la comunitat de Mossos per poder contactar amb les entitats, els comerços, eixos comercials i associacions de veïns, que ens permeten captar quins són els problemes que preocupen a la gent i buscar les solucions.
Aquestes solucions no són només a escala policial, sinó d'altres naturaleses, però nosaltres som qui canalitzem aquesta recepció de la informació i la derivem cap a una solució que aporti seguretat. Moltes vegades, hi ha problemes de seguretat delinqüencials, però també hi ha d'altres que són de desordre, o d'insalubritat, la qual cosa passa en espais sobretot en desús i que passen a ser utilitzats per altres persones o per a activitats que no són les desitjables (instal·lació de tendes de campanya, comerç paral·lel, etc.).
Moltes vegades, hi ha problemes de seguretat delinqüencials, però també hi ha d'altres que són de desordre o d'insalubritat
Aquestes percepcions d'inseguretat dels eixos comercials i de les associacions de veïns són les que ens permeten implementar mesures, o bé policials perquè es tracta d'activitats delictives, o bé que cal traslladar a altres serveis municipals o de la Generalitat que puguin donar una resposta adient.
Això també els permet tenir una visió global d'allò que passa a cadascun dels barris de les ciutats catalanes, no és així?
La policia sempre té una visió parcial d'allò que succeeix. Nosaltres, evidentment, som els que som, i vigilem l'espai públic a peu, en moto o en cotxe, però sempre des d'una perspectiva d'atendre les emergències. Les Oficines de Relacions amb la Comunitat, juntament amb els Grups de Proximitat de Mossos i Policies Locals, ens permeten captar tot allò que el ciutadà i el comerciant observen al seu entorn. Aquesta és una informació molt valuosa que nosaltres també hem de fer servir per saber què està passant en aquell espai públic per a donar resposta.
I ara que disposen d'informació de primera mà, com s'explica, per exemple, que aquells delictes amb més incidència al nostre país, com són els furts o els robatoris amb força, mostrin un comportament molt desequilibrat entre els diferents barris d'una ciutat?
Hi ha diversos factors que ho expliquen. El primer seria la concentració de persones en una mateixa zona, com sol passar en els centres urbans i els eixos comercials de les ciutats, la qual cosa fa més probable la presència de persones que vulguin aprofitar-se d'aquesta major afluència de gent. No és una qüestió tant de què els centres comercials siguin més insegurs de per si, sinó que, com hi ha més concentració de persones, poden passar més coses. Per això sovint concentrem els esforços i el patrullatge en aquestes zones.
La població pot estar distribuïda al voltant dels barris que conformen una ciutat, però després concentrar-se als eixos comercials a l'hora de comprar. Si, per exemple, atenem a les ciutats del Vallès, a Sabadell ho veiem a la zona de la Rambla i a Terrassa, a la zona del carrer Major. Les botigues estan concentrades en un lloc i quan cal fer les compres de Nadal o, després, en època de rebaixes, la gent s'hi aboca en aquests espais i la gent que comet furts o comet robatoris també hi va.
Des del passat mes de febrer, que va iniciar-se el Pla Confiança, s'han duplicat les hores de patrullatge a peu, i s'han visibilitzat encara més els efectius de proximitat i les oficines de relacions amb la comunitat. Creu que aquestes altres iniciatives també han influït en la percepció de la seguretat de la ciutadania?
El patrullatge policial pot fer-se de moltes maneres. Es pot fer mecanitzat, és a dir, en el vehicle, amb les finestres pujades o no pujades, més o menys a poc a poc, etc. També es pot fer en motocicleta o a peu. L'experiència ens diu que, a més presència policial s'aconsegueix dissuadir o prevenir delictes. Però també se'n poden captar més. Per tant, a vegades, el fet de posar més policia al carrer no fa disminuir els fets delictius, sinó que, en detectar més, a les estadístiques fins i tot poden arribar a disparar-se, perquè com que ets capaç de veure més fets delictius, ets capaç de generar més detencions o més deteccions d'infraccions. El que sí que és cert, i està demostrat, és que el contacte personal, el contacte a peu de la policia, amb el ciutadà o amb el comercial, incrementa la percepció de seguretat.
