El teletreball, 5 anys després de l’esclat de la covid: menys dies de feina en remot i més presencialitat

Cinc anys després de l’esclat de la pandèmia de la Covid-19, que va obligar a confinar gran part del món, el teletreball s’ha estabilitzat com una opció pel 16% dels ocupats però amb una tendència a reduir els dies de feina en remot. Si bé el 2021 els empleats que treballaven des de casa la majoria del temps duplicaven els que només ho feien ocasionalment, el 2023 la tendència ja s’havia revertit. 

En els últims mesos, la presencialitat ha guanyat pes arreu del món amb empreses com Amazon o Dell anunciant el retorn a l’oficina. Encara que a Catalunya no es detecten passos enrere generalitzats, institucions com la Generalitat l’han retirat pels alts càrrecs. A més, hi ha empreses que amenacen a retirar el teletreball com una forma d’acomiadaments encoberts.

L’obligació a treballar des de casa durant els mesos de més impacte de la covid va canviar dinàmiques i va digitalitzar ràpidament moltes tasques presencials com ara les reunions. “Va ser una mesura aplicada de forma ràpida, urgent, una mica anàrquica, per donar resposta a una situació critica que vivíem amb una alta intensitat d’afectació de la pandèmia”, ha dit Josep Ginesta, secretar general de la patronal Pimec.

El 2021 es va arribar al màxim històric fins ara d'aquesta modalitat (18,8%), i des de llavors s'ha moderat, registrant de mitjana el 2023 un 14,2%, per bé que les últimes dades trimestrals de l'INE apunten a un repunt el 2024 fins al 16%. Durant tota la postpandèmia, Catalunya s'ha situat entre un i dos punts per sobre del conjunt espanyol en teletreball. Les dades inclouen els autònoms que treballen des de casa.

El teletreball ocasional ja guanya l'habitual

La secretària d’Acció Sindical de CCOO, Cristina Torre, assenyala que el teletreball habitual ha disminuït des de l’esclat de la pandèmia, però, en canvi, s’ha incrementat l’esporàdic. “El teletreball esporàdic és un element valorat molt positivament com una mesura de flexibilitat i de poder organitzar millor la vida familiar i social”, ha dit.

En aquest sentit, les dades reflecteixen una tendència a la reducció dels dies de teletreball entre els qui en fan. Si bé el 2021 els qui declaraven treballar des de casa la majoria dels dies duplicaven els qui només ho havien fet ocasionalment, el 2023 la tendència s'havia revertit: els qui ho havien fet puntualment passaven en dos anys del 6,5% al 7,8%, i els que ho feien la major part del temps queien del 12,3% al 6,4%.

En aquest sentit, en espais com els coworkings han notat com des del 2020 hi ha hagut una evolució cap a un model que combina la presencialitat amb el teletreball amb les empreses fent esforços per atraure els treballadors a les oficines.

Qui podria teletreballar pel tipus de feina no ho fa

Les xifres sobre la possibilitat que ofereixen les empreses per treballar des de casa es mantenen estables en els últims anys. En números rodons i segons l'enquesta sobre equipament i ús de les TIC de l'INE, sis de cada deu empleats no han desenvolupat la seva activitat laboral des de casa perquè la feina que desenvolupen no els ho permet, una proporció que pràcticament no s'ha mogut des de la pandèmia. 

Al voltant de dos de cada deu han teletreballat l'últim any i, els dos restants, no ho han fet, però tindrien la possibilitat de fer-ho pel tipus d'activitat que fan. És a dir, la meitat dels qui podrien fer-ho per la naturalesa del seu ofici no ho fan.

El motiu d'aquesta circumstància, segons la mateixa enquesta, en la majoria dels casos (56,2%) és que l'empresa no té mitjans tecnològics per aplicar el teletreball, i la resta es divideixen entre els qui diuen que la seva llar no està preparada per a fer-ho (31,7%) i els qui es troben amb la negativa de l'empresa (8,9%).

Regulació “rígida”

El secretari general de Pimec afegeix que un factor “que no és menor” per parlar de la incidència del teletreball a Espanya és la regulació que “tendeix a ser rígida” i ha fet que “moltes empreses tinguin un cert vertigen al teletreball”. Coincideix a demanar una regulació més flexible el responsable de Relacions Laborals de Foment del Treball, Javier Ibars, que veu “contraproduent” la normativa perquè provoca dificultats burocràtiques i sobrecostos per les empreses.

La regulació adoptada el 2022 pel Govern espanyol incloïa l’obligació de tancar un acord de teletreball entre treballador i empresa, que aquesta modalitat sempre havia de ser voluntària i que s’havien de compensar les despeses dels subministraments.

En canvi, la secretària d’Acció Sindical de CCOO, Cristina Torre, considera que si no fos per la regulació “algunes empreses haurien tancat oficines i enviat tothom a casa”. Segons Torre, el teletreball ocasional -el que es fa menys de la meitat de dies- ha crescut perquè és el que es pot fer sense tancar un acord individual amb el treballador.

Eina de reestructuració

En els últims mesos, diverses empreses han anunciat passos enrere en el teletreball a les seves plantilles a Catalunya. La més gran és la Generalitat, que va anunciar el 29 de gener que la feina en remot s’eliminava pels alts càrrecs. Els experts consultats per l’ACN ho atribueixen a una decisió política més que a una tendència del mercat.

Els sindicats emmarquen la resta d’anuncis d’empreses com l’energètica Holaluz, la companyia de videojocs Ubisoft o la de telemàrqueting CPM en una estratègia empresarial per abaratir acomiadaments, aprofitant que el teletreball és una característica molt valorada pels treballadors.

Canviar el sistema de treball afecta molt els treballadors, sobretot en àrees metropolitanes on l’habitatge és caríssim

“Canviar el sistema de treball afecta molt els treballadors que s’han organitzat la vida, sobretot en àrees metropolitanes on l’habitatge és caríssim. Quan els treuen la possibilitat el que està fent és forçar que abandonin l’empresa en comptes de pagar les indemnitzacions que correspondria”, apunta la secretària d’Acció Sindical de CCOO, Cristina Torre.

“Es tracta d’acomiadaments encoberts”

En el cas de l’empresa de videojocs Ubisoft, els treballadors han demandat la companyia per modificació de condicions substancials de la feina il·legals, precisament, pels canvis que vol imposar en el teletreball. Fins ara, els treballadors podien teletreballar el 60% del temps, escollint els dies que millor els anessin. Ara, la companyia ha imposat a la plantilla tres dies obligatoris de presencialitat, reduint un 33% els dies de teletreball.

La plantilla ha rebutjat una mesura que creuen que no servirà per reconduir els mals resultats de l’empresa i que genera complicacions en molts treballadors. En alguns casos, els treballadors s’havien mudat fora de Barcelona buscant habitatge més assequible. “Hi havia gent que disposava del 100% de teletreball perquè vivien molt lluny o cuidaven algú dependent”, detalla un dels delegats sindicals a l’ACN, que explica que molts dels treballadors que han marxat “citen la pèrdua del teletreball com un dels factors importants per prendre la decisió”.

Una tendència creixent entre els joves

El grau d'apreciació del teletreball és especialment alt entre les persones que han de conciliar amb la vida familiar però també entre els empleats més joves que "busquen un paradigma laboral absolutament diferent".

"En aquest moment ens trobem amb empreses més aviat clàssiques i amb una manera de treballar en grup i amb uns joves que no han vist les bondats de fer-ho i es pensen que és el mateix treballar individualment", apunta Montse Cerqueda, degana del Col·legi de Graduats Socials de Barcelona Lleida i Girona, que defensa que "s'interactua diferent" en les trobades presencials o en línia.