PROCÉS SOBIRANISTATeresa Forcades: "Després de l'1 i el 3 d'octubre s'hauria d'haver proclamat la independència"

Acaba de fer cinc anys que l'argentí Jorge María Bergoglio va convertir-se en el papa Francesc. Els darrers dies han aparegut nombrosos balanços del seu lustre al capdavant de l'Església catòlica, i l'efemèride també ha coincidit amb l'aparició del llibre Els reptes del papa Francesc. Moviments de renovació de l'Església catòlica actual (Viena, en català; Akal, en castellà), escrit per Teresa Forcades i que s'ha presentat aquest dilluns a l'Espai Contrabandos de Barcelona. Just en acabar l'acte, la monja benedictina i impulsora del Procés Constituent ha conversat breument amb Públic sobre la situació política catalana, i ha assegurat que "després de l'1 d'octubre [amb el referèndum] i el 3 d'octubre [amb la vaga general] s'havia d'haver proclamat la independència i no frenar. Es va fer perdre una oportunitat, tot i que imagino que no era una resolució fàcil. No sé fins on hauria arribat la confrontació, però teníem una base social que estava a punt".

Tot i mostrar el seu suport als dirigents sobiranistes que estan a la presó o a l'estranger, Forcades considera que "abans de l'1 d'octubre es van perdre moltes oportunitats de fer un procés constituent profund. Ja s'observava un decalatge entre el lideratge polític i molta de la base social, que era frenada per part dels líders polítics". Per al moment actual, aposta per articular "un nou front comú", que tingui clar quina és la prioritat, que ha d'implicar "mantenir la crisi oberta" amb l'Estat. "El front comú no ha de passar per desmobilitzar i tornar als quarters d'hivern, sinó que s'han de fer coses, tenir la iniciativa i capacitat de resposta. No pot ser una resistència de quedar-se al racó i veure si aguantes els cops", afegeix. Malgrat tot, opina que el procés independentista "no té marxa enrere".

"Amb el papa Francesc ha disminuït la por"

Pel que fa al llibre, Forcades, amb un discurs tradicionalment crític amb la doctrina oficial del catolicisme en nombrosos camps, aborda a l'obra qüestions com el masclisme a l'Església, el veto al sacerdoci femení, l'avortament, el celibat, l'homosexualitat o la pederàstia. Tot i considerar que l'actual papa no està protagonitzant ni molt menys una revolució, Forcades sí que ha assegurat a l'acte que durant el seu mandat "s'ha observat una disminució de la por".

"Abans d'aquest papa sentia que les persones que parlaven en nom de l'Església ja no calia ni escoltar-se-les perquè ja sabies què dirien. Hi havia una veu única, quan considero que això és el més contrari a l'evangeli que hi ha, perquè s'hauria de promoure una llibertat profunda", ha afirmat. La monja benedictina, per tant, opina que amb Bergoglio al capdavant del catolicisme com a mínim s'estan podent plantejar debats ajornats o silenciats durant les darreres dècades. En aquest sentit, Forcades s'ha pronunciat totalment a favor de dues qüestions que ara mateix el Vaticà refusa, com són el matrimoni homosexual i el sacerdoci femení. Sobre aquest tema ha manifestat que "no hi ha cap objecció teològica a les escriptures a l'ordenació de les dones. I no ho dic jo, sinó que aquesta va ser la conclusió a la que va arribar una comissió oficial vaticana durant la dècada dels setanta".

Pel que fa a l'altra qüestió, Forcades ha assegurat que el "matrimoni concebut com un sagrament de l'Església pot ser obert a les parelles homosexuals". El seu argument és que "des d'un punt de vista teològic, Déu no té gènere ni té capacitat d'engendrar fills, de manera que no seria coherent limitar el matrimoni a un tipus determinat". Anant més enllà, considera que "independentment de la teva qualitat humana, pel fet de ser una persona homosexual estàs convidant l'Església a ampliar el focus del que és capaç de veure en el fenomen humà, l'estàs ajudant a entendre millor què significa l'amor i ampliant la seva diversitat". De fet, Forcades ha defensat la "unitat en la diversitat" com la seva doctrina de vida, i ha subratllat que l'ha plantejat tant a l'Església com "a l'independentisme", quan juntament amb Arcadi Oliveres va impulsar el Procés Constituent. "Mai concebo aquesta unitat com una uniformitat, perquè només allò distint té sentit que s'uneixi, però no que es fusioni i desaparegui. Em sembla que és útil pensar en categories d'unitat en la diversitat".

A la presentació també hi han participat la catedràtica de Filosofia Maite Garcia i Jordi Valls, consiliari de l’Associació Cristiana de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals. Garcia ha destacat que a l'obra es destaca que "sempre és des de baix que es poden fer les autèntiques reformes i revolucions, també a l'Església" i ha fet bandera de la necessitat que les dones puguin accedir al sacerdoci perquè això ajudaria a trencar "un altre sostre de vidre". Valls ha reconegut l'existència de "moments d'esperança" en el papat de Francesc, com quan va afirmar que "el capitalisme mata" o quan va anar a l'illa italiana de Lampedusa i va manifestar que era "una vergonya" el tracte que rebien les persones migrades. Alhora, però, ha subratllat que "és un error esperar que amb les paraules canviï res" i que l'important és el treball que es faci "des dels moviments de base".