El contacte a peu de la policia, amb el ciutadà o amb el comercial, incrementa la percepció de seguretat
De quines altres maneres beneficia la ciutadania el fet que la policia també formi part de la comunitat?
El treball policial és un treball transversal i nosaltres, a Mossos, fa anys que tenim incorporat el fet de treballar amb la comunitat precisament per això que dèiem, per captar quines són les necessitats o inquietuds latents en cada moment i poder donar una solució. Des de la nostra àrea, fem polítiques orientades als problemes. És a dir, captem aquestes situacions, les treballem des de l'àmbit policial o des de l'àmbit que correspongui, i intentem buscar la solució en xarxa. Perquè nosaltres no anirem a canviar la bombeta del fanal que està fos, però si ningú ens ho explica o costa molt temps solucionar-ho, esdevé una situació que genera inseguretat. El fet que ens ho diguin nosaltres i que nosaltres tinguem la capacitat d'avisar els serveis municipals perquè facin aquella intervenció, permet donar la solució al problema i que la sensació d'inseguretat disminueixi en el temps i en l'imaginari de les persones.
Com treballeu amb aquesta ciutadania, tanmateix, en la prevenció dels delictes i d'aquestes situacions d'inseguretat?
Arreu de Catalunya, una de les tasques habituals de les oficines de relacions amb la comunitat és establir contacte amb els veïns, les comunitats de veïns i les entitats comercials per tal de traslladar consells de seguretat i que també esdevinguin prescriptors de seguretat. És interessant, d'una banda, que tots ells ens traslladin quines situacions generen inseguretat i poden ser indicadors que està passant alguna cosa i que, alhora de l'altra, siguin capaços de divulgar els consells que nosaltres els donem entre el seu entorn, de forma que, entre tots, reforcem la divulgació del missatge i, de retruc, la seguretat d'aquest entorn. Al cap i a la fi, la policia per si sola pot prevenir una petita part dels fets delictius o les situacions d'inseguretat. En canvi, el treball en xarxa ens permet incrementar les nostres capacitats de detecció, de prevenció i, després, de reacció.
Crear ponts amb la ciutadania a través de les xarxes socials
A l'hora de fer valdre la seva funció i d'apropar-se encara més a la ciutadania, Mossos d'Esquadra ha implementat una nova estratègia comunicativa a les seves xarxes socials. Primer, apunta el sotsinspector David Guerrero, perquè l'univers digital i internet en particular també esdevé un canal a través del qual es vehiculen molts fets. "Per tant —afirma—, una part de la prevenció que fem és instruir o donar consells de seguretat a la ciutadania en general, als comerciants i a les empreses per tal de prevenir-los de quines situacions de risc es poden trobar i per evitar que siguin víctimes de fets delictius com les estafes o les suplantacions d'identitat".
Aquesta nova campanya de comunicació a xarxes també permet que el cos arribi a persones a les quals personalment no té accés de forma presencial, com els joves, que tenen molta activitat digital, però no associativa o comunitària, àrees en les quals Mossos d'Esquadra sí que du el seu treball de camp. "El fet que nosaltres fem la divulgació a través de les xarxes socials ens permet arribar molt més a la ciutadania en general", sosté el sotsinspector Guerrero, qui apunta que una de les coses en les quals fan èmfasi és en "aquells signes d'alarma que et poden alertar que possiblement estiguis caient en un parany o que t'estiguin preparant per caure en un". Una campanya de seguretat a les xarxes que para especial atenció a les persones grans, les quals, assenyala el sotsinspector, "s'han incorporat més tardanament a l'ús de la tecnologia i potser són menys hàbils o menys previnguts".