Torra urgeix a intensificar el confinament per evitar que s'allargui fins el juny

La situació excepcional que viu Catalunya arran de la pandèmia del Covid-19 ha portat a fer la primera reunió informativa sobre el coronavirus de forma virutal. Presidida pel President del Parlament, Roger Torrent, el President Generalitat, Quim Torra, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, el conseller d'Interior, Miquel Buch, i la consellera de Salut, Alba Vergés, contesten a les preguntes dels presidents dels grups i representants de subgrups parlamentaris telemàticament. En aquesta reunió, Quim Torra, ha explicat que, si no s'endureixen les mesures i es decreta el confinament total, el pic de la corba de contagi del coronavirus arribaria a finals d'abril i provocaria que el confinament s'allargués fins al juny. Torra ha explicat que s'han establert diversos escenaris en funció de múltiples informes científics i que el confinament fins el juny és un de possible, però que és evitable si es prenen les mesures contundents necessàries. 

"Les projeccions no són bones", ha lamentat el president, encara que ha matisat que "les previsions poden canviar amb canvis d'escenari", però per això cal ordenar el confinament total, mesura que ja han demant diferents experts i a la qual s'hi han afegit presidents de diverses comunitats autònomes. "No és cap caprici, són recomanacions dels experts", ha reiterat. Ha subratllat que cal fer més tests i cal més protecció del personal, i ha anunciat a la població catalana que esperen escenaris de futur que exigiran "responsabilitat, compromís, civisme i autocontenció a la ciutadania".  "Si no actuem amb contundència ara, el pic de contagis es pot allargar algunes setmanes", ha alertat.

Alguns estudis situen el pic a finals d'abril, una situació similar a la que ha viscut Itàlia

En aquest sentit, Torra ha especificat que algunes projeccions i estudis situen el pic a finals d'abril, una situació similar a la que ha viscut Itàlia. "És un dels escenaris, però és el meu deure comunicar tot el que pot ocórrer", ha asseverat. "Les pitjors perspectives no poden aturar-nos. Ens en sortirem". El President també ha demanat que si no es vol atendre la petició de confinament total de la Generalitat avalat pels informes científics es facin públics els estudis alternatius que puguin apuntalar el rebuig que fins ara ha mantingut el Govern espanyol a la mesura. Si més no "per poder estudiar-los" ha dit Torra.

El líder de l'Executiu català ha actualitzat la xifra d'afectats per coronavirus, on a Catalunya ha provocat 516 morts i 9.938 afectats, dels quals 781 estan en estat greu i 1.524 són professionals sanitaris. També ha afegit que hi ha 1.274 altes hospitalàries. El president ha assenyalat que les dades "són molt preocupants", que el ritme de contagi "és molt alt" i que "hi ha afectacions molt greus". Per això, ha tornat a demanar al Govern espanyol que endureixi les mesures i decreti el confinament total per frenar la crisi del coronavirus, ja que ha recordat que la Generalitat no té competències per fer-ho. "Cal minvar el ritme de contagi i evitar la saturació del sistema de salut", ha remarcat. En aquest sentit, ha emfatitzat que cal alliberar les urgències d'atenció primària, així com les Unitats de Cures Intensives (UCI), on estan patint "un estrès molt alt", i ha recordat que les dues àrees necessiten material de protecció, així com els respiradors.

Torra: "Sé que el futur és incert, però no ens en sortirem si prenem una mesura i no prenem les altres"

Així mateix, Torra ha recordat algunes de les mesures que han demanat a l'Executiu espanyol: el confinament total excepte els serveis essencials, la protecció de la ciutadania amb una renda bàsica i universal, el suport a autònomes i empreses amb crèdits i liquiditat, la suspensió de pagaments i subministraments i el reforç màxim al sistema sanitari i assistencial. "S’ha de fer junt i a la vegada. Sé que el futur és incert, però no ens en sortirem si prenem una mesura i no prenem les altres", ha remarcat.  

Abans d'acabar la seva primera intervenció, el president de l'Executiu català ha expressat que per a ell "no hi ha colors polítics ni blocs". "Jo i el Govern de Catalunya som a la disposició pel que calgui i us demano tota l'ajuda i generositat i suport per fer-ho possible", ha expressat el president als portaveus dels grups i portaveus dels subgrups parlamentaris que han assistit a la reunió.

Mans esteses a nous pressupostos, polèmica sobre el desplegament de l'exèrcit i crítica a les retallades

El portaveu del grup parlamentari de Ciutadans (C's), Carlos Carrizosa, ha estat el primer en comparéixer, qui ha mostrat un to sorprenentment conciliador. "El virus ens porta avantatge, hem de prevenir urgentment el col·lapse sanitari", ha asseverat el diputat, qui ha remarcat que donaran suport a totes les mesures que el Govern català demani a l' Executiu espanyol. Per últim, ha assenyalat que calen uns pressupostos nous i unitaris per fer front a la crisi sanitària, i ha assegurat que els comptes comptarien amb el suport de C's. 

Així mateix, ha ressaltat la necessitat "imprescindible" dels tests ràpids, i ha suggerit a l'Executiu català que demani al Govern estatal que autoritzi el desplegament d'unitats militars en les residències. A aquesta demanda se li ha afegit el portaveu del Partit Popular de Catalunya (PPC), Daniel Serrano, qui ha remarcat que cal demanar l'ajuda a "qui sigui necessari". El diputat popular ha carregat durament contra el Govern de la Generalitat, i ha demanat a Torra més claredat en les seves mesures, i ha assegurat que s'assemblen més a "un estat de setge" que no pas a un estat d'alarma. 

Sabrià: "El nostre exèrcit treballa amb EPIS, no amb armes"

Davant d'aquesta demanda, el president parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Sergi Sabrià, ha carregat contra Carrizosa. "El nostre exèrcit treballa amb EPIS (equip de protecció individual), no amb armes", ha sentenciat el diputat, qui ha subratllat que no cal la presència de la Unitat Militar d'Emergències (UME), sinó "molts recursos i molt ben gestionats". En aquest sentit, el conseller d'Interior, Miquel Buch, ha contestat posteriorment que la Generalitat "no ha refusat cap ajuda de ningú", però ha insistit que al territori català fa 20 anys que hi ha un sistema propi de seguretat i de sanitat i que hi ha altres territoris de l'Estat espanyol necessiten més aquestes infraestructures. "Si és necessari, ja els trucarem, ja", ha ironitzat el conseller, que ha recordat que l'exèrcit també "el paguem els 7,5 milions de catalans".

Així mateix, Sebrià ha insinuat que el Govern estatal ha utilitzat l'estat d'alarma per "justificar la recentralització dels poders de l'Estat espanyol. En la mateixa línia, el líder parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat), Albert Batet, ha titllat de "greu error" la retirada de les competències en matèria de salut per part de l'Executiu espanyol. Batet ha reclamat al Govern de Pedro Sánchez un "pla de xoc sòlid per minimitzar l'impacte" i, citant a la consellera de Presidència i portaveu de la Generalitat, Meritxell Budó, si es van emplear 60.000 milions d'euros per salvar a la banca, cal invertir aquests diners en salvar a la ciutadania. 

Iceta: "No és creïble que un Govern ho faci tot bé i l'altre tot malament"

En canvi, el líder del Partit Socialista de Catalunya (PSC), Miquel Iceta, ha defensat les actuacions del Govern espanyol i ha retret al President català que "no és creïble que un Govern ho faci tot bé i l'altre tot malament". Així mateix, ha reclamat "transparència" respecte a les xifres de morts a les residències de gent gran de Catalunya. D'altra banda, ha posat en valor la feina del personal sanitari i assistencial i ha celebrat la bona relació entre la consellera de Salut, Alba Vergés, i el ministre de Sanitat, Salvador Illa.

Albiach: "Privatitzar la salut és posar la nostra vida en les mans dels voltors"

Per la seva part, la presidenta del grup parlamentari de Catalunya-En Comú Podem, Jessica Albiach, ha fet una crida a posar fi a les retallades en sanitat. "Mai més retallades en serveis essencials en salut ni en Catalunya ni enlloc, perquè privatitzar la salut és posar la nostra vida en les mans dels voltors", ha denunciat. La diputada de la CUP, Maria Sirvent, s'ha afegit a la crítica a les privatitzacions dels serveis essencials i ha recordat que diversos economistes alertaven "d'una nova crisi econòmica, ecològica i social" i ha assenyalat que la situació d'emergència sanitària ha actuat "com un factor desencadenant del col·lapse d'un sistema capitalista i patriarcal".

Aragonès reclama l'aprovació dels pressupostos del 2020

Aragonès ha emfatitzat que la sortida de la crisi del Covid-19 "serà dura i llarga", i per això ha exigit "accions contundents i immediates" a la ministra d'Hisenda

Després de les preguntes dels grups parlamentaris, Aragonès ha plantejat que cal donar una Renda Bàsica Universal directa del Banc Central Europeu (BCE) a la butxaca dels ciutadans. En aquest sentit, ha recordat que el BCE ha posat 750.000 milions d'euros d'actius per la compra d'abonaments  tant públics com corporatius i d'entitats financeres, i ha remarcat que el Govern espanyol té la capacitat per d' aconseguir fins a un màxim de 73.000 milions d'euros que després es podrien destinar a la lluita contra el coronavirus. Així mateix, ha emfatitzat que la sortida de la crisi provocada pel Covid-19 "serà dura i llarga", i per això ha exigit "accions contundents i immediates" en una carta a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.

Sobre l'aprovació d'uns nous pressupostos, el vicepresident ha explicat que els pressupostos actuals (els del 2017 prorrogats) "limiten la capacitat de redacció", i ha demanat l'aprovació dels comptes del 2020, els quals amplien fins a 3.000 milions d'euros el sostre de despesa, i a partir d'aquí "fer les modificacions que calgui". Ha insistit que l'elaboració de nous pressupostos comporta sis mesos de tramitació en un escenari de normalitat. "No serveixen els pressupostos del 2020, però menys els del 2017 prorrogats. Necessitem alliberar capacitat de despesa", ha determinat.

Davant de les preguntes de diferents grups parlamentaris sobre les víctimes de violència masclista, Buch ha avançat que demà s'anunciaran noves mesures per la prevenció d'aquesta violència, ja que les víctimes poden estar aïllades amb els seus agressors. Així mateix, ha recordat que aquest dimecres hi ha hagut consell tècnic del Pla territorial de Protecció civil de Catalunya (Procicat) i estan fent un conseller assessor que ha d'acabar decidint quin és el confinament de la Conca d'Òdena. En aquest sentit, Vergés ha augurat que el tancament de la zona segurament s'allargarà. 

Entre un 15 i un 20% dels llits de les UCIs estan ocupats per malalts que tenen entre 20 i 50 anys

D'altra banda, la consellera ha subratllat que les 50.000 proves ràpides que la Generalitat de Catalunya va encarregar fa unes setmanes arribaran a partir de divendres, independentment de l'encàrrec del Govern espanyol. Vergés també ha assegurat que s'han duplicat els llits a les UCIs. Així mateix, entre un 15 i un 20% d'aquests llits estan ocupats per malalts que tenen entre 20 i 50 anys.

A més, ha afegit que arribaran 100.000 proves més d'una tongada i 100.000 en una altra, les quals han estat demanades per l'Executiu estatal. La primera anirà destinada al personal sanitari, amb proves específiques per aïllar-los en cas que siguin positius i reincorporar-los a urgències si la prova surt negativa. La segona s'utilitzarà en l 'àmbit residencial, l'atenció primària i el personal essencial